El dia de tots els valencians

El Dia de la Comunitat Valenciana és el dia dels valencians. Una jornada de celebració per a totes les persones sense distinció d'edat, sexe, religió, color polític i fins i tot origen. Elperiodic.com ha volgut commemorar este dia dedicant un reportatge especial a dos dels casi cinc milions de persones que habiten a la Comunitat.

Ells són Vicente Raga Cosme i Juana Menges Moreno, un matrimoni de Massanassa que s'ha dedicat tota la vida al camp i a la seua família. No són famosos ni protagonistes de l'actualitat informativa per cap raó. Són, senzillament, dos valencians treballadors que podrien ser els seus veïns, els seus pares, cosins o amics de tota la vida.

Hem escollit a esta família com podria haver sigut una altra qualsevol per a posar cara a una societat diversa, plural, treballadora i amb uns valors de convivència i respecte que en dies com hui cal destacar.

Vicente, amb 82 anys i Juana, amb 73, expliquen en este reportatge com ha canviat la societat en les últimes dècades a tots els nivells: des de la forma de treballar, la cultura, la política, el dia a dia dels valencians que, açò sí, segueixen celebrant cada 9 d'Octubre el dia de la seua comunitat.

Quedem en este matrimoni en el seu domicili de Massanassa, una antiga casa en el centre d'esta localitat valenciana i en la qual el propi Vicente va nàixer. En esta, la seua llar, s'ha criat, ha format la seua família i fins i tot ha regentat un xicotet negoci de venda de productes del camp al costat de la seua dona.

Era Juana qui es dedicada a vendre tot el que el seu marit arreplegava del camp: pebrots, tomaques, creïlles, cebes, melons, carabasses i un llarg etc de fruites i verdures que els han proporcionat el sustente familiar gràcies al com han tret avance als seus fills.

"Abans es treballava molt, amb dotze anys ja anava al camp a ajudar al meu pare i quan havíem d'anar a Sollana eixíem del poble a les dotze de la nit perquè el trajecte era molt llarg", conta Vicente Raga. Una professió que no va aprendre en l'escola ni enfront dels llibres però que li ha portat a exercir com a comercial per tota Espanya i fins i tot a Lió.

Quan se li va donar l'oportunitat de fer carrera com a tal i treballar per tota Europa, Vicente va decidir quedar-se a casa amb la seua família. Una elecció de la qual se sent molt orgullós: "Jo no haguera sigut feliç tenint a la meua família ací i no podent estar amb ells".

De Juana sorprèn la seua capacitat per a recordar detalls del passat i el seu profund coneixement del camp, de cadascuna de les varietats de verdures, de com s'ha de treballar en l'agricultura, de quins són els tipus d'arròs... Una dona que ha treballat cosint pantalons, com a fruitera, com a mare i ara com a iaia. Una valuosa caixa de coneixements i, sobretot, una 'iaia' molt orgullosa de la seua família.

Hui, en els deures fets i quatre néts amb els quals estan molt units -"als fills se'ls vol però amb els néts és una cosa diferent", reconeix Juana- tenen temps per a gaudir i arreplegar els fruits d'una vida de treball i dedicació. Com Juana i Vicente són molts els valencians que han viscut del camp i que tenen una vida digna d'arreplegar per escrit. Gràcies a ells la Comunitat Valenciana és tal com la veiem hui dia. És temps de recordar el nostre passat per a apreciar el nostre present i, sobretot, per a dibuixar amb traç ferm el nostre futur.