Un pare condemnat a quinze anys de presó per matar al seu fill amb un ganivet de cuina a Paterna
Els fets es van desencadenar quan el primogènit es va adonar que la seua mare dormia en el sofà perquè el progenitor no volia que dormira a l'habitació
L'Audiència de València ha condemnat a una pena de presó de 15 anys per un delicte d'homicidi per al qual contempla els agreujants de parentiu i abús de superioritat a l'home que va matar al seu fill amb un ganivet de cuina durant una discussió l'1 de setembre de 2019 a la casa de Paterna en la qual vivia la família. La sentència, dictada després del veredicte de culpabilitat emès per un Jurat Popular el passat 30 de juny, imposa al condemnat el pagament d'una indemnització de 90.000 euros per a la mare de la víctima.
L'homicidi va ocórrer sobre les dotze menys quart de la nit del citat dia, quan la víctima va tornar a casa i va veure que la seua mare estava dormint en el sofà del menjador perquè el condemnat no la deixava dormir a la seua habitació.
Aquest fet va desencadenar una discussió entre el pare i el fill que va anar pujant de to, amb crits i forcejaments. En un moment de la baralla, el progenitor va agafar un ganivet de cuina que estava en la taula del menjador i li ho va clavar en el pit al perjudicat, que tenia 39 anys.
El ganivet li va perforar el ventricle esquerre del cor i li va generar una hemorràgia massiva que li va provocar la mort. Segons adverteix la resolució, en el moment de l'homicidi, la víctima tenia reduïda la seua capacitat de defensa a causa de l'elevada taxa d'alcohol trobada en la seua sang, circumstància que havia sigut advertida pel penat, “sabedor de la inclinació al consum del seu fill”.
D'altra banda, la sentència rebutja la petició de la defensa perquè s'apreciara l'atenuant de confessió en la conducta del condemnat, doncs, malgrat que va mostrar el seu penediment pel succeït, no ha confessat a autoria a l'autoritat ni abans ni després del procediment i ha basat el seu defensa sobre la “fal·laç versió que la burxada en el cor va ser en legítima defensa i accidental”.
D'acord amb la resolució, després dels fets, el condemnat “va intentar evitar que acudiren els agents negant l'origen de les ferides” i “no va atendre el ferit mortal i va guardar silenci absolut quan es va personar la Policia”.
