El Consell supervisa los tratamientos de restauración en la cabecera del barranc de Manesa
La consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, ha conegut 'in situ' els tractaments de restauració duts a terme en la capçalera del barranc de Manesa, en concret, en el Lloc d'Interés Comunitari (LIC) dels Serres de Montdúver i la Marxuquera. Cebrián ha mostrat satisfacció per com s'està "reconstruir un nos Mediterráneo maduro mitjançant la restauració i millora d'habitats naturals".
En el recorregut, en el qual han participat el director general de Medi Natural i Avaluació Ambiental, Antoni Marzo; i la directora general de Prevenció d'Incendis, Delia Álvarez, Elena Cebrián ha comprovat el tractament silvícola a carrasques i escocells que les brigades Natura 2000 han efectuat en aquest hàbitat, que compta amb boscos de Quercus rotundifolia. Així mateix, els tècnics han dut a terme la senyalització de la microreserva i el seguiment de poblacions de flora prioritària.
Aquest espai, que va ser declarat com a microreserva en 2002, compta amb una superfície de 5,2 ha en el terme municipal de Barx. Es tracta d'un barranc orientat al nord amb una de les millors representacions de bosc mixt dee Quercus suber i pinedes mediterrànies de Pinus pinaster, i amb un estat de maduresa bastant avançat.
En la zona també es troben exemplars d'alt valor mediambiental com exemplars madurs de carrasques, freixes i roures, a més d'espècies rellevants com els brucs blancs, margallons i baladres.
Aquestes tasques, que han rebut més de 145.000 euros en finançament, han permés crear una nova estructura de bosc, la qual va aconseguir limitar en aquest espai la propagació de l'incendi forestal de Llutxent de l'agost passat.
Els tractaments han aconseguit independitzar les copes dels arbres respecte del sòl, de manera que s'ha accentuat la discontinuïtat vertical. La forma en què les flames van arribar enfront de la capçalera del barranc de Manesa, amb poca velocitat i poca intensitat, juntament amb els tractaments, van facilitar les tasques i van millorar la seguretat dels mitjans d'extinció.
Recuperació postincendio
Aquesta nova estructura de bosc va permetre l'accés dels mitjans terrestres a la zona, a més de disminuir la intensitat del foc i va aconseguir una capacitat més gran de penetració dels equips d'extinció, que van poder avançar més ràpid i van consolidar el perímetre d'una manera molt senzilla i segura.
En cas de no haver-se executat aquestes millores en el Barranc de Manesa, la propagació de l'incendi hauria sigut diferent i és bastant probable que haguera aconseguit la microreserva de flora.
Quant a la recuperació postincendi de les zones afectades i el procés de recuperació, que ha seguit una metodologia consistent en l'establiment de parcel·les, Cebrián ha destacat que "s'està produint una bona regeneració en aquelles parcel·les que han sigut afectades pel foc i que prèviament havien rebut treballs silvícoles". Amb el seguiment al llarg de 2019 s'aniran obtenint més dades i conclusions de l'evolució de la regeneració postincendio.
