El Centre del Carme fusiona la creació sonora i les arts visuals en el nou projecte de l'alacantina Marla Jacarilla
El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, acompanyat per l'artista Marla Jacarilla, ha presentat aquest matí l'exposició 'Apunts per a una fuga', l'últim treball de l'artista alacantina, com a resultat de la convocatòria Escletxes de producció artística i suport a la investigació del Consorci de Museus.
Jacarilla desplega la seua obra mitjançant tècniques com l'escriptura, la 'performance', els curtmetratges i les videoinstal·lacions, buscant nexes entre les noves tecnologies, les arts visuals i la literatura.
El director del Centre del Carme ha assenyalat que "Marla Jacarilla porta al Centre del Carme un projecte audiovisual en què la música té un especial protagonisme fusionant les arts visuals amb la creació sonora" i ha afegit que qui s'acoste aquests dies al Centre del Carme podrà reconéixer, a través de les seues exposicions, alguns dels llenguatges de l'art contemporani que arriben de la mà d'artistes valencians que s'han treballat ja una trajectòria tant dins com fora de l'estat espanyol".
Pérez Pont ha manifestat que "amb l'exposició de l'alacantina Marla Jacarilla, iniciem la segona edició del nostre programa Escletxes de producció artística i suport a la investigació. En el cas de Jacarilla, 'Apunts per a una fuga' li ha permés continuar avançant en una de les seues últimes investigacions, en la seua sèrie «Anotacions per a una eisègesi», en la qual aborda conceptes com el de repetició, còpia o reinterpretació".
'Apunts per a una fuga' reinterpreta els programes de ràdio realitzats pel músic Glenn Gould i planteja una instal·lació de vídeo amb tres pantalles sincronitzades, que utilitza l'estructura de fuga per a reflexionar sobre la soledat en el segle XXI i com aquesta afecta tres generacions de dones.
Entre 1966 i 1977, l'intèrpret i compositor canadenc Glenn Gould va gravar tres programes radiofònics experimentals que van conformar l'anomenada 'Trilogia de la soledat', conformada per 'The Idea of North', 'The Latecomers' i 'The Quiet in the Land', obres de caràcter experimental que Gould va definir com "el més pròxim a un 'statement' autobiogràfic emés per ràdio" i en les quals aplicava la tècnica del contrapunt a les veus narratives protagonistes que, al seu torn, reflexionaven sobre els efectes de la soledat i l'aïllament.
Segons l'artista, "aquesta obra és un homenatge al pianista i compositor canadenc Glenn Gould, amant de les composicions de Bach o Schönberg. La instal·lació és una reinterpretació del seu treball en la qual s'aplica l'estructura de fuga musical a la composició audiovisual".
"En cada pantalla, podem veure una dona que podria ser la iaia, la mare i la filla fent labors de la seua vida quotidiana. Amb el suport del treball musical del compositor valencià Néstor Català, tracte de mostrar la soledat a què ens enfrontem en l'era de la comunicació i com aquest sentiment és comú a totes les generacions", ha explicat Jacarilla, que reconeix que "gràcies a la convocatòria Escletxes, he pogut treballar amb actrius professionals i aportar un component teatral a la meua obra, en compte d'haver de demanar favors a la meua família i amics per a poder crear, com en alguna altra ocasió".
La translació del contrapunt a altres àmbits a fi de crear fugues narratives ha sigut al llarg de la història significativament fructífera.
Aldous Huxley va demostrar que era possible utilitzar les seues bases per a desenvolupar la seua obra literària més ambiciosa, 'Contrapunt' (1928) que, al seu torn, homenatjava la novel·la d'André Guide 'Els moneders falsos', escrita tres anys abans.
William Faulkner, en 'El soroll i la fúria', va crear una estructura en què el punt de vista canviava constantment i desenvolupava un contrapunt de veus narratives que se superposaven; Anthony Mann, amb el seu western 'Winchester 73' (1950); Max Ophuls, amb el seu film 'La Ronde' (1950); Mike Figgis, amb els quatre plans seqüència simultanis a temps real de 'Timecode' (2000); Alain Resnais, en 'Smoking/No Smoking' (1993), o el cineasta i videoartista Omer Fast, en 'Remainder' (2015), van aplicar els principis de la fuga en els seus films trencant els esquemes de la narració lineal i utilitzant repeticions i variacions com a agent estructural de les seues obres.
L'exposició es complementarà amb una publicació que inclourà textos de diferents col·laboradors (escriptors, filòsofs, crítics, etc.) que reflexionen sobre el concepte de fuga -en totes les seues accepcions- i les seues possibles aplicacions en el camp de l'art i la crítica. Aquest projecte forma part de la sèrie de Jacarilla "Anotacions per a una eisègesi" i està conformat per obres que aborden conceptes com repetició, apropiació, reinterpretació, modificació o plagi i en proposen una reflexió.
Escletxes
A fi d'impulsar la creació artística i enfortir el teixit cultural valencià, el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana va publicar la segona edició de la convocatòria Escletxes per a la producció de sis projectes artístics inèdits que es desenvoluparan entre 2018 i 2020.
Amb un pressupost total de 150.000 euros, la convocatòria estableix un import de 25.000 euros per a cada projecte, que es divideixen en 3.000 euros en concepte d'honoraris per als i les artistes participants; 12.000 euros destinats a la producció del projecte, i 10.000 euros de pressupost per a l'exposició.
A més de l'exposició 'Apunts per a una fuga' de Marla Jacarilla, dins d'aquesta convocatòria, el Consorci de Museus presentarà pròximament els projectes 'De coros, danzas y desmemoria', d'Art al Quadrat; 'La desaparición de las luciérnagas', de Josep Tornero; 'De rerum nurture', d'Ernesto Casero; 'La dimensión material de la imagen pornográfica', de Andrea Corrales, i 'El apartamento', de Fermín Jiménez Landa.
