Castellano

El teletreball guanya terreny: així ens està afectant

El teletreball guanya terreny: així ens està afectant

    Durant els últims dies i malgrat la desescalada cap a normalitat, algunes empreses han anunciat que pensen mantindre el teletreball almenys fins a principis de l'any que ve o, en defecte d'això, fins a finals de tardor. Una modalitat associada a l'excepcional de la situació que, no obstant això, ha començat a donar els seus fruits. El comparador de segurs acierto.com analitza quins són i cap a on apunten les últimes dades.

    Comparativa de l'abans i el després: millora de la productivitat i més conciliació

    D'aquesta manera, fa tan sols uns mesos, a penes el 7% dels empleats tenien l'opció de teletrabajar. La crisi del *coronavirus, no obstant això, ha obligat el 80% a adaptar-se a ell. Un creixement que crida poderosament l'atenció si tenim en compte que les dades de partida ens situaven a la cua d'Europa en teletreball, on el 17% dels empleats gaudeixen d'ell. Però, quins són els resultats?

    Per a començar, les xifres a les quals ha tingut accés Encert indiquen que quasi el 70% dels treballadors afirmen ser igual o més productius en aquestes condicions. Aquests percentatges han de ser valorats en un context gens propici per al teletreball. És a dir, amb l'increment de la convivència i l'obligada atenció als fills menors.

    En qualsevol cas, l'evidència científica assenyala que el teletreball incrementa la productivitat, però també que, perquè funcione, resulten essencials una sèrie de variables personals: que el treballador siga independent, sàpia manejar la soledat, gestionar bé el seu temps, etcètera. Per descomptat, pot també afectar negativament aquells processos on les relacions socials i la presència siguen importants.

    Una altra dada que cal destacar és que les hores extra s'han disparat entre els treballadors “de base” –un 60%–, mentre que s'han reduït entre directors i gerents –un 16%–. I que el treball des de casa ha provocat que les jornades de huit hores s'allarguen fins a les deu. No obstant això, traslladar el treball al nostre domicili no ha de significar estar disponibles tot el temps. Això podria repercutir greument sobre la nostra salut en forma d'estrés, ansietat, problemes digestius, trastorns del somni, etcètera.

    Què volen els treballadors

    Les dades que maneja el comparador Acierto.com, així mateix, apunten al fet que 8 de cada 10 empleats estan satisfets amb el teletreball i que a més del 90% li agradaria continuar treballant a distància quan recuperem la normalitat. Les principals raons són l'absència de desplaçaments –i l'estalvi que això comporta–, la reducció dels madrugones, així com la millora de la conciliació familiar.

    Relacionat amb els desplaçaments, el teletreball ha contribuït a disminuir la nostra petjada de carboni. A llarg termini, es calcula que aquesta baixada podria superar els 3 milions de tones. També es reduirien els accidents de trànsit significativament.

    Què hem aprés

    Més enllà del comentat, la crisi del coronavirus i el treball en remot han posat de manifest no sols que és possible millorar la productivitat des dels nostres domicilis, sinó també la necessitat d'adaptació de les empreses. I ens ha ensenyat a bregar amb altres enemics com la incapacitat de desconnectar digitalment, la procrastinació a la qual podríem sucumbir, la falta de limitació dels espais a casa i la importància de disposar d'un temps per a nosaltres mateixos.

    En qualsevol cas, no podem deixar de recordar que aquesta adaptació al teletreball de les empreses ha sigut, en nombrosos casos, forçosa. Fins i tot, i donada la poca experiència prèvia, moltes companyies han hagut de reorientar l'organització del treball. Raó de més per a aprofitar el moment i posar-se a la feina.

    Una transformació digital segura

    Això passa per incorporar el teletreball a la cultura empresarial, adequant l'equipament informàtic i les mesures de seguretat al treball en remot. Formar als treballadors, apostar per perfils digitals, implementar VPN segures per a accedir als sistemes de l'empresa, realitzar còpies de seguretat, xifrar els equips de treball, etcètera; seran passos fonamentals.

    De fet, es tracta d'una cosa clau si tenim en compte que els atacs cibernètics s'han disparat amb el teletreball, i que només el 30% de les PIMES compta amb protocols d'actuació bàsics enfront d'aquesta mena de delictes. Contractar una assegurança contra ciberatacs pot ser una bona opció també.

    Quant als propis teletrabajadores, algunes asseguradores ofereixen la possibilitat de contractar assistència informàtica en les seues assegurances de llar. Es tracta d'una cobertura que ens donarà suport tècnic –tant en l'ús de programari com de maquinari– i respondrà davant els problemes més usuals en l'accés a Internet, atacs per virus informàtics i similars.

    En qualsevol cas, no podem deixar de comentar que la implantació del teletreball dependrà en gran manera del tipus de negoci i que no gaudeix d'adeptes en tots els sectors. La falta de recursos pot ser una de les principals reticències. Tal és així que fins a 2 de cada 5 PIMES afirmen que actualment no poden gestionar els seus negocis amb la modalitat del teletreball. Una evidència més que encara queda molt per fer.

    Pujar