El Consorci Provincial de Bombers demana als propietaris de les vivendes en la muntanya que netegen les seues parcel·les

La Unitat Forestal del Consorci Provincial de Bombers de València és el cervell dels incendis en la muntanya. Només mirant una columna de fum ja saben a quina situació s'enfronten. Tres tècnics forestals, 10 coordinadors forestals i un coordinador auxiliar formen esta unitat, que dirigeix les operacions i analitza cada incendi i el seu comportament.

"Sabem preveure els incendis i com es van a comportar. A partir d'ací podem marcar una estratègia i tàctica fiables, que optimitzen els recursos i, sobretot, que garanteixen la seguretat del personal", explica Carles Rosselló, que junt amb Benito Serrano i Raúl Quílez, són els tres tècnics forestals de la unitat. En cas d'incendi, s'envia al coordinador forestal més pròxim, i davant d'un incendi forestal de gran envergadura acudeix el tècnic forestal i un altre coordinador si és necessari.

En l'actualitat, els efectius que lluiten contra el foc s'enfronten al gran problema dels xalets junt amb la muntanya, en la coneguda com a interfície urbà-forestal. "En els anys 40 i 50 la gent sabia que el bosc era un problema i les cases es construïen separades del bosc. Hui tenim una mentalitat urbana i no som conscients dels perills a què ens enfrontem al viure allí. Ara es busca una casa enmig de massa forestal, en la part alta sense saber que quant major és el pendent més gran és la flama del foc", adverteix Carles Rosselló.

Per això, des de la Unitat Forestal es demana als propietaris de les vivendes situades en la interfície urbà-forestal "que mantinguen neta la contornada i les seues parcel·les per a evitar que un possible incendi arrase les seues cases". És imprescindible conservar les zones adjacents amb poca vegetació, la coneguda com a àrea de defensa, evitar que hi haja molt de matoll i que les copes dels arbres es toquen entre ells; d'esta manera es genera una oportunitat de defensa per als serveis d'extinció.

No és menys important l'interior de la parcel·la. La realitat és que en molts xalets s'acumulen restes de poda, llenya, cadires, estores i pinassa en els canalons, un perill en cas d'incendi, perquè és a través d'estos que el foc aconsegueix arribar a la casa. Tampoc resulta recomanable plantar xiprers perquè "lluny del que es creu, el xiprer no és ignífug. Al podar-ho, es genera per dins una gran quantitat de matèria seca. Encara que el xiprer tinga humitat, les branques mortes cremen amb molta intensitat i es formen flames molt grans", explica el tècnic forestal.

Al problema de les urbanitzacions s'afegeix l'acumulació de vegetació a causa de l'abandonament de la muntanya. "Hi ha molta càrrega i continuïtat de combustible, que sumat a unes condicions climàtiques adverses genera grans incendis".

L'acord amb l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències comanda al Consorci de Bombers la gestió dels incendis forestals en la província. Este acord no sols implica dirigir tots els recursos d'extinció durant un incendi forestal, sinó que també implica la gestió diària del servei de Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana.

Durant tot l'any la Unitat Forestal gestiona el manteniment dels vehicles i equips d'extinció, es defineixen horaris d'activitats segons la preemergència d'incendis forestals, rutes i punts de vigilància. També coordinen dos activitats estratègiques, les pràctiques diàries i les tasques preventives. La clau d'una extinció eficaç i segura es basa en la formació i experiència de les unitats.

Darrere l'episodi d'incendis forestals del any 1994, el Consorci de València comença a fer-se càrrec de la gestió en la extinció d'incendis forestals. La Unitat Forestal va començar a gestar-se a l'any 1996 i va ser en 2003 quan li se va dotar de més recursos. En els inicis, estava formada per nou coordinadors i dos tècnics. "En 1994 vivim un any de grans incendis a la Comunitat Valenciana amb més de 148.000 hectàrees calcinades. Va ser el punt d'inflexió per a aplicar noves formes de gestió dels incendis", recorda Arturo Martínez, coordinador auxiliar de la Unitat Forestal des de 1999 i nexe d'unió entre l'equip que treballa sobre el terreny, els tècnics i el Consorci.