Patricia Sornosa: 'Aconseguir la igualtat passa per parlar d'humanitat i no de gènere'

Els monòlegs de Patricia Sornosa no són aptes per a tots els públics. I no ens referim a la majoria d'edat, sinó al fet que el seu missatge feminista, clar i contundent, és capaç de regirar els budells d'aquelles persones que creuen que el camí de la igualtat real entre homes i dones ja està tot caminat. Més encara si, directament, no creuen en aquesta igualtat.

No és una persona que es mossegui la llengua per quedar bé. Ni molt menys. I, no obstant això, les veritats sobre el masclisme, sempre amb un toc d'humor i des de la seva pròpia perspectiva, aconsegueixen treure les riallades de la majoria del públic present en els seus espectacles, encara que també alguna que una altra crítica o esbronc.

Aquest és, precisament, el seu triomf. "El riure és un lloc meravellós per desaparèixer, un lloc perfecte per deixar de ser tu, doncs quan rius no tens una identitat clara", assenyala. I és aquí, en aquests moments de "buit" personal, on aprofita per plantar una llavor que et faci reflexionar sobre la necessitat d'una societat més feminista.

"Quan rius, d'alguna forma, em dónes la raó, perquè has pogut veure la fallada; això és el que busque, fins i tot en gent molt allunyada de mi ideològicament", destaca.

La còmica va participar ahir en la Setmana de la Dona organitzada per l'Ajuntament de Santa Pola, on va interpretar el seu monòleg "Gènere fresc" a la Casa de la Cultura del municipi. http://www.elperiodic.com/santapola/noticias/493350_calles-santa-pola-llenan-actividades-igualdad-hombres-mujeres.html

En una entrevista amb aquest periòdic, Sornosa es mostrava favorable a aquest tipus d'actes i iniciatives que cerquen reivindicar la igualtat entre sexes, però açò sí, sempre que servisca per a "prendre consciència de tot el que han fet altres dones per a arribar fins a on hem arribat i, també, per a adonar-nos del que queda per fer".

No serveix utilitzar el Dia de la Dona per a confondre-ho "amb una celebració tipus Sant Valentín, on tothom diga estupideses basades en el que un home puga sentir o no cap a les dones".Com tractaria d'aconseguir Patricia Sornosa la igualtat real entre homes i dones? La resposta, per òbvia, no deixa de ser veritablement lúcida: "parlaria més d'humanització i drets humans".

"Considerant que les dones també som éssers humans, crec que ja no caldria donar cap altra explicació; tots som mereixedors del mateix respecte, independentment del gènere", subratlla.

I pot ser que no li falte raó. Potser el debat es diluïsca en diferències absurdes (i inexistents) entre homes i dones, quan "l'essencial és que som éssers humans i hem de ser conscients que hi ha un part de la societat a la qual se li neguen drets fonamentals pel fet de ser dona".

Exemples d'aquestes situacions hi ha molts i es produeixen dia a dia. El seu treball consisteix a utilitzar aqueixes vivències, i la ira que li provoquen, com a motor per a aconseguir el riure del públic. "Sóc una persona una mica iracunda, però tracte de transformar aqueix malestar en alguna cosa una mica més ple d'amor com és la comèdia".

Així és Patricia Sornosa, còmica, feminista i, conseqüentment (i per desgràcia), focus de crítiques voraces i masclistes. Però a açò li dóna "una importància relativa".

"Tothom té dret a expressar la seua opinió i a dir les ximpleries que vulga; quan una crítica és destructiva, intente no fer-li massa cas, ja que, quan algú es comporta així, diu més d'ell que de mi", explica. L'ús de l'articule personal "ell" no és casual: "en la seua majoria són homes".

Diuen que riure's d'un mateix és el primer pas per a acceptar-se realment. Per què no utilitzar llavors la comèdia per a acabar amb el masclisme?