El salari mitjà dels valencians creix fins als 1.598 euros i aconsegueix un màxim històric

L'Adecco Group Institute ha elaborat el seu VIII Monitor Anual Adecco sobre Salaris, en el qual, basats en dades de l'Enquesta Trimestral de Cost Laboral, s'analitza la remuneració mitjana espanyola i valenciana, des de diferents perspectives, fent, quan siga necessari, una retrospectiva dels últims cinc anys i veure l'evolució de les variables.

La remuneració en la Comunitat Valenciana
Dades nominals
El salari mitjà del conjunt de l'economia valenciana va ser en 2021 de 1.598 euros per mes, la qual cosa suposa haver aconseguit un nou màxim històric. No obstant això, en comparació amb la mitjana d'Espanya, de 1.751 euros, el salari mig valencià va ser un 8,8% més baix. En termes d'euros, la diferència entre tots dos va ser de 153 euros, la qual cosa equival a 1.836 euros anuals. Aquesta diferència implica que un assalariat mitjà en l'autonomia valenciana ha de treballar tot un any per a obtindre el mateix que un treballador mitjà a Espanya percep en poc menys d'onze mesos.

En 2021, el salari mig valencià es va incrementar un 7,5% (el que equival a un guany de 111 euros mensuals). És un increment més marcat que el 6,6% que va tindre la remuneració mitjana del conjunt d'Espanya.

Dades que han de veure's en context: En 2020, amb la pandèmia i el confinament domiciliari, va arribar a haver-hi més de 3 milions d'assalariats en situació d'ERTO. Les persones en aqueixa situació es consideren “ocupades” en les estadístiques oficials. Per tant, els seus ingressos es consideren “salari”, encara que en rigor es tracte d'una prestació per desocupació. Aqueixa prestació equival, normalment, al 70% del salari, per la qual cosa quan molts assalariats entren en ERTO, el salari mitjà pateix una caiguda anormal, ocorrent el contrari quan ixen de tal situació. Així, el “efecte ERTO” és el que explica els atípics moviments de 2020 (la major caiguda nominal en almenys 70 anys) i 2021 (la pujada més gran des de 1993).

Quan analitzem el període comprés des de 2016 fins ací, l'evolució del salari valencià també ha sigut una mica més favorable que el recorregut seguit per la remuneració mitjana del conjunt espanyol. Des de llavors, la remuneració a la Comunitat Valenciana va acumular un augment d'un 7,5% (cosa que significa que tot l'increment va ser, en realitat, l'aconseguit en 2021), mentre que el salari mig espanyol va créixer un 7,1%.

La bretxa que separa totes dues magnituds s'ha mantingut pràcticament estable. Mentre en 2016 el salari valencià era un 9,2% menor que la mitjana espanyola, ara és, com ja es va indicar, un 8,8% més baix. En termes absoluts, la diferència va passar des de 150 fins a 153 euros mensuals.

Poder adquisitiu
No obstant això, si descomptem la variació dels preus al consum de l'evolució del salari, podem conéixer com ha variat el poder de compra de les remuneracions, el salari real.

Els preus al consum van créixer tant a Espanya com a la Comunitat Valenciana. En 2021, de mitjana, l'increment en aquesta regió va ser d'un 3,3%. D'aquesta manera, el poder adquisitiu de la remuneració mitjana valenciana va pujar un 4%. És a dir que la inflació va corcar prop de la meitat de l'augment del salari mitjà. El guany de poder de compra del salari mig valencià és superior a la d'un 3,4% que va aconseguir el salari mig espanyol.

Quan s'analitza l'evolució del poder de compra del salari mitjà des de 2016 fins a l'actualitat, el resultat també és més favorable que l'obtingut per la remuneració mitjana d'Espanya. En efecte, mentre el salari mig valencià es va revaloritzar un 0,2% entre 2016 i 2021, la remuneració espanyola va patir una caiguda d'un 0,2%.

En termes d'euros corrents, aqueix guany és equivalent a 5 euros mensuals a la Comunitat Valenciana enfront d'un crebant de 4 euros per al conjunt d'Espanya.

El salari mig valencià per decil
Diversos factors influeixen en el curt termini en el nivell dels salaris. Per exemple, que alta siga la taxa de desocupació, el nivell d'activitat econòmica, el grau d'escassetat de treballadors d'un ofici en particular, etc. No obstant això, el salari no pot allunyar-se massa, ni de manera sostinguda, de la quantitat de mercaderies o serveis que el treballador en qüestió contribueix a produir. En termes més tècnics, això vol dir que el determinant últim dels salaris és la productivitat de cada treballador.

Encara que en economia sempre hi ha excepcions, per les raons abans apuntades, un salari major, en essència, reflecteix la major productivitat de qui el percep. Per tant, des del punt de vista de la productivitat, no cal considerar “justa” o “injusta” una determinada remuneració.

Dins d'aqueix marc, té interés analitzar els salaris des d'un altre angle: el de la diferència que hi ha entre els majors i menors salaris. Per a això, s'ordenen tots els assalariats, des del qual percep el salari més alt fins al qual cobra la remuneració més baixa. Després, es divideix el total d'assalariats en deu grups amb la mateixa quantitat de membres, prenent primer al 10% que menys gana, després al següent 10% amb menors salaris i així successivament. Cadascun d'aqueixos grups és un “decil”. L'últim pas és calcular el salari mitjà de cada decil.

Tinga's en compte que cada decil inclou persones amb un nivell educatiu que no té per què ser igual, que fan tasques diferents, en diferents sectors i que no necessàriament treballen el mateix nombre d'hores. Com hi ha persones amb més d'una ocupació, per a aquesta anàlisi només es considera el salari en l'ocupació principal. Com sempre, expressat en termes bruts. D'aquí ve que siga diferent al salari mig ordinari amb el qual treballem en les seccions anteriors.

El 10% d'assalariats que menys cobra a la Comunitat Valenciana té una remuneració mitjana en el seu ús principal de 552 euros per mes. Això és un 0,9% o 4 euros menys que la mitjana nacional per al mateix decil, que és de 556 euros per mes.

En l'altre extrem, el 10% amb salaris més alts percep una nòmina mitjana de 4.907 euros per mes. En aquest cas, la pèrdua respecte de la mitjana nacional per al mateix decil (5.001 euros mensuals) és d'un 1,9% o 94 euros mensuals.

Comparant la remuneració mitjana de cada decil en l'autonomia valenciana amb el respectiu decil nacional, s'observa que en tots els decils els salaris valencians són més reduïts. La diferència més desfavorable en termes percentuals correspon al segon decil (el segon més baix), amb 1.021 i 1.044 euros/mes, respectivament, que determinen una diferència percentual d'un 2,3%. La diferència més ajustada es troba en el primer decil (el més baix), amb les dades abans indicades.

Quant a la mitjana general, es troba que el salari mitjà en l'ocupació principal a la Comunitat Valenciana és un 5,4% més sota al del conjunt d'Espanya (113 euros mensuals). La mitjana general és en el conjunt d'Espanya de 2.076 euros per mes, mentre que per a la regió és de 1.963 euros.

Coneguts els majors i menors salaris mitjans, sorgeix immediatament la idea de calcular la relació entre tots dos, que en 2021 va ser de 8,9 vegades. És a dir que el 10% que percep salaris més elevats a la Comunitat Valenciana cobra, de mitjana, 8,9 vegades més que els que ingressen les menors remuneracions.

Malgrat l'elevat que poguera semblar tal relació, es tracta de la més baixa des de 2010. En 2015 es va aconseguir la màxima disparitat a la regió, amb una relació de 11,6 vegades entre els majors i els menors salaris. La relació valenciana entre els majors i menors salaris és una mica menor que la mitjana nacional, on és de 9 vegades.

El salari valencià en el context autonòmic
Dades nominals
És possible classificar el salari mitjà de cadascuna de les autonomies en tres grups. Els salaris “alts” serien aquells de més de 1.700 euros per mes, les remuneracions “intermèdies” serien les compreses entre 1.550 i 1.700 euros mensuals, i els salaris “baixos” serien aquells per davall de 1.550 euros per mes.

Segons aquesta classificació, la Comunitat Valenciana és una de les nou autonomies amb salaris intermedis, col·locant-se just en la meitat. Dit d'una altra manera, el salari mig valencià ocupa el 9é lloc entre totes les comunitats espanyoles.

En 2021 el salari mig valencià es va incrementar, com vam veure anteriorment, un 7,5%. Va ser el cinqué major increment entre totes les autonomies. Els millors resultats van correspondre a Balears (+11,8%), Canàries (+10,1%) i Catalunya (+8,3%). En la situació oposada, les úniques dues regions que van tindre un increment en els seus respectius salaris mitjans de menys del 3% en 2021 van resultar ser Cantàbria (+2,8%) i Navarra (+2,7%).

Quan analitzem el període 2016-2021 veiem que el major increment en aquest període correspon a Galícia (+12%), seguida de Navarra (+8,5%) i Catalunya (+8,4%). En aquest cas, l'augment de la remuneració mitjana valenciana és el sisé major (+7,5%). Per part seua, Canàries (+0,9%), Cantàbria (+3,1%) i La Rioja (+4,1%) van exhibir els increments més modestos.

La posició relativa del salari valencià va millorar una mica en els últims anys. Si en 2016 ocupava el lloc 10é, ara es col·loca en el 9é lloc. En igual sentit, en 2016, la remuneració mitjana a la Comunitat Valenciana era un 24,5% menor que la del País Basc (llavors la més alta) i un 10,3% major que la d'Extremadura (la més baixa). En 2021, la situació relativa és millor: el desavantatge respecte de la Comunitat de Madrid (el major salari) va ser un 23,1% i l'avantatge respecte de Canàries (la remuneració més baixa) va ser un 12,9%.

Les dades anteriors ens informen, per exemple, que cada mes, en mitjana, un assalariat a la Comunitat Valenciana percep 479 euros menys que un col·lega de la Comunitat de Madrid (5.748 euros anuals), 453 euros menys que un assalariat mitjà al País Basc (5.436 euros per any) i 268 euros menys que un empleat a Catalunya (3.216 euros anuals).

Al mateix temps, un assalariat mitjà cobra cada mes a la Comunitat Valenciana 180 euros més que un parell a Extremadura i 182 euros més que un a Canàries (un avantatge, respectivament, de 2.160 i 2.184 euros anuals).

Poder adquisitiu
Quan s'observa l'evolució de la capacitat de compra de la remuneració mitjana de les autonomies des de 2016 fins a 2021, també hi ha una àmplia diversitat: el poder de compra del salari mitjà es va reduir en deu comunitats autònomes i va augmentar en les altres set.

Galícia (+4,4%) i Navarra (+1,2%) van aconseguir els millors resultats i són les úniques autonomies on la capacitat de compra del salari va augmentar més de l'1%. Els van seguir Catalunya (+1%), Aragó i Astúries (+0,8%).

Entre les autonomies els salaris mitjans de les quals van perdre capacitat de compra, es troben tres regions que van registrar una pèrdua acumulada d'almenys el 3%: La Rioja (-3%), Cantàbria (-3,9%) i Canàries (-5,9%). Altres cinc comunitats van tindre pèrdues significatives, però més moderades, d'entre l'1% i el 3%. Es tracta de Castella-la Manxa (-1,1%), País Basc (-1,5%), Andalusia (-1,6%), la Regió de Múrcia i Balears (-2,2% en tots dos casos).

Les restants quatre autonomies van tindre variacions menors, en l'un o l'altre sentit. Les comunitats de Madrid i la Valenciana van exhibir un lleuger increment d'un 0,2%, al mateix temps que, sempre en els cinc anys que van des de 2016 fins a 2021, les remuneracions mitjanes de Castella i Lleó i Extremadura van perdre, respectivament, un 0,3% i un 0,9% de la seua capacitat de compra.

L'anterior mostra que no hi ha una relació determinada entre l'evolució del poder de compra del salari i el seu nivell en termes d'euros. Per exemple, el País Basc, que té el segon salari més elevat, va tindre un desgast en la seua capacitat de compra, mentre que el de Galícia, que és un 21% inferior, va ser el que millor es va comportar.

El salari de la Comunitat Valenciana per sector d'activitat
Dades nominals
Dels tres grans sectors econòmics, la Indústria va continuar sent el que ofereix les remuneracions més elevades a la regió, amb 1.724 euros per mes, xifra que supera la mitjana autonòmica en un 7,9% (un avantatge equivalent a 126 euros mensuals o 1.512 per any). La situació oposada es registra en la Construcció, que amb una remuneració mitjana de 1.504 euros és la més baixa, quedant un 5,9% per davall de la mitjana valenciana (un desavantatge de 94 euros/mes o 1.128 euros/any).

Per part seua, en els Serveis, el salari mitjà va ser de 1.576 euros, col·locant-se també per davall de la mitjana regional (1,4%, o 22 euros mensuals).

Els tres sectors van exhibir una retribució mitjana inferior a la respectiva mitjana sectorial del conjunt d'Espanya. La diferència més inflada, tant en termes absoluts com relatius, s'observa en la Indústria, on el salari valencià queda 249 euros per mes per davall de la mitjana nacional del sector, que és de 1.973 euros (2.988 euros anuals menys). Aqueixa diferència implica que el salari industrial valencià és un 12,6% més baix que el respectiu espanyol.

Durant 2021, el salari mig valencià va créixer en la Indústria (+5,2%), en la Construcció (+4,3%) i en els Serveis (+8,3%). Quan analitzem les variacions acumulades en els últims cinc anys com un tot, els Serveis exhibeixen el millor resultat, ja que el seu salari mitjà exhibeix un increment d'un 8,8% des de 2016. En igual període, el salari mitjà de la Construcció acumula un augment d'un 2,2% i el de la Indústria, un saldo positiu d'un 5,4%.

Poder adquisitiu
Entre 2016 i 2021, el salari mitjà en la Indústria valenciana va perdre un 1,7% en termes reals (el seu augment va ser inferior al creixement dels preus al consum). Així i tot, és una pèrdua del poder de compra més suau que la patida pel salari mig industrial del conjunt d'Espanya, que va perdre un 3,1% en igual període.

El cas oposat és el de la Construcció. Mentre en l'autonomia valenciana el salari mitjà del sector va cedir un 4,7% de poder adquisitiu entre 2016 i 2021, la mitjana d'Espanya descendia de forma molt més moderada: -1,3%.

En els Serveis, en canvi, va haver-hi una suau millora del poder de compra tant a la regió valenciana com en el total nacional, encara que en el cas valencià va ser més significatiu (+1,4% i +0,6%, respectivament).

Si això ho comparem amb el salari real dels sectors de les altres autonomies, sorgeixen unes certes disparitats. En la Indústria, la Comunitat Valenciana va ser una de les quinze comunitats que van veure caure el poder de compra del salari mig industrial, en el seu cas amb una caiguda d'un 1,7%.

En el sector constructor va haver-hi nou regions en les quals el salari mitjà va guanyar capacitat de compra. La Comunitat Valenciana no sols no es va comptar entre elles, sinó que va tindre el tercer pitjor resultat autonòmic, amb una caiguda d'un 4,7%.

En el sector Serveis, set autonomies van tindre una alça en el poder de compra del salari mitjà entre 2016 i 2021, entre elles la Comunitat Valenciana, encara que amb el segon menor increment, +1,4%.