La ràbia de la mare de Marta Calvo: “En aquest país als assassins els ix barat matar”
La mare de la jove Marta Calvo relata la seua dura realitat després de més de mig any sense la seua filla
La desaparició de Marta Calvo el 7 de novembre de 2019 va commocionar a tot un país. Els dubtes i els interrogants van estar molts dies sense resoldre's, fins que un mes després l'assassí confés s'entregue a una caserna de la Guàrdia Civil.
Allí va detallar que havia ocorregut, encara que posteriorment es va acollir al seu dret a no declarar. Malgrat això, la titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 2 d'Alzira va acordar l'ingrés a la presó provisional, comunicada i sense fiança.
Ara, huit mesos després dels fatídics fets, la mare de la jove ha fet pública una carta en la qual relata la crua realitat que viu des de llavors i on a més agraeix la labor que estan realitzant les diferents autoritats competents.
“Sóc una mare abatuda pel dolor i la desesperació, perquè hui dia Marta, el meu jove i preciosa filla, segueix desapareguda; trist però real (…) La frustració de no poder fer més del que faig, encara que les meues forces, no hi haja dubte a ningú, me les estic reservant per a continuar lluitant i amb més força cada dia perquè es faça justícia a la meua filla” relata.
A l'espera que arribe aqueix moment, la seua mare no pot deixar de recordar que Marta “va eixir amb total confiança a passar uns dies amb una persona que havia conegut, sense por, amb llibertat, coneixent a la meua filla, esperant passar bons moments, i continuar amb la seua vida” però, lamenta, “aqueix individu es va prendre la llibertat de decidir que Marta ja havia viscut bastant”.
“El seu dret a no declarar és el que ens porta al fet que hui dia Marta no estiga amb nosaltres” escriu Marisol Burón Flores, mare de Marta Calvo, al mateix temps que denúncia públicament multitud d'infraccions comeses per part del detingut.
A més, agraeix el gest que va tindre la seua filla de manar-li la ubicació el que li va permetre a la Guàrdia Civil trobar la residència de l'assassí confés: “Senyors, ho vaig tindre de front, em vaig enfrontar a ell i em va negar haver estat amb ella, em va negar fins i tot conéixer-la, per a entregar-se setmanes després en la caserna de la Guàrdia Civil”.
Amb tot això, escriu en una carta carregada de duresa, la seua impotència per les lleis que regeixen actualment a Espanya les quals, assegura, “poc ajuden”. “I ja no és que ajuden poc, és que ens tenen totalment desprotegits, venuts, doncs als assassins, violadors, maltractadors, etc. els ix barat en aquest país matar, violar, vexar, maltractar”.
“Crec que davant lleis més dures i condemnes més dures, aquests depravats assassins, violadors, delinqüents s'ho pensarien una miqueta més, potser fins al punt de no fer-lo... Salvem vides que encara siguem a temps de salvar i evitem que altres famílies i mares com jo hagen de patir aquest terrible dolor” conclou.
