El valencià com a requisit per a l'empleat públic, reobri el debat lingüístic
El govern justifica la decisió com “un dret” i els sindicats alerten de la “deterioració” que pot suposar
La nova Llei de Funció Pública contempla que el valència es convertisca en un requisit indispensable per a tot aquell que vulga accedir a l'administració, també per als sanitaris. Una qüestió que ha reobert el debat lingüístic.
Aquest divendres, la vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha defensat la mesura apel·lant al dret dels ciutadans mentre que els sindicats han advertit que podria provocar “precarietat” després que alguns professional decidisquen anar-se a altres CCAA.
“No he vist a la gent a Galícia eixint en estampida per garantir als galegos el dret a ser atesos en la seua llengua" ha assenyalat Oltra pregunta sobre aquest tema pels mitjans de comunicació, i explicat: "La prioritat és garantir el dret dels ciutadans a expressar-se en la llengua que trien”.
Per part seua, la central sindical demana a les Corts que reconsidere la mesura que està tramitant i que antepose l'interés de la ciutadania sobre qualsevol criteri polític o de confrontació lingüística. En aquest sentit, expliquen que l'obligatorietat del valencià suposa “imposar un condicionant lingüístic innecessari, mancat d'argumentació objectiva i sustentat sobre interessos polítics”.
El sindicat recalca que atorgar primacia a aqueix requisit sobre criteris essencials com a mèrit, igualtat i capacitat professional provoca, en la pràctica, un minvament en el servei prestat a la ciutadania.
“El conjunt de la ciutadania té dret al fet que els seus empleats siguen els millors a cada moment i que en el seu procés de selecció prevalguen mèrit, igualtat i capacitat professional i no quede tot això qüestionat per un condicionant lingüístic”, recalca la central sindical.
