La caça furtiva posa en escac la conservació d'espècies en la Comunitat

“La caça furtiva continua sent un problema de conservació per a algunes espècies amenaçades a la regió mediterrània”. A aquesta conclusió han arribat un equip d'investigació de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València i del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge ‘La Granja’ de la Generalitat després d'analitzar els ingressos per tir d'aus no cinegètiques en els centres de recuperació de fauna salvatge de la Comunitat Valenciana entre 1991 i 2015.

Aquest treball, publicat en Ardeola, la revista científica de SEO/BirdLife, apunta que, en aquest període de 25 anys, un total de 2.076 aus no cinegètiques, de 101 espècies diferents, van ingressar per aquesta causa en els centres de recuperació valencians, sent les aus rapaces el grup més afectat, la qual cosa suma un 74% del total de registres.

D'eixes 2.076 aus, 112 exemplars pertanyien a 17 espècies amenaçades, i d'elles, 44 van correspondre a espècies catalogades ‘En Perill’ en les llistes nacional i regional d'Espècies Amenaçades: 33 arpelles, dos malvasia capblanca (espècie també classificada com 'En Perill' per la UICN), quatre xarxets marbrencs, tres milans reials, un bitor i una fotja de Banyons. A més, 32 d'aquestes 44 aus van ser trobades en quatre marjals protegides: el Prat de Cabanes-Torreblanca, l'Albufera de València, la marjal de Pego-Oliva, i El Fondo d'Elx.

Segons l'equip d'investigació ingressar en un ‘hospital de fauna’, a pesar dels grans esforços que els veterinaris realitzen per salvar-los la vida, no sempre significa recuperació i retorn a la naturalesa; molts casos són irrecuperables: “Del total d'aus no cinegètiques ingressades per tirs en els centres de recuperació, menys d'una quarta part va poder ser rehabilitada i finalment retornada de nou al medi natural”.

L'equip d'investigació destaca que “al llarg del període d'estudi es van registrar episodis de caça il·legal durant tots els mesos de l'any, encara que els màxims van tindre lloc en la temporada cinegètica oficial”. I subratlla que “continuen tenint lloc ingressos per tirs d'espècies protegides, si bé és cert que amb el pas dels anys s'ha registrat una disminució, en paral·lel al descens en el nombre de llicències de caça expedides a la regió”.

“Els nostres resultats mostren que les aus protegides continuen sent objecte de caça il·legal, malgrat la legislació conservacionista en vigor, la qual cosa pot suposar un greu problema de conservació per a algunes espècies amenaçades. “Urgeix actuar per a mitigar aquesta activitat il·legal en les àrees conflictives”, adverteixen. Així mateix, indiquen que “encara que els tirs no són el major problema de conservació, en general, per a les poblacions d'espècies protegides, sí que podrien representar un greu problema per a aus rapaces amenaçades com l'àguila cuabarrada (catalogada com a ‘Vulnerable’ a nivell nacional, i amb les dos terceres parts de la seua població situada a Espanya)”.

A Espanya, encara que la legislació relativa a la protecció de les aus porta dècades implementada, estudis internacionals estimen que entre 100.000 i 400.000 aus són caçades il·legalment cada any. A escala nacional, la caça il·legal es compta entre els problemes de conservació més rellevants per a espècies amenaçades com el bitor o l'àguila cuabarrada. No en va, el 52% de les admissions en els centres de recuperació valencians analitzats en l'estudi publicat en Ardeola va correspondre a aus rapaces: 483 xoriguers comuns, 320 esparvers comuns, 184 aligot comú i 103 mussols reials, espècies de les quals cap caçador dubtaria de la seua protecció.