13 de novembre de 2019 13/11/19

Una valenciana de 107 anys és voluntària de Càritas, visita a malalts i recull roba usada per als pobres

Una valenciana de 107 anys és voluntària de Càritas, visita a malalts i recull roba usada per als pobres - (foto 1)
  • “Tracte de transmetre alegria als malalts, contar acudits i donar-los esperança”, assenyala la centenària, Clotilde Veniel

MÉS FOTOS
Una valenciana de 107 anys és voluntària de Càritas, visita a malalts i recull roba usada per als pobres - (foto 2)
Una valenciana de 107 anys és voluntària de Càritas, visita a malalts i recull roba usada per als pobres - (foto 3)

Una veïna de la localitat valenciana de Bicorb, Clotilde Veniel, és, a les seues 107 anys d'edat, voluntària de la Càritas parroquial de la seua població, on continua realitzant la visita a malalts i ajudant en la recollida de roba usada per a persones pobres. Clotilde, que va complir 107 anys el mes de maig passat, posseeix “una salut i vitalitat envejables”, segons la seua filla, també Clotilde, de 78 anys, la qual cosa li permet continuar amb el seu voluntariat en Càritas en la seua localitat natal, Bicorb, on també és membre de les Mestresses de casa Tyrius.

Clotilde, que té dos fills, cinc néts i sis besnéts, encara acudeix a totes les reunions i protesta perquè “no em deixen fer quasi res ja, només estar allí”, segons explica en el setmanari diocesà PARAULA. Malgrat tot, continua ajudant a recollir roba usada i a recaptar fons, i continua visitant malalts, als quals “transmet sempre alegria, conte acudits, i tracte de donar-los esperança”. “No cal parlar de problemes amb els malalts, ni de coses tristes, ni de dolors, només de coses bones i alegres”, diu.

Com explica la seua filla, cridada també Clotilde, “té molt humor, molta alegria i un esperit molt positiu que transmet a tot el que té al voltant”. Clotilde va ser una de les fundadores de la Càritas parroquial de Bicorb en 1989, i s'alegra quan, per exemple, veu que una de les seues nétes és la presidenta de Càritas en la localitat valenciana de Vilanova de Castelló. Fa anys ja li semblava impossible arribar a complir un segle de vida i ara explica que viu “de prestat” i no es cansa de donar gràcies a Déu.

Amb certa picardía, a l'hora de fer comptes es ‘oblida’ dels 100 primers anys, de manera que ara diu que té 7 i, entre riures, afirma que l'any que ve, prendrà la Comunió. Al seu bon humor, s'uneix que Clotilde gaudeix d'una salut de ferro. “A penes pren pastilles i abans tenia colesterol però ara, ni això”, explica la seua filla.

Encara que fa quatre anys, quan tenia 103, li van operar de vesícula, “el metge va dir que podia superar l'operació perquè tenia una naturalesa de 80 anys. Està molt bé de salut, encara que amb alguna limitació, però fins i tot s'endreça ella mateixa”. Clotilde Veniel assegura que treballar i mantindre's activa ha contribuït a la seua longevitat. Va ser la mitjana de set germans, sis xiques i un xic.

De xiqueta i en la seua joventut ajudava a casa pasturant el bestiar. A més, treballava en la carnisseria dels seus pares, acudia a la verema a França i, durant un temps, va servir a la casa d'una família a Barcelona. Més tard es va casar amb un llaurador i va continuar treballant en el camp.

Clotilde mai ha volgut deixar la seua casa a Bicorb i allí segueix. “Ella és feliç en la seua taula braser, amb el telèfon a prop i un televisor en el qual cada dia veu la missa que es transmet des de la Basílica de la Verge dels Desemparats a través de la 8 TV Mediterrani”. I s'entreté fent punt “sense ulleres”, matisa la seua filla.

“Abans li agradava molt fer punt de ganxo, però com els dits ja no li ho permeten, continua fent peucos de punt”. A més, “és molt sentida, vol viure amb la consciència tranquil·la” i sempre diu que “cal saber perdonar”. El rector, don Andrés, li visita de tant en tant, i ella li recrimina: “No et preocupes que encara puc anar a l'església”.

Per a la seua filla, Clotilde “està tocada de la mà de Déu. Li resa tant que no li fallarà”. “I la mort no la veu com una cosa dolenta sinó com una cosa natural que ha de vindre, que li l'ha de donar Déu. Això sí, li demana que li la done suau”, afig.

ocultar
Una valenciana de 107 anys és voluntària de Càritas, visita a malalts i recull roba usada per als pobres
Pujar