És una de les comarques més accidentades, remotes i belles de la província de València. Entre agrestes muntanyes, en l'extrem sud-oest de la província, s'amaga la vall d'Aiora-Cofrents. Amb a penes nou habitants per quilòmetre, este reducte és un autentique tresor natural i monumental valencià, ressò de les lluites conqueridores entre castellans i aragonesos en la frontera amb Castella-la Manxa. Encara trobem vestigis d'història en esta vall, un mar verd de muntanyes entre els quals sobreixen els castells que un dia van defensar poblacions, encara hui en peus.
Jarafuel, Teresa de Cofrents, Zarra o Aiora són mostra d'esta història que batalla per seguir en peus. I precisament per a mantenir viu este relat, la Diputació de València està realitzant una forta inversió en la comarca. L'objectiu, evitar la seua despoblació i descobrir els seus grans atractius turístics. Perquè conquistar el castell de Cofrents, descobrir les serenes vistes del riu Cabriel banyant l'horitzó, aventurar-se pels innombrables paratges d'interès fins a arribar a Aiora i gaudir d'un gaspatxo muntanyés, solament es pot fer en Valle d'Aiora-Cofrents.
En ruta per la Vall
Una aposta per posar a estes poblacions en el mapa, tal com ha quedat palés en la visita que ha realitzat el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, este dijous a la comarca: "Fem una aposta molt seriosa pel municipalisme, especialment en els pobles més xicotets", ha assenyalat el president provincial durant el seu recorregut. Mostra d'açò està en els 476 euros que va a rebre cada veí d'esta comarca, enfront dels 101 euros que reben els veïns d'altres municipis més poblats. Una "responsabilitat" que té la corporació per a "ajudar als ajuntaments a oferir els servicis bàsics i millorar la qualitat de vida dels seus veïns". Rodríguez ha arrancat la seua visita a Cofrents al costat de la diputada d'Assessorament Municipal, Conxa García, i el seu alcalde, Salvador Honrubia.
Allí han visitat el castell, la fortalesa més alta del municipi -a 95 metres sobre el llit del riu Cabriel- i que està sent rehabilitat amb fons de la Diputació. Cofrents és la capital de la comarca i una de les zones més conegudes gràcies a la seua central tèrmica o al seu balneari, del que depèn, segons apunta el seu alcalde, el "futur" del poble. En estos termes treballen uns 200 treballadors -enfront dels 1.000 censats amb els quals explica la població. La Diputació ha invertit 372.000 euros en este municipi en el que portem de legislatura.
Des de Cofrents, Rodríguez s'ha desplaçat fins a Jalance, on ha destacat les inversions del Pla d'Obres i Serveis Municipals (SOM), un programa que ha duplicat la seua aportació respecte a l'anterior legislatura, passant de 17 a 34 milions d'euros anuals "per a abordar obres que decideixen els alcaldes i alcaldesses i que resulten imprescindibles per als ajuntaments". Part d'esta inversió ha permès a Jalance, segons explicava el seu alcalde, José Ángel Navarro, dotar-se de dos vehicles per a la recollida de fem i el manteniment urbà. També s'han destinat 50.000 euros d'inversió provincial per a la rehabilitació del castell, principal pol turístic de la població com també ho és la Cova de Don Joan.
I de turisme també vol viure Teresa de Cofrents, tercera parada de la visita del president provincial. Esta xicoteta localitat està transformant, amb ajuda de fons de la Diputació i de València Turisme, l'antiga casa del capellà en un alberg per a atraure turisme actiu. Una destinació magnífica para tot aquell que cerca una experiència 'slow life', corrent ara de moda però que, en esta comarca, sempre s'ha practicat. És la forma de vida dels seus veïns, que igual se senten a contemplar les impresionants vistes des del mirador de la mateixa plaça d'Ajuntament o acompanyen al seu alcalde en una visita institucional.
Teresa de Cofrents es pot convertir en un pol d'atracció del turisme rural gràcies al seu entorn, les 60 places hoteleres que estaran disponibles l'any que ve o la piscina municipal que, amb una vista panoràmica digna d'un hotel de cinc estels, vorà la llum també pròximament. Eixos dos últims, projectes engegats gràcies als fons de la Diputació de València: "Els Ajuntaments coneixen millor que ningú les necessitats dels seus veïns i per açò apostem per l'autonomia municipal en les inversions".
La visita ha acabat a Aiora, on Jorge Rodríguez ha pogut comprovar al costat del seu alcalde, José Vicente *Anaya, algunes de les transformacions que està vivint la població gràcies als fons de la Diputació. Des de la recuperació del artesonat de l'Ermita de Santa María la Major -un dels principals tresors del municipi al costat del seu castell- passant per la popular Calle Empedrá o la reforma integral d'un antic cinema, el Teatre Regi, que es convertirà en el centre cultural del poble.
Ajudes als pobles més xicotets
Perquè en estos xicotets municipis, amb a penes mil habitants i amb un pressupost municipal ajustat, les grans inversions de la Diputació ajuden molt a transformar les seues poblacions. Projectes que, a causa de la seua envergadura, costarien molt de dur a terme solament amb el pressupost consistorial. Per exemple a Cofrents, on s'han invertit 782.000 euros en esta legislatura, a Teresa de Cofrents, on la inversió ha sigut de 600.000 euros o a Aiora, on s'ha superat el milió d'euros en estos dos anys. "No hi ha causa partidista en estes quantitats sinó criteris objectius", ha conclòs el president de la Diputació en finalitzar la visita, qui ha afegit a més l'objectiu principal de la institució provincial: "Millorar la qualitat de vida de tots els valencians, especialment en els pobles amb menys recursos, i treballar braç a braç amb els ajuntaments".
