Mig centenar de docents universitaris radiografien l’evolució de la societat valenciana en les últimes quatre dècades en un exhaustiu volum

Com ha evolucionat la societat valenciana en les últimes quatre dècades? Com s'ha transformat el territori, el model laboral i familiar, o les pràctiques de consum i oci? Què ha succeït i què succeeix a hores d'ara?

Un total de 50 docents d'universitats públiques valencianes han participat en l'exhaustiu volum La sociedad valenciana en transformación (1975-2025). Aquest llibre és fruit de la col·laboració d'un nodrit grup d'especialistes provinents de la sociologia, l'economia, la geografia, l'antropologia i la ciència política, i té com a objectiu oferir una radiografia actualitzada de la societat valenciana que servisca per comprendre de forma detallada els aspectes bàsics de la seua estructura i les dinàmiques de les últimes dècades.

El llibre s'ha presentat aquest matí al Centre Cultural La Nau en una roda de premsa que ha tingut les intervencions d'Antonio Ariño, vicerector de Cultura de la Universitat de València i director del volum, Pedro García Pilán, coordinador del volum, i Vicent Flor, director de la Institució Alfons El Magnànim.

Estructurada en catorze capítols i al llarg de quasi 600 pàgines, s'hi aborden qüestions tan fonamentals com les tendències demogràfiques, el model territorial ecològic i econòmic, l'estructura laboral, les desigualtats socioeconòmiques, els models familiars, les transformacions de les relacions de gènere, la situació de les polítiques socials i educativa, la cultura, els valors, les dinàmiques del sistema polític i –cosa que representa una absoluta novetat respecte a treballs anteriors- l'estat del sistema judicial.

La sociedad valenciana en transformación és un informe de la situació socioeconòmica i politicocultural de la Comunitat Valenciana que segueix la línia dels estudis i publicacions d'estructura social que es van realitzar durant el segle passat, l'últim dels quals, de característiques semblants, és l'obra coordinada pel professor Manuel García Ferrando, catedràtic de sociologia, La sociedad valenciana de los 90 (publicada el 1992 per la Institució Alfons el Magnànim).

En aquest sentit, d'acord amb els directors del projecte, es pot dir que durant gairebé 30 anys hi ha hagut una manca d'investigació d'aquestes característiques i que ha calgut reinventar l'Alfons el Magnànim perquè fóra possible aquest projecte. Durant tres anys un equip d'investigació interuniversitari i interdisciplinari ha treballat en l'informe que ara es presenta.

A manera de síntesi, el volum conclou amb unes reflexions sobre autogovern i l'estat del benestar, que suposen també un toc d'atenció sobre la necessitat d'aconseguir una major implicació ciutadana en l'acció política i democràtica.

La investigació d'aquest volum ha estat finançada per la Institució Alfons El Magnànim i l'ha editada Publicacions de la Universitat de València. El llibre està dirigit pel catedràtic de Sociologia de la Universitat de València i vicerector de Cultura i Esport Antonio Ariño, i l'ha coordinat el doctor en Sociologia Pedro García Pilán. En total, hi han participat 50 docents d'universitats públiques valencianes: Antonio Alaminos, Juan Miguel Albertos Pueblo, Víctor Agulló, Mercedes Alcañiz, Joaquín Azagra, Óscar Barberà, Astrid Barrio, Pere J. Beneyto, Marc Borràs, Encarna Canet, Lorena Cano-Orón, Gloria María Caravantes, Rafael Castelló-Cogollos, Capitolina Díaz, José María Álvarez-Coque, Miguel Ángel García Calavia, Francisco José Goerlich, Emma Gómez Nicolau, María Eugenia González Sanjuán, Francesc J. Hernández, Marcela Jabbaz, Ramón Llopis, Guillermo López, Ana I. López Ortega, Fernando Marhuenda Fluixá, Ana Martí Gual, Lucía Martínez, Albert Moncusí, Luis Moreno, David Muñoz, Viktor Navarro, Jorge Olcina, Andrés Pedreño, Fátima Perelló, Alexandre Peretó, M. Dolores Pitarch-Garrido, Vicent A. Querol, Ana B. Ramón, M. José Rodríguez, Juan Romero, Julia Salom, Enric Sanchis, Ángel Soler, Francesc Xavier Uceda, Fernando Vera, Pedro Luis Viguer, Alicia Villar i Josep-Antoni Ybarra.

El llibre conclou que la societat valenciana és demogràficament madura (caiguda de la natalitat i augment de l'esperança de vida), urbana i abocada al litoral, econòmicament oberta i internacionalitzada, centrada en els serveis, digitalitzada en la vida quotidiana però amb una insuficient rellevància de l'economia del coneixement, amb canvis en la composició interna de l'estructura social, multicultural i individualitzada en els seus valors, amb diversitat de formes familiars, que valora la democràcia, al mateix temps que recela del seu funcionament i fins i tot el critica.

La taxa d'atur i el fracàs escolar se situen per sobre de la mitjana espanyola i la distribució de la renda ha empitjorat en les últimes dècades, de manera que la taxa de població en risc de pobresa és elevada.

La crisi de l'economia valenciana també ha sigut més intensa que la de la resta d'Espanya i la reculada del PIB ha posat de manifest les febleses del model precedent de creixement. De fet, en els últims 25 anys el PIB per càpita de la Comunitat ha crescut un 25%, mentre que el de la resta d'Espanya ho ha fet un 36%, la indústria ha reduït la seua participació en el PIB i ha caigut el seu pes en l'ocupació i la productivitat del treball és baixa i ha crescut poc, i situa en un 4% per sota de la mitjana espanyola.

D'altra banda, d'acord amb els autors, en aquest moment de l'eixida de la crisi no són els serveis avançats els que lideren la recuperació del creixement i la modificació de l'estructura productiva, sinó els tradicionals lligats al comerç, el transport i l'hostaleria, fet que explica que la Comunitat Valenciana oferisca uns salaris més baixos que la mitjana espanyola.

En el conjunt de l'Estat, d'acord amb un dels seus autors, el professor Joaquín Azagra, la Comunitat Valenciana se situa en una posició intermèdia, amb algunes fortaleses en el seu model productiu, però amb tantes o més febleses: un pes raonable de l'agricultura amb alt nivell comparatiu de productivitat, una indústria en reculada, una especialització constructora i una reduïda importància del sector públic pel seu endeutament.

D'altra banda, el nivell de vida de les llars valencianes s'ha deteriorat de forma important des del 2007 i aquesta deterioració ha sigut major que la que s'ha experimentat en l'àmbit nacional. Si entre el 2007 i el 2014 les llars espanyoles van veure disminuir la seua renda familiar d'un 20% de mitjana, a la Comunitat Valenciana aquesta caiguda va ser d'un 24%. Aquestes xifres reflecteixen l'impacte negatiu que la crisi ha tingut sobre les economies domèstiques. El 2019, la renda per habitant se situa en el 89% de la mitjana espanyola.

En el llibre també s'analitzen les valoracions de diverses esferes vitals, i així es destaca l'estimació de la família, que se situa com l'ítem millor valorat. A continuació i amb valors pròxims a 8, hi ha els àmbits del treball, els amics i el temps lliure. En un tercer escaló, molt inferior, es troba l'associacionisme, la política i la religió amb un 5,06, 4,35 i 4,25, respectivament. Això sí, el concepte de família ha canviat substancialment, d'una família nuclear heterosexual a una pluralitat de formes de vida, on caben no solament les famílies reconstruïdes després de les separacions sinó també la constitució de llars homoparentals.

Davant aquest escenari i després d'analitzar la societat valenciana en les últimes quatre dècades, es planteja la necessitat d'una sèrie de canvis: canvi de model econòmic: econòmicament eficient i sostenible, integrat en la lògica de la societat del coneixement i socialment inclusiu; canvi de model social, que deixe de ser residual i assistencial per ser preventiu i universalista i renovar els contractes de l'estat del benestar. Un informe que des del rigor universitari analitza l'escenari de les últimes dècades per contribuir a dibuixar un context per als pròxims anys.