Un pulmó verd valencià s'apaga: devastació forestal en una coneguda muntanya malgrat les pluges
Urbanitzacions pròximes observen amb preocupació la mort d'un espai natural cada vegada més vulnerable
La muntanya del Picaio, ubicada entre els termes municipals de Puçol i Sagunt, presenta actualment un estat de greu deteriorament forestal. Encara que les precipitacions registrades entre octubre de 2024 i març de 2025 han sigut considerables en esta zona del Camp de Morvedre, no han sigut suficients per a revertir els danys provocats per anys de sequera extrema.
La imatge és devastadora: grans superfícies de pinar mostren clars signes de defoliació, sequedat i mort. S’observa una gran quantitat d’arbres completament secs, sense massa verda, cosa que confirma el que ja s’advertia des de l’any passat: la muntanya del Picaio pateix una de les taxes més altes de mortalitat de pins de les últimes dècades a la comarca.
La sequera acumulada supera la capacitat de recuperació de l’ecosistema
Tal com alertaven els informes i observacions de camp realitzades el 2024, la persistent manca d’aigua havia portat els arbres de la zona al límit de la seua resistència. Malgrat que els episodis de pluja registrats durant els últims sis mesos han contribuït a millorar l’estat hídric general de la Comunitat Valenciana, els efectes no han arribat a temps per a salvar gran part de l’arbrat al Picaio.
Es tracta d’un ecosistema forestal que, durant anys, ha sigut castigat per l’escassetat de precipitacions, les altes temperatures i la manca de regeneració natural. L’estrés hídric acumulat ha debilitat greument els pins, fent-los més vulnerables a plagues i malalties i, finalment, provocant-ne la mort.
Un avís visual del canvi climàtic en territori valencià
La muntanya del Picaio es converteix així en un símbol local de l’impacte silenciós però devastador del canvi climàtic sobre els ecosistemes mediterranis. Este enclavament natural, molt valorat pels veïns de Puçol, Sagunt i urbanitzacions properes, evidencia la necessitat urgent de polítiques actives de gestió forestal, restauració ecològica i adaptació climàtica.
A més del seu valor paisatgístic, la degradació d’esta massa forestal pot tindre efectes negatius sobre la biodiversitat local, el risc d’incendis i l’estabilitat dels sòls, especialment en zones de pendent com esta.
