El III Congrés de Pensament Crític analitza com influeix el context ideològic en la ciència

L'ecologisme, el feminisme, el relativisme o la postmodernitat, entre d'altres, en el seu context ideològic i social seran objecte d'anàlisi al III Congrés de Pensament Crític i Divulgació Científica, que amb el títol Ciència i Ideologia, arranca aquest dilluns 5 de març a la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València.

Els xarlatans i com han difós les idees pseudocientífiques al llarg del temps; la relació entre ideologia, ciència i democràcia; o la quantitat de productes sense rigor científic existents a les farmàcies són alguns dels temes que es tractaran al congrés. Junt amb ells, s'analitzaran el mite de la innovació en relació amb l'emprenedoria, o l'ús de la tecnologia per a millorar indefinidament al ser humà i com algunes de les premisses d'aquesta visió compleixen una funció ideològica.

La trobada, organitzada per la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació i la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de Valencia, comptarà, entre altres, amb les ponències de Stephan Lewandowsky (catedràtic de Psicologia Cognitiva de la Universitat de Bristol) i Jesús Zamora (filòsof de la Ciència de la UNED). També participaran José Manuel López (professor de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Múrcia) o Carolina Moreno (catedràtica de Periodisme de la Universitat de València).

Com a activitat precongressual, la sala de juntes de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació acollirà dilluns 5 de març a les 17 hores la conferència L'epidèmia d'opioides, a càrrec de José Morón Concepción, al voltant de la necessitat de canviar la cultura de la prescripció d'opioides. A les 18.15 hores tindrà lloc la presentació de projectes de divulgació científica per part de la futura Federació Valenciana d'Associacions de Divulgació Científica.

Dimarts dia 6 intervindran en el congrés Stephan Lewandowsky; Juan Soto, periodista i assatgista a El Confidencial, El País o El Mundo; David Barberá, professor de la Universidad Politècnica de València i membre d'INGENIO; i Taner Edis, aquest últim professor de Física Teòrica en la Truman State University. A més, a les deu i mitja hi haurà una taula redona (¿Han robado el ecologismo?), amb Andreu Escrivà, Ramón Serrano i Emilia Lopera; i entre les 19.30 i les 20.45 hores serà la lectura de les comunicacions seleccionades d'entre les rebudes al congrés.

Les intervencions previstes per a dimecres dia 7 són d'Antonio Diéguez (8.45 h), catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència en la Universitat de Málaga; Jesús Zamora; José M. López Nicolás i Carolina Moreno. El call for papers de dimecres serà entre les 11 i les 13 hores i la taula redona ¿Han robado el feminismo? començarà a les 17.15 hores, amb Capitolina Díaz, María Blanco i Carmen Gadea.

La ponència de clausura serà a càrrec de Maarten Boudry (19.30 hores), referent en l'estudi de la pseudociència i doctor en Filosofia per la Universitat de Gante i qui presentarà el seu llibre Science Unlimited?: The Challenges of Scientism, editat amb Massimo Pigliucci.
La primera edició del congrés va tractar la pseudociència al segle XXI, mentre que la segona va analitzar els avanços de la Neurociència.

Ponències, activitats i inscripció al congrés (fins dilluns 5) en http://ir.uv.es/gD0O0uR
Activitats precongressuals: http://ir.uv.es/JI6N75v