El Consell impulsa la plena recuperació de la Marjal dels Moros
Amb motiu del Dia Mundial dels Zones humides, la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, ha reafirmat la seua voluntat de recuperar plenament i la Marjal dels Moros, que va resultar afectada per l'incendi deslligat a principis de gener.
Prova d'això és l'elaboració del primer pla director d'este zona humida, que s'està ultimant en estos moments. Es tracta d'una iniciativa de la Conselleria que suposa un important instrument per a millorar la gestió d'este espai i aplicar les mesures de gestió activa que garantisquen el bon estat de conservació dels seus hàbitats i espècies. La Marjal dels Moros és una Zona d'Especial Conservació (ZEC) ubicada en els termes municipals de Sagunt i Puçol.
És la primera vegada que el Consell planteja un projecte tan ambiciós per a la marjal, que ocupa una superfície de 620 hectàrees i de la que és titular la Generalitat. Declarada ZEC en juliol de 2015, es tracta d'un espai de fort caràcter simbòlic pels seus valors naturals, constituït per un Lloc d'Interés Comunitari (LIC) i per una Zona d'Especial protecció per a les aus (ZEPA), inclòs en la xarxa ecològica europea de zones especials de conservació Natura 2000.
La consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, d'altra banda, ha sol·licitat recentment a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la col·laboració per a poder mantindre els nivells hídrics necessaris en este zona humida, un dels pocs ubicats en àrees pròximes a València. D'altra banda, s'està elaborant el projecte de recuperació de les infraesctructures d'ús públic afectades per l'incendi.
La consellera ha assumit la importància de la marjal tant per a la Generalitat, que és titular de l'enclavament i que manté en el seu si el Centre d'Educació Ambiental de La dels Frares, com per als municipis en què s'ubica, per la qual cosa el compromís amb la seua regeneració i millora és ferm.
El pla director comprén actuacions que van des de la la gestió hídrica a l'adequació de l'ús públic, passant per la gestió d'hàbitats, correcció d'impactes negatius i la millora dels sistemes agroecològics
