9 de març de 2021 9/3/21
ENTREVISTA

Dra Simó, metge valenciana: "La situació és crítica i ens estem deixant la vida, literalment"

Dra Simó, metge valenciana: "La situació és crítica i ens estem deixant la vida, literalment" - (foto 1)
  • Entrevista amb una metge que ens explica com estan vivint aquestes setmanes: "No entenem el que ha passat aquest nadal i, el pitjor, tenim amics que s'han quedat en el camí"

MÉS FOTOS
Dra Simó, metge valenciana: "La situació és crítica i ens estem deixant la vida, literalment" - (foto 2)

Susana Simó, és una metge valenciana que treballa a Catalunya. 32 dels seus 50 anys en el sector sanitari, pràcticament una vida dedicada al pacient i, en concret, al pacient d'urgències. Hui, en aquesta entrevista, ens explica la seua "rutina" des que va esclatar la pandèmia. Encara que de rutina té poc: Susana treballa a la Unitat de Suport Vital Avançat de l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa i com ella diu està vivint situacions que li quedaran per sempre en la retina.

El coronavirus els ha canviat els esquemes i els està obligant a prendre decisions molt difícils davant la saturació hospitalària. El que es viu a Catalunya diu, és el que estan patint companys seus a la Comunitat Valenciana: "Aquest Nadal hem esquivat cavalcades de Reis en ambulància, hem vist reunions de trenta persones i botellots que han acabat en brots ... aleshores dius, Per favor!".

Ens explica que tant ella com els seus companys de professió estan molt cansats, que no aconsegueixen entendre com la gent ha incomplert la norma aquest Nadal i que, el que més lamenten, és que hi ha amics seus que s'han quedat en el camí. Ací us deixem l'entrevista completa:

Com es viu el dia a dia d'una pandèmia treballant en una ambulància?

Es viu molt malament, estem molt cansats i s'ha mort molta gent. Mai hem fet tants certificats de defunció. A més, ha faltat moltíssim material sanitari i molts companys han emmalaltit per no estar ben protegits. Tinc la sort que en el meu hospital no hi ha hagut dèficit però la realitat general és que ens han llançat a atendre la gent amb una mà davant i una altra al darrere.

A més hem hagut de prendre decisions molt difícils, si no portar-te a gent perquè no hi havia lloc a l'hospital. O si te'ls portaves, dir-los que es despediren de la seua família perquè sabies que no podrien tornar-se a veure. Estem vivint situacions molt difícils de gestionar emocionalment.

I el que està succeint ara et recorda als pitjors moments de la primera onada?

Estem com al març a nivell hospitalari i extrahospitalari. A Catalunya estem a punt de traure UCIs, agafar hotels per sanitarizarlos, al meu hospital sense anar més lluny hi ha sis unitats senceres dedicades a covid i els llits a UCI s'han doblat per atendre tots. Estem reorganitzant equips de treball, suspenent consultes o tractant a nivell laboral l'excés d'hores perquè cal treballar més. La veritat que és una cosa que mai oblidarem i hem d'agrair que els sanitaris des del principi hem tingut un suport psicològic espectacular.

Cal tindre-lo?

SI. Hi ha coses que se't queden a la retina com anar a obrir un pis amb la Policia i els Bombers perquè no contesten dins i quan entres trobar-te a una persona morta o agonitzant. 

Ho heu arribat a veure?

Fins a deu vegades en un dia. És important que la gent sàpiga això. Arribar i agafar-li la mà amb l'EPI lloc per acompanyar-lo fins al final. Hem après a parlar-nos amb els ulls, ens hem inventat un seguit de coses perquè el pacient ens reconega quan anem tan tapats. La part emocional ha sigut tremenda.

Tu mateixa has passat per aquesta malaltia.

Així és, vaig estar a casa confinada durant unes setmanes i vaig fer teletreball. Em dedicava a telefonar als familiars per informar-los ja que no es permetien les visites i també responia dubtes de gent interessada. Al juny vaig tornar a la feina i a partir de setembre va començar una altra vegada a empitjorar tot. Ara estem pagant les conseqüències de la relaxació que hi ha hagut.

Fins quan creu que seguirem pujant en casos i empitjorant les dades?

Ens queda tot gener segur. I per culpa de gent que no ha complert les normes.

Vos enfada?

Estem molt enfadats, no aconsegueixo entendre-ho. Ens estem deixant la vida, allunyant-nos de les nostres famílies, jo he estat cinc mesos sense baixar a València a veure els meus pares sabent que potser és l'últim any de vida de la meva mare. Ho he fet per por de no contagiar-i per complir les normes. I després veus gent que passa de tot, no ens serveixen els aplaudiments.

Què demana al lector que estiga llegint aquesta entrevista?

Que faça bé les coses. Aquest Nadal hem esquivat cavalcades de Reis en ambulància, hem vist reunions de trenta persones i botellons ... aleshores dius, Per favor! T'explique el cas proper d'una xica de 21 anys que es va contagiar en una festa amb amics i després es van contagiar els seus pares. El seu pare està mort i la seua mare molt malalta, no sabem si viurà. La gent ha d'entendre que això ataca totes les edats, encara que siga indirectament. Tinc amics que no van a poder tornar a treballar,gent de quaranta anys que ha mort per això. Som responsables dels nostres actes.

Pujar