Iván Ortolá, campió d'Espanya de motociclisme, fa història amb l'octava victòria consecutiva

Iván Ortolá, jove veí de Puçol i campió d'Espanya de motociclisme, ha fet història: a més de les set anteriors, ha guanyat l'octava i última carrera del campionat, que va tindre lloc a finals d'octubre a Jerez. Haver vençut en les set primeres proves del Campionat d'Espanya de Velocitat ja el convertien en guanyador inclús abans de córrer en aquesta prova; ara, ha aconseguit una proesa que no havia aconseguit cap pilot fins al moment.

«Ho hem viscut amb molta alegria», comenta Antolín Ortolá, pare del jove campió Iván Ortolá. «Fer un ple... tant Iván com l'equip, gràcies als quals ha arribat ací, estan prou contents, i els pares molt més; se'ns cau la bava».

La celebració d'aquest moment històric va ser més relaxada, perquè «ja el vam celebrar quan es va erigir campió a Alcanyís; a Jerez vam presenciar una victòria merescuda, però amb més calma», relata el pare. «No assimilàvem 8 victòries de 8».

El pare d'Iván no recorda haver-lo vist gatejant i molt menys caminant, «tinc la imatge d'Iván amb un patinet i sobretot la d'ell anant a totes parts amb un correpassadissos. Mai estava quiet».

Amb quatre anys va descobrir la seua primera moto, de joguet, clar; amb cinc, Iván ja circulava a 70 km/h en una mini moto de l'escola KSB; amb sis, recorria mig Espanya participant en proves de la lliga d'escoles; als deu es va pujar en la seua primera moto; i uns mesos després, amb onze anys, ja competia amb una Kawasaki de 65 cc.

Però va ser amb dotze anys quan la seua carrera com a motociclista va donar un salt: Jorge Martínez Aspiar va ser a escola KSB, es va fixar en Iván i va apostar per ell, portant-lo al seu equip, el MRW Júnior Aspiar Team.

«Va ser llavors quan vaig començar a competir de veritat, amb una moto de velocitat», comenta Iván. «Això va ser en 2016 en les proves de 85 GP, on vaig pujar cinc vegades al podi, però no vaig aconseguir guanyar cap carrera».

Cinc podis i quart en la general en el seu primer any. No va ser un mal debut per a un novell. Un novell a qui prompte van batejar com a Pepino 48 per la seua data de naixement, el 4 d'agost.

«M'encanten les motos i les competicions des que vaig començar amb sis anys i les proves de "karting"», apunta el jove corredor nascut a Puçol. «Per això vull continuar corrent i disfrutant de les carreres amb les escoles i també del campionat de velocitat, fins a arribar a on puga... com Rossi, que és el meu ídol».

El gran Valentino no està mal com a referència, sobretot si la sort li acompanya i, de moment, els seus pares estan molt tranquils perquè tot va sobre rodes: ha anat progressant la velocitat, fins a aconseguir els 180 km/h amb les motos 85 GP enguany en el Campionat d'Espanya de Velocitat (CEV), no ha tingut cap caiguda greu i les lesions l'han respectat.

Encara que per a això entrena un mínim d'onze hores setmanals: dimarts, dimecres i dissabte. Sense oblidar els estudis, per descomptat: cursa 2n d'ESO i té clar que no pot entrenar si no ha finalitzat els deures, així que Pepino 48 primer treballa en casa i després acudeix al circuit a entrenar.

«No podria portar aqueix horari sense la col·laboració del Col·legi Internacional de Llevant, en Calicanto, on estudia», recorda son pare, Antolín. «La direcció del centre ens va demanar el calendari anual de competicions i el deixen eixir sense problemes quan ha d'anar-se algun dia lectiu als llocs on competeix. Estan ajudant tot el que poden i això és d'agrair».

Iván ha vençut en les huit carreres que s'han disputat: València, dos en Alcarraz, Alcanyís, Montmeló, Los Arcos (Navarra) Albacete i Jerez. Huit proves, huit victòries; i ja era campió d'Espanya des de l'estiu. A l'obtindre la victòria en l'últim circuit, a Jerez de la Frontera, ha fet història, perquè ningú havia aconseguit aqueixa gesta... fins ara.

De cara a la pròxima temporada, és possible que ascendisca a pre Moto 3: «confiem que done tot el que puga i estiga a l'altura». No hi ha dubte que porta una bona trajectòria.