Cebrián: "Hem avançat en reutilització d'aigües residuals, però tenim un ampli marge de millora"
"Las solucions d'ahir no servixen per als problemes de hui de hui ni de demà", ha declarat la consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, en la inauguració de la jornada sobre aplicació de noves tecnologies en la depuració d'aigües residuals, organitzada por l'EPSAR (entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals), la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de València (UV). Cebrián ha posat especial èmfasi en la innovació, incloent-hi al sumatori I+D+i la "t" de transferència de tecnologia.
Ha compartit la taula inaugural amb el director gerent de l'EPSAR, Enrique Lapuente, i amb el rector de la universitat amfitriona, la UPV, Francisco Mora, qui ha destacat el paper rellevant que exercix en matèria de salut pública el sanejament i depuració d'aigües residuals, així com la necessària col·laboració d'Administració, universitat i empreses, per a la millora i innovació en el sector.
"Estem davant d'un canvi global, el canvi climàtic, i tots hem de fer alguna cosa cada dia per a afrontar-ho", ha afegit la consellera. "La modificació dels cicles hidrològics està afectant la disponibilitat de recursos hídrics en quantitat i qualitat suficients, per a poder satisfer les nostres demandes i mantindre el bon estat de las masses d'aigua i dels ecosistemes associats".
Por el que fa a la depuració d'aigües residuals, la Comunitat Valenciana es puntera i referència en el sector, con 478 depuradores en funcionament, 43 de las quals estan dotades de tractament terciari, i un volum depurat de 431 hectòmetres cúbics a l'any de què 133 es reutilitzen de forma directa (un 31% del total). "S'ha avançat molt", ha assenyalat Elena Cebrián. "I ja estem donant els primers passos -no sempre fàcils ni segurs- per a augmentar las possibilitats de reutilització, però encara tenim por davant un ampli marge de millora".
Cebrián ha recordat que anem a un escenari futur, especialment en l'àrea mediterrània, on es prediuen reduccions dràstiques de més del 25% dels recursos hídrics naturals, la qual cosa "planteja un seriós repte". En este context, ha insistit en el fet que els recursos no convencionals, la reutilització de las aigües residuals convenientment depurades i l'ocupació de l'aigua dessalada de mar son ferramentes claus per a quadrar els comptes hídrics.
"Este es el camí que hem pres des del govern valencià", ha explicat, perquè "es la nostra responsabilitat fer-ho". Amb "realisme, diàleg i va debatre tècnic" i amb el propòsit d'aprofitar con màxima eficiència las infraestructures instal·lades i buscar soluciones innovadores".
Eixes soluciones s'orienten cap a la consecució tant en els objectius quantitatius de depuració que marca la normativa europea, com sobretot a l'ampliar ho aconseguisc a noves zones, xicotets nuclis de població o nuclis dispersos, una millora, "ha puntualitzat, "potser poc significativa en termes percentuals, però de gran importància per a la qualitat ambiental i qualitat de vida de las persones que allí habiten".
S'ha referit també a la necessitat d'avançar en l'eficiència energètica de les nostres instal·lacions, i en l'actualització d'aquelles plantes que es van quedant obsoletes amb processos més eficients amb menor impacte ambiental. Així mateix, ha subratllat, "necessitem anar adaptant la tècnica i las instal·lacions als nous requeriments de qualitat emanats de las directrius europees, tant en aigua purificada com en fangs de depuració". També caminar cap a "un major control en els abocaments de tipus industrial que reben las redes de de clavegueram urbà i, sobretot, de las filtracions d'aigua salobres o salades que s'incorporen en els col·lectors".
