elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Sagunt organitza un taller sobre joc dirigit a l'alumnat i una campanya de sensibilització amb motiu del Dia Internacional Sense Jocs d'Atzar

  • A través de la Unitat de Prevenció Comunitària en Conductes Addictives s'han desenvolupat una sèrie d'iniciatives per a previndre problemes relacionats amb el joc i les apostes entre els adolescents

L'Ajuntament de Sagunt, amb motiu del Dia Internacional Sense Jocs d'Atzar que se celebra dijous que ve, 29 d'octubre, ha desenvolupat una sèrie d'iniciatives a través de la Unitat de Prevenció Comunitària en Conductes Addictives (UPCCA).Tal com explica el regidor de Serveis Socials, Alejandro Sotoca, «estes iniciatives estan emparades en el Pla Municipal de Prevenció de drogodependències i altres trastorns addictius i pretenen desenvolupar una eficaç prevenció de problemes relacionats amb el joc i les apostes».

Esta incipient conducta de risc entre les persones adolescents de la localitat, segons un estudi realitzat, està generant preocupació social i ha de ser atesa des de la intervenció socioeducativa en l'àmbit comunitari. Per a això, la UPCCA està desenvolupant un taller sobre joc dirigit a l'alumnat de 3r i 4t d'ESO de l'IES Camp de Morvedre, entre el 19 i el 30 d'octubre, així com una campanya de sensibilització dirigida a tota la població.

Tal com es recull en la Llei 1/2020, d'11 de juny, de la Generalitat, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, “l'activitat de joc per diners (jocs d'atzar i apostes) comporta el risc de desenvolupar, per part de la persona jugadora, un trastorn addictiu associat al joc, conegut com a ludopatia o joc patològic”. És per això que les institucions públiques han d'assumir amb responsabilitat la protecció dels col·lectius de persones més vulnerables enfront d'este problema, especialment les persones menors d'edat.

L'Ajuntament de Sagunt, conscient de la preocupació social que genera entre la comunitat la proliferació de problemes relacionats directa o indirectament amb la conducta de joc i guiat pel principi d'interés superior de les persones menors d'edat com a col·lectiu especialment vulnerable enfront de la ludopatia, ha fet públic un informe sobre joc d'aposta.

Este informe està basat en l'enquesta sobre addiccions que es va realitzar a una mostra d'estudiants de la localitat entre 12 i 18 anys durant el curs 2019-2020. Entre les conclusions del citat informe, elaborat per la UPCCA, es recullen diverses informacions d'interés. En primer lloc, tal com cita l'informe, l'anàlisi de les dades recollides apunta cap a una conducta incipient que té una incidència minoritària quantitativament parlant, però que, des del punt de vista qualitatiu, suposa una situació de risc a curt i mitjà termini, ja que podria instaurar-se com a hàbit normalitzat entre les persones adolescents.

Segons les dades obtingudes, el 3,2% de la població enquestada juga en línia i el 6,9% presencialment. Estes xifres, traslladades al grup de població estudiat, dóna el resultat d'entre 250 i 360 alumnes, d'edats compreses entre els 12 i 18 anys, que estan desenvolupant una conducta de risc com és el joc amb diners. Són més xics que xiques, però no és una conducta exclusiva dels homes. L'estudi situa que l'edat d'inici en el joc és majoritàriament als 15 anys, i sol jugar-se amb una freqüència ocasional, entre un i quatre dies al mes.

Les xifres més altes de jugadors i jugadores se situen en tipus de joc de major risc, com són els de premi instantani i apostes esportives. Estes pràctiques de major risc d'addicció poden estar darrere del fet que, en pràcticament la meitat de l'alumnat que admet jugar, s'ha pogut determinar que estan desenvolupant tolerància, ja que han sentit la necessitat d'apostar més diners, circumstància que s'observa a ritme creixent a proporció a l'edat de les i els jugadors.

Així mateix, resulta significatiu que només una mínima part de les persones que juguen s'hagen vist obligades a mentir per a ocultar la seua conducta, perquè realment no tenen consciència d'estar fent alguna cosa fora del “normal”; la creença normativa que estan construint entorn del joc d'aposta és que és “normal”, tal com explica el regidor de Serveis Socials. Això es reafirma quan se'ls pregunta si els seus progenitors/as saben que juguen i si els sembla bé que ho facen. Efectivament, la major part de les famílies de l'alumnat que juga són coneixedors d'això i només a un simbòlic 2% no els sembla correcte que ho facen.

Pujar