La intervenció de l’Administració, clau per evitar la desaparició del comerç rural, segons un treball elaborat als Serrans
Cal reforçar el paper de l'administració pública en la reorganització del comerç rural valencià i atendre les noves característiques de la demanda. Aquestes són les principals conclusions d'un article publicat per investigadors del Departament de Geografia de la Universitat de València que, a partir de l'anàlisi de set municipis de la comarca dels Serrans, remarquen la necessitat d'aquest comerç pel seu valor social.
L'anàlisi fa palès que la pèrdua d'activitat comercial rural és un fenomen condicionat fonamentalment per factors com la facilitat a l'accés laboral o la situació socioeconòmica familiar, i no tant per la despoblació. A més del seu valor econòmic, el comerç rural té una funció social rellevant, de forma que la seua desarticulació està tenint un fort impacte negatiu amb la pèrdua d'un espai d'interacció essencial.
"El suport al comerç rural per part de l'Administració podria minimitzar la pèrdua de consumidors rurals, un fet amb fortes conseqüències socioeconòmiques i que afecta negativament la qualitat de vida en aquestes zones", destaca Jaime Escribano, professor del Departament de Geografia de la Universitat de València i un dels autors de l'article «El comercio en los espacios rurales valencianos: caracterización, funciones, problematicas y stratègies de actuación», publicat en la revista Cuadernos Geográficos.
La investigació destaca que actualment gran part dels consumidors rurals realitzen les principals compres a grans superfícies comercials periurbanes, fora de les seues pròpies zones rurals. Aquest fet provoca un augment dels costos temporals i econòmics (desplaçar-se amb vehicle particular fins als establiments comercials més pròxims) que afecta notablement i negativament les persones més vulnerables socialment i econòmicament, com dones, persones migrants, ancianes i desocupades.
El treball s'ha basat en entrevistes estructurades a set pobles valencians de la comarca dels Serrans: Alcublas, Andilla, Chulilla, Higueruelas, Losa del Obispo, Sot de Chera i Villar del Arzobispo, que representen uns 7.000 habitants. "Aquest territori exemplifica l'heterogeneïtat de dinàmiques de l'espai rural valencià, amb una baixada demogràfica i econòmica, així com una desarticulació social, en uns casos; i un augment demogràfic i una reorganització de l'activitat comercial en d'altres", explica Jaime Escribano.
Les dades, en opinió dels tres investigadors, permeten concloure que es podria ajudar econòmicament les botigues rurals per la importància que tenen en l'atracció de població i la prevenció de l'emigració del camp o les àrees rurals als espais urbans. "Hi ha uns altres motius, com la vitalitat social, l'arrelament o l'equitat territorial i la justícia espacial, per defensar la supervivència del comerç rural", explica Jaime Escribano.
El geògraf remarca en aquest sentit la necessitat d'examinar la viabilitat de les estratègies proposades en la literatura tècnica i científica a fi d'evitar o minimitzar el tancament del comerç local rural, per la ràpida evolució amb què s'estan produint els canvis al món rural. A més, els tres investigadors autors de l'article expliquen que es tracta d'un problema complex per la diversitat de variables que hi ha i la varietat de causes que l'originen. "En qualsevol cas, les solucions han de ser de distinta naturalesa, temporalitat, i aplicar-se, si es pot, de manera simultània", en paraules de Jaime Escribano.
Metodologia
Actualment, són escassos els estudis que s'acosten a l'anàlisi territorial del comerç a les zones rurals valencianes per la manca de dades accessibles i actualitzades. El treball exposat s'ha realitzat amb 23 entrevistes a persones que tenen implicacions diferents en les dinàmiques comercials dels set pobles de la comarca dels Serrans citats, entre personal tècnic, polítics, comerciants i compradors.
Els municipis de l'estudi presenten un perfil variat, amb pobles que en el moment del treball de camp (any 2011) presentaven un perfil de davallada demogràfica (Alcublas i Higueruelas), pobles que actuen com a capçalera de comarca i que han atret població i comerç (Villar del Arzobispo), i en tercer lloc, localitats que per la seua relativa proximitat a un gran centre urbà com València, han experimentat processos de relocalització d'activitats i revitalització econòmica i demogràfica (Andilla i Sot de Chera).
