elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La renda real dels llauradors i ramaders valencians segons denuncia LA UNIÓ és un 50% inferior a la renda mitjana del conjunt de contribuents

    LA UNIÓ de Llauradors ha analitzat les dades de l'Agència Tributària de l'últim exercici fiscal del que es disposa d'informació desagregada, corresponents a 2014, que xifra en 11.483 el nombre de contribuents d'IRPF que declaren rendes agràries a la Comunitat Valenciana com a llauradors i ramaders professionals. En l'informe s'observa la contínua bretxa de la renda dels professionals agraris amb la mitjana del conjunt dels contribuents del nostre territori, xifrada en un 50% de diferència.

    En aquest sentit, tal com ve insistint LA UNIÓ, les dades fiscals demostren com les estadístiques del Ministeri d'Agricultura no reflecteixen fidelment la realitat dels llauradors i ramaders i estan, a més, molt per sota dels resultats econòmics mitjans de la resta de sectors d'activitat. L'organització, a més, posa en evidència que el nivell de desagregació de l'exercici estudiat permet diferenciar en funció de la proporció que representen les rendes agràries en relació a les rendes totals.

    Així, aquells contribuents valencians per als quals l'agricultura representa més del 50% de la seua renda -que a efectes exclusivament renda podrien assimilar-se als llauradors professionals- tenen un rendiment mitjà agrari de 8.824 euros per una mitjana a Espanya de 10.825 euros. Aquesta xifra seria -com s'ha dit anteriorment- un 50% inferior al rendiment mitjà del conjunt de rendes declarades per tots els contribuents a la Comunitat Valenciana, que s'eleva a 17.531 euros i, segons LA UNIÓ, a anys llum de la renda agrària per unitat de treball any que el Ministeri publica com a referència del sector i que per a 2014 (28.341 euros) s'hauria estimat en pràcticament 10 vegades més que la renda real mesura en termes fiscals.

    Segons revela l'Agència Tributària, en la comparativa regional, que no inclou Navarra ni el País Basc pel seu règim foral especial, serien Múrcia, La Rioja, Extremadura, Canàries, Andalusia i Madrid aquelles Comunitats Autònomes en les quals els declarants amb rendes agràries superiors al 50% de les seues rendes totals presenten majors mitjanes: per damunt dels 12.000 euros en tots els casos i dels 13.000 les dues primeres. En l'extrem contrari es troben Cantàbria i Galícia, per sota dels 8.000 euros i la Comunitat Valenciana, Balears i Astúries, que no aconsegueixen els 9.000 euros.

    LA UNIÓ, a la vista de les anteriors dades, considera que encara queda molt camí per recórrer per a equiparar les rendes dels llauradors als de la resta dels ciutadans i recorda el mandat de l'article 130 de la Constitució Espanyola als poders públics perquè atenguen en particular a la modernització i desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia a fi d'equiparar el nivell de vida de tots els espanyols.

    “Després de 38 anys, aquest mandat està molt lluny de complir-se i no està justificada l'autocomplaença que, amb tanta freqüència, exhibeixen els Governs en fer balanç de la seua gestió envers el sector agrari.” – afirmen des de LA UNIÓ- “Insistim que és necessària l'engegada de mesures que impulsen el nostre sector productiu agrari i que retallen l'abisme que separen les rendes dels llauradors i ramaders professionals agraris de les de la resta de ciutadans”.

    Pujar