El Club Frontenis Puçol encara ja la seua pròxima temporada per a aferrar-se a la Segona Divisió
L'any 2007, un xicotet grup d'amics practicants del frontenis van decidir donar un passet més enllà i fundar un club esportiu. Hui, prop de 25 membres constitueixen el Club Frontenis Puçol, que l'any passat es va proclamar campió de Copa i va ascendir a Segona Divisió València Nord. I encara que la Covid-19 ha truncat esta temporada, tornaran per a aferrar-se a esta categoria i complir nous objectius.
«El frontenis no té edat, es pot practicar i competir des de molt xicotet, i també és fàcil trobar-te amb jugadors jubilats laboralment, però molt aptes per a este esport», comenta Amador Claramunt, un dels responsables del col·lectiu: «Això sí, sempre amb prudència».
I així és el Club Frontenis Puçol, format per prop de 25 membres de totes les edats. La majoria de Puçol, però també de localitats pròximes com Rafelbunyol, Massamagrell o Museros.
Quasi la meitat d'ells competeixen en la Segona Divisió València Nord, categoria a la qual van aconseguir ascendir l'any passat i en la qual esperaven assentar-se durant esta temporada. «Quedem segons de lliga i campions de Copa, i després de l'ascens, l'objectiu enguany era estabilitzar-nos».
No estaven lluny d'aconseguir-ho, després d'una primera fase de temporada més que satisfactòria. «Havíem aconseguit classificar-nos per a competir pel campionat de lliga i per l'ascens», explica Claramunt. I a la meitat de la segona fase va arribar la pandèmia. «Ens ha tallat una mica les bones sensacions que teníem en competició».
Com en la resta de lligues esportives, «tot va quedar paralitzat». I després de molta incertesa, ja no hi ha esperances de poder finalitzar esta temporada tan determinant per al club local. «Començarem directament amb la pròxima», comenta el responsable, decidit a recuperar les bones sensacions que tenien estos últims mesos per a encarar amb fora l'any vinent.
Per a mantindre la forma física en la mesura que siga possible, els integrants del club realitzaven exercicis de manteniment durant el confinament. És clar, cadascun a la seua casa... «Encara que va caure algun kilet que un altre», fa broma Claramunt, «però la part tècnica és la que més ha patit la inactivitat».
Des que el Poliesportiu Municipal va reobrir les seues portes després dels mesos de confinament, els frontenistes locals han pogut reprendre els entrenaments en la qual és la segona casa per a molts d'ells... «Per a nosaltres ho és tot, ja que és un esport que no es pot practicar en altres espais», explica José Manuel Roig, un altre dels responsables del club.
El col·lectiu assegura sentir-se molt agraït amb l'Ajuntament i treballadors del Poliesportiu «per les facilitats que ens donen per a l'ocupació de les pistes, sempre que el sol·licitem o el requereix la competició».
Encara que només una de les quatre pistes de frontenis —la número dos— compta amb rebot a 30 metres, una característica necessària per a poder competir legalment en ella. Per això, els responsables del club esperen que es puga afegir este element a la pista número 1 pròximament.
«Així podríem tindre dos frontons homologats en diferent orientació —important a causa del sol—, i sol·licitar que es jugaren finals de les competicions al nostre poble». Alguna cosa que, segons els membres del club, «segur donaria un impuls a un esport minoritari com el frontenis, que necessita més ajuda per a donar-se a conéixer i que més persones puguen gaudir-ho».
De moment les competicions hauran d'esperar... Almenys, fins a la pròxima temporada. Però mentrestant, els integrants del Club Frontenis Puçol estaran al peu del canó, entrenant raqueta en mà per a aproximar-se als nous objectius i, sobretot, gaudint del seu esport.
