El TSJ avala l'adequació del topònim de la ciutat al valencià
Ribó: «El valencià és un patrimoni que ens fa únics al món, i que és patrimoni de totes les persones, siga quina siga la seua llengua habitual»
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, TSJ, ha avalat l'adequació del topònim de la ciutat al valencià. La màxima instància judicial de la Comunitat Valenciana ha desestimat el recurs interposat en el seu moment pel Grup Municipal Popular i ha atorgat legitimitat a l'ús històric i propi del nom de la ciutat.
A l'eixida de la reunió del patronat de Fira València, l'alcalde ha atés les preguntes dels mitjans de comunicació sobre diferents assumptes d'actualitat, i s'ha referit a la decisió del tribunal sobre el topònim de València, una decisió que, ha assegurat, «avala, com no podia ser d'una altra manera, que el nom de la nostra ciutat també es pot dir en valencià». La resolució dictamina en contra del recurs que havia interposat el Partit Popular, contrari al fet que el topònim de la ciutat fora en valencià. «Però ara els tribunals ens diuen que eixe topònim, el de València, té tota la legitimitat, i que l'Ajuntament ha complit escrupolosament la llei a l'hora d'adequar el nom de la ciutat al valencià».
Ribó ha recordat que la decisió adoptada en el seu moment pel Consistori «complix l'Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que ens diu que tenim dues llengües oficials, el castellà i el valencià, i que hem de cuidar especialment del valencià per ser la llengua pròpia i la més feble. Un patrimoni que és de tots i totes, independentment de la llengua que parlem a casa». «I en segon lloc –ha afegit l'alcalde- estem complint amb l'acord plenari de l'Ajuntament que, per unanimitat, va aprovar el Reglament d'ús i normalització del valencià. Tots els grups polítics van arribar a un consens en 1996 que ara el PP volia trencar. En eixe reglament, ja s'indicava que la toponímia en valencià és la històrica i pròpia d'esta ciutat».
De fet, l'any 2009, tots els grups polítics de l'Ajuntament, ja van aprovar que el logotip de l'Ajuntament seria en valencià, com a mostra d'orgull de la nostra singularitat. Finalment, l'alcalde ha destacat que «també estem complint amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, òrgan inclòs en l'Estatut d’Autonomia, ja que estem seguint els seus informes».
«En definitiva –ha conclòs l'alcalde Joan Ribó- tenim dues llengües que són igual d'oficials i igual de respectables: el valencià i el castellà, i que tot el món té el dret a usar-les en igualtat de condicions». «Però a més, una d'eixes llengües, el valencià, és un patrimoni que ens fa únics al món –ha continuat- i, per això, tal com marquen les lleis, hem de cuidar del valencià i ho fem gustosament, perquè continua sent una llengua viva. I les mateixes normes que per consens de tots els grups polítics ens hem dotat, diuen que la forma històrica i pròpia del nostre topònim és València».
JUSTIFICACIÓ RAONADA
La sentència establix que l’expedient d’adequació del nom del municipi de València al valencià «es va iniciar mitjançant acord de l'Ajuntament en Ple, adoptat amb informe de Secretària i amb el quòrum exigit en l'article 47.2 de la llei 7/85 i en la instrucció de l'expedient». A més, la decisió judicial afegix que «existixen informes que justifiquen raonadament el canvi de nom que es proposa, amb exposició al públic per termini d'un mes i amb resolució de les reclamacions presentades, també amb els corresponents informes i amb el quòrum exigit legalment».
Per això, el TSJ desestima el recurs dels 10 regidors que integraven el Grup Municipal Popular el passat mandat, interposat contra el decret 16/2017 del Consell (i contra l'Acord del Consell que va desestimar el recurs de reposició contra l’esmentat decret), i ho condemna en costes. Com és conegut, els recurrents sostenien la nul·litat del Decret impugnat, perquè consideraven que la tramitació seguida per l’Ajuntament suposava «haver prescindit total i absolutament del procediment legalment establit, per cinc motius d'índole formal que al·legaven». La sentència raona, en contra d'esta nul·litat, que el procediment ha respectat el Decret 58/1992, del Consell, així com les previsions de la llei de bases de règim local.
