La població de Vilamarxant s'interessa per conéixer els seus orígens com a poble

Entre divendres passat i hui, dilluns, més de 70 veïns i veïnes de Vilamarxant han visitat les prospeccions arqueològiques que un equip de la Universitat de València està duent a terme a la plaça del Castell per determinar l'origen del mateix i de la muralla que envolta la zona, alhora que per esclarir els inicis de la població de Vilamarxant.

Les visites han estat dirigides pels arqueòlegs David Vizcaíno i Pau Armengol i per la professora d'Història de la Universitat de València, Ester Alba.

La trobada d'estes cites ha tingut lloc a la plaça de l'Església, on el grup d'investigadors ha explicat a les persones assistents la possibilitat que en este espai hi haguera una mesquita musulmana anterior al temple cristià, un fet del qual hi ha documentació del segle XIV.

Una vegada a la plaça del Castell, Ester Alba explicava a les persones assistents divendres passat les fases de la investigació que consistixen en una primera part centrada en els sondejos sobre el terreny; i una altra que abasta el treball bibliogràfic i documental que està duent-se a terme a l'arxiu municipal de Vilamarxant, al de València, al de la Corona d'Aragó i al de Toledo.

Després, es durà a terme una recreació en tres dimensions del que era la muralla i la zona del Castell i, de manera paral·lela, especialistes en època islàmica determinaran les alqueries que conformaren els orígens del municipi, basant-se en el sistema de regadiu i de séquies.

El treball està donant resultats molt positius

Com explicava Ester Alba, "de la nostra història ens arriben fragments que nosaltres hem d'anar unint i reconstruint". I això és el que està fent-se a Vilamarxant a través de les prospeccions que estan duent-se a terme des del mes de juny. A més, l'equip de la Universitat de València considera que el Castell de Vilamarxant i el que està trobant-se als seus voltants són de les troballes islàmiques millors conservades a tota la Comunitat Valenciana.

Per això, ha sigut necessari avaluar no només el que es veu, sinó també el subsol de la plaça. Allí s'han trobat restes de la muralla islàmica que hi havia al nucli antic de Vilamarxant i que estaria datada entre els segles XI i XIII. A més, divendres passat, l'equip investigador va descobrir l'espai d'una porta islàmica d'accés a la plaça, de la qual tenien les seues sospites però sense una evidència física que ara ja hi ha.

Així, han relatat a les persones assistents que la muralla és d'època almohade, és a dir, de l'última època musulmana: la més convulsa i de lluita, just abans de la conquesta cristiana.

Donat el volum i la profunditat dels estrats trobats, es determina que la nostra localitat va començar a construir-se a partir d'esta època, quan els anomenats castells eren emprats com a elements defensius i per a protegir a la població dels atacs i amenaces.

L'equip investigador també ha explicat que la morfologia de les construccions islàmiques és ben diferent a l'actual. En aquella època no solia construir-se sobre superfícies planes, sinó que s'aprofitaven les rampes, colzes i desnivells com a fonaments propis de les construccions i, alhora, com a elements defensius.

Estes hipòtesis s'han extret d'un primer sondeig positiu fet a la zona. En un segon sondeig obert a l'atzucac s'han trobat també testimonis constructius de l'època musulmana. Allí hi hauria una mena de pati defensiu que tindria la muralla a pocs metres i que estaria connectat amb un altre pati semblant però a un nivell inferior, a prop de l'actual Biblioteca municipal. Estos patis de diferents nivells i dins de la zona amurallada també eren emprats com a construccions defensives, per tal de tindre a l'enemic sempre visible.

En este segon sondeig s'han trobat diferents peces ceràmiques de diverses èpoques que, una vegada extretes, es classifiquen i cataloguen.

S'ha trobat interessant ceràmica almohade, dels segles XII i XIII. Junt a estes peces hi ha elements d'altres segles, ja d'època cristiana. Tant Ester Alba, com David Vizcaíno i Pau Armengol han mostrat als veïns i veïnes les diferències quant a textura i color de la ceràmica de cada època.

L'equip investigador ha expressat en les dues jornades de visites la seua sorpresa per la gran quantitat de peces i d'elements arquitectònics en bon estat que han descobert a Vilamarxant. Segons Ester Alba, estem parlant d'un Bé d'Interés Cultural (BIC), un monument nacional que, en altres èpoques, no va rebre la protecció necessària. Amb tot, segons la historiadora, "hem de reconèixer la tasca dels guardians i guardianes d'este Castell. Eixes persones que han habitat esta plaça des de fa dècades i que, sense la seua presència, haguera sigut impossible la seua conservació". Per això, insistia, "la col·laboració veïnal és fonamental perquè esta investigació siga exhaustiva i ens aporte les dades més fidels possibles".

L'alcalde de Vilamarxant, Jesús Montesinos, també ha afirmat que "el nostre patrimoni és part de la nostra història i forma part d'allò que ens identifica com a poble. Descobrir-lo i conservar-lo ens ajudarà a créixer com a societat amb uns fonaments sòlids i a ser conscients de la riquesa històrica i cultural del nostre municipi; coneixements amb els quals educarem les generacions futures".

Esta iniciativa de visites obertes ha estat organitzada per la Regidoria de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Vilamarxant per fer partícip tota la població de la proposta dels Pressupostos Participatius triada pels veïns i veïnes en 2016. A més, divendres també va tindre lloc una visita organitzada per l'Associació Cultural 9 d'Octubre.