elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Com gestionar els valors i l'aprofitament dels nostres espais forestals

Com gestionar els valors i l'aprofitament dels nostres espais forestals
    MÉS FOTOS
    Com gestionar els valors i l'aprofitament dels nostres espais forestals - (foto 2)
    Com gestionar els valors i l'aprofitament dels nostres espais forestals - (foto 3)
    Com gestionar els valors i l'aprofitament dels nostres espais forestals - (foto 4)
    Com gestionar els valors i l'aprofitament dels nostres espais forestals - (foto 5)
    Com gestionar els valors i l'aprofitament dels nostres espais forestals - (foto 6)
    Com gestionar els valors i l'aprofitament dels nostres espais forestals - (foto 7)
    Com gestionar els valors i l'aprofitament dels nostres espais forestals - (foto 8)

    Dissabte passat vam conéixer un poc més algunes de les mesures que caldria posar en pràctica per gestionar millor i de forma sostenible els nostres boscos i espais forestals.

    Va ser de la mà de José Luis Lozano Terrazas, professor de botànica i d'aprofitament forestal, Enginyer Tècnic Forestal i llicenciat en Ciències Ambientals, qui va impartir la xarrada "La gestió forestal sostenible a zones mediterrànies: el cas de Vilamarxant". La seua presentació va estar a càrrec del biòleg Aurelio Peña Rivera, coautor del llibre "Flora vascular del Parc Natural del Túria" i molt vinculat al Parc i a Vilamarxant.

    La cita, organitzada per la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vilamarxant i pel Parc Natural del Túria, va ser al Centre de visitats del Parc (Casa de Fusta), amb l'assistència d'una trentena de persones veïnes de Vilamarxant o interessades en la temàtica de la xarrada.

    José Luis Lozano va fer un recorregut pels diversos aprofitaments que han tingut els nostres boscos. "Inicialment estaven dedicats a la producció i rendibilitat econòmica amb la fusta, bolets, resines o l'ús ramader i apícola", explicava. "Però ara per ara", continuava, "les nostres muntanyes no suposen únicament un viver de recursos econòmics, també contenen valors socials i, sobretot, mediambientals".

    Segons el professor, estos valors mediambientals són:

    - El seu paper en la conservació de la biodiversitat.
    - La seua ajuda per frenar el canvi climàtic, perquè absorbixen CO2.
    - La seua funció en la regulació hidrològica, perquè la presència i el tipus de boscos determinen també les pluges que hi ha a una zona i la qualitat de les aigües dels seus rius. I és que, segons una investigació del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani, les zones que disposen d'una bona cobertura forestal tenen pluges que suposen un 20% més d'aigua que, entre d'altres, pot ser aprofitada per l'agricultura.

    Varietat forestal i repoblació

    José Luis Lozano també va explicar que, en contra del que pensa molta gent, "els boscos de pins no són dolents" tot i que sempre és millor tindre espais forestals amb varietat d'espècies, amb carrasques o roures, per exemple.

    Disposar de varietat forestal, segons el ponent, "és també molt important per evitar les plagues que cada vegada són més comunes pel canvi climàtic, ja que solen actuar quan els arbres ja estan malalts". Així, explicava que "en el cas del tomicus, va atacar amb tanta virulència molts boscos de la Comunitat Valenciana perquè els pins estaven molt afectats per la sequera, no tenien la resina suficient per protegir-se de la plaga i esta simplement va acabar de matar l'arbre". "De fet", destacava, "es calcula que per l'efecte directe del tomicus únicament van morir un 20% dels arbres, la resta ja estaven molt malalts per altres afeccions ambientals".

    Malauradament, els incendis forestals també suposen que, periòdicament, desaparega part d'esta massa forestal. Després, cal repoblar eixes zones cremades "i hi ha un debat sobre com cal fer-ho correctament. Moltes vegades ens centrem en cobrir grans superfícies a uns costos elevats, 4.000 o 5.000 euros per hectàrea. Però tal vegada, la millor opció seria fer xicotetes repoblacions, com es fa amb les microreserves, en llocs concrets i estratègics i que siguen els animals, insectes i la mateixa natura la que expandisca estes àrees", recomanava el professor.

    La implicació de la població

    El ponent també va destacar el potencial que té ara per ara la fusta dels boscos pel pellet que s'extrau i que "seria una font d'energia sostenible molt interessant de generalitzar". Amb tot, puntualitzava, "la biomassa és deficitària, per això caldria optar a més subvencions per poder generar este combustible que no és perjudicial per al medi ambient".

    Després de la xarrada es va obrir un interessant col·loqui amb les persones assistents. Entre elles estava el diputat de Compromís a les Corts, Juan Ponce, qui també és veí de Vilamarxant. Va explicar que el Govern valencià està treballant en una nova Llei Forestal perquè, entre d'altres coses, els cultius abandonats es puguen recuperar i generar línies d'ajudes ja que, segons destacava, "dos terceres parts de les zones forestals valencianes són privades".

    Per la seua banda, el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vilamarxant, Manolo Bernad, va destacar que "moltes vegades l'administració troba alguns problemes en la gestió dels espais naturals, ja que molts d'ells són de propietat privada. Per exemple, a l'hora de fer tallafocs". També va afirmar que, "a l'Ajuntament de Vilamarxant estem treballant i tindrem molt prompte un Pla Local de Prevenció d'Incendis, que no estava fet i que cal tindre per disminuir qualsevol risc que derive de la gestió de l'Administració Local". En este sentit, la Llei Forestal autonòmica preveurà que, en dos anys, tots els municipis tinguen l'obligació de disposar d'un pla d'incendis forestals. El regidor també va avançat que  "enguany volem traure el Pla d'Ordenació Forestal del Paratge Natural Municipal "Les Rodanes", amb la finalitat de que totes les actuacions que es facen a la muntanya es realitzen de manera ordenada i amb un estudi previ".

    Per concloure el debat, ponents i assistents van destacar la importància de la conscienciació ciutadana i de la implicació de la població local perquè la gestió forestal dels nostres espais naturals siga sostenible, duradora i que comporte beneficis per al conjunt de la població.

    Pujar