«La memòria plana», els records de Sara Montoya portats de l'àlbum a la pintura
Del 12 de gener al 2 de febrer, Sara Montoya exposa La memòria plana en la Casa de Cultura de Puçol, una col·lecció de pintures en què reinterpreta les imatges de la seua vida arreplegades en l'àlbum familiar, eliminant els detalls continguts en les velles fotos perquè «no pretenc representar aquells moments embalsamats, la meua intenció és recordar-los, sí, però atorgant-los la vida que a dia de hui encara conserven». El regidor Xavier Alcácer va ser l'encarregat d'inaugurar l'exposició, que es pot visitar fins al 2 de febrer.
Sara Montoya és més prompte tímida, preferix que la seua obra parle per ella i, com molt, s'anima a comentar en les distàncies curtes, amb cada espectador de la seua exposició per separat. Potser per això parlar en públic, durant la inauguració de La memòria plana, va ser més una obligació moral derivada precisament de la pròpia mostra de la seua obra, necessitada un tret d'eixida perquè el públic puga disfrutar d'ella.
Potser per això, insistim, remet a la reflexió amb què explica en el catàleg de l'exposició d'on naix esta unió entre pintura i fotografia: «L'àlbum familiar és un arxiu subjectiu que oferix una varietat de lectures sobre la història d'una família o dels seus membres. Per mitjà de l'àlbum de família registrem, ordenem, representem i revivim el nostre passat, aquell que nosaltres elegim... L'àlbum familiar és una estructura de protecció contra el temps, que ens proporciona un suport per a la memòria. Esta memòria es torna plana, materialitzada en fotografies que transformen a les dos dimensions les experiències viscudes en quatre dimensions».
Una síntesi d'un treball en què Sara ha partit de les fotos familiars per a «traduir-les», per a convertir-les en imatges pictòriques que no són un fidel reflex de la foto original, sinó una nova obra amb vida pròpia, perquè, com diu l'autora, «A força d'eliminar la narració, el detall que se centra a descriure el que aquell dia va ocórrer, és possible aprofundir, endinsar-se i observar el silenciós escenari interior, infestat d'ecos sords i multitud de recorreguts que escapen i tornen al centre, oferint una identitat construïda per mitjà de la sedimentació».
En canvi, Sara porta molt millor el tracte amb l'espectador que s'acosta amb curiositat, d'ací que la presència d'un ampli grup d'alumnes de l'Escola Municipal de Belles Arts de Puçol, al costat del seu professor Fernando Gandía, li vinguera magníficament per a desfogar-se, xarrar amb els jóvens, descobrir-los xicotets secrets, cridar-les l'atenció sobre alguns detalls del seu treball... en definitiva, disfrutar atenent als visitants de l'exposició.
Xavier Alcácer va ser l'encarregat de presentar La memòria plana, que s'exhibix en la Casa de Cultura fins al 2 de febrer i es pot visitar gratuïtament totes les vesprades dels dies laborables.
