En quines platges valencianes oneja la bandera negra per contaminació?
Un total de sis platges de la Comunitat Valenciana no aproven enguany
Ecologistes en Acció ha presentat un any més la seua proposta de banderes negres per a aquelles platges valencianes amb contaminació o mala gestió. Una acció que pretén posar l'accent en aquelles zones de la costa valenciana que s'allunyen de la qualitat turística que s'atorga en aquelles amb bandera blava.
I és que, a pesar que la Comunitat Valenciana lidera el rànquing de banderes blaves en tota Espanya, hi ha platges que destaquen pels seus abocaments d'aigües o mala depuració. Així, un any més Ecologistes en Acció realitza una anàlisi dels més de 400 km de les costes valencianes. En aquesta edició, l'informe ‘Banderes Negres 2020’ ha considerat aquells casos més característics d'afeccions per contaminació i mala gestió ambiental. En l'informe s'han assignat dues banderes negres a cada província, 6 en total.
A la província d'Alacant s'ha atorgat bandera negra a la platja de Babilònia, Guardamar del Segura per mala Gestió i a la platja de Sant Gabriel, Alacant per contaminació. A la província de Castelló s'han emportat bandera negra la platja dels *Fonts, *Alcosebre, per contaminació i les platges *Fortí-*Fora *Forant-*Cervol, per mala Gestió.
Quant a la província de València, són el Port de València per mala gestió i les platges de la plana de València per contaminació.
En el diagnòstic anual de la salut de les nostres costes, enguany s'ha fet un esment especial a afeccions antròpiques (d'origen humà) sobre la biodiversitat costanera, que han minvat i posen en perill a centenars d'espècies animals i vegetals. Es donen exemples clars d'espècies que estan sent amenaçades actualment, des de la llepassa *Patella *ferruginea, les prades de la fanerògama marina *Cymodocea nodosa, o les algues del gènere *Gelidium *spp, així com la gestió ineficaç sobre l'alga invasora *Rugulopteryx *okamurae.
Platges i coronavirus
D'altra banda, l'informe no òbvia la crisi sanitària, econòmica i social derivada de la COVID-19 que estem vivint. Per això, i en primer lloc, Ecologistes en Acció se solidaritza “amb totes aquelles persones que han patit alguna pèrdua o estan en situació de vulnerabilitat i passant-ho mal”.
Així mateix, assenyala les causes i les conseqüències d'aquesta crisi, que podria pensar-se estan molt allunyades de possibles efectes en la costa i, no obstant això, mostren una doble amenaça a aquests ecosistemes: Els residus generats per la crisi sanitària: cada vegada són més habituals les imatges que mostren que els residus de màscares i guants, mal gestionats, estan arribant a platges i mars.
La desregulació urbanística com a eixida a la crisi social i econòmica: cada vegada són més les autoritats regionals que estan mostrant la seua preferència per tirar una vegada més de la “rajola” com a solució a aquests problemes.
Quinze anys de banderes negres
Enguany també se celebra el 15é aniversari de l'informe Banderes Negres. Per això, s'ha elaborat un informe estatal extra que analitza la situació d'aquests últims sis anys, pel fet que la metodologia emprada anteriorment era diferent. En aquests sis anys de denúncies anuals s'han atorgat un total de 284 banderes negres i, desafortunadament, no totes les situacions que es porten denunciant tants anys han pogut solucionar-se de manera favorable.
Finalment, Ecologistes en Acció insisteix en el seu informe en la greu amenaça que suposen per a moltes platges els temporals com el Gloria. En aquest punt convida a qüestionar la ‘nova normalitat’, i a llançar la reflexió sobre la gestió d'aquests entorns. “Hem de reflexionar si la resposta a aquests temporals continuarà implicant una ingent quantia econòmica per a restaurar les infraestructures danyades, o si hem de plantejar un nou model de gestió que estiga integrat amb el medi natural”.
