3 de desembre de 2020 3/12/20

Bussejadors de Puçol salven de l'espoli una àmfora de 2.400 anys

Bussejadors de Puçol salven de l'espoli una àmfora de 2.400 anys - (foto 1)
    MÉS FOTOS
    Bussejadors de Puçol salven de l'espoli una àmfora de 2.400 anys - (foto 2)
    Bussejadors de Puçol salven de l'espoli una àmfora de 2.400 anys - (foto 3)
    Bussejadors de Puçol salven de l'espoli una àmfora de 2.400 anys - (foto 4)
    Bussejadors de Puçol salven de l'espoli una àmfora de 2.400 anys - (foto 5)

    El fons marí és un immens jaciment arqueològic replet de tresors històrics que ajuden els experts a comprendre i reconstruir la història de la humanitat peça a peça, com si d'un puzle es tractara. Coincidint amb el seu 15é aniversari, bussejadors del Club Trotafons de Puçol han extret d'aigües veïnes una àmfora ibera del segle IV a. C., que estava a punt de caure en el mercat negre i que ja es pot visitar en el Museu Arqueològic de Sagunt.

    Dos membres del Club Trotafons van topar fa cosa d'un any amb un xicotet jaciment arqueològic, a 3,4 quilòmetres de la costa, a l'altura del Barranc del Puig. «La troballa va ser fortuïta perquè buscàvem zones de pedra per a bussejar i gaudir de la fauna, la flora...», comenta Ximo Huerta, president del club, que anava acompanyat del seu company Fernando Diego.

    Encara que només van trobar colls d'àmfora romana, un ancora metàl·lica i altres peces sense massa valor, els intrèpids bussejadors van sentir certa atracció per aquell lloc en el fons de la mar, per la qual cosa van començar a realitzar contínues immersions en la zona, bàsicament, amb l'objectiu de gaudir de la seua particular troballa.

    Però en una d'elles van donar amb una cosa molt més especial: el que semblava un fragment sense importància va resultar ser, després de retirar l'arena de damunt, res menys que una àmfora ibera de 2.400 anys d'antiguitat. I en perfecte estat. Amb un pes de 25 quilos i una capacitat major de 25 litres, degué servir en el segle IV a.C per a emmagatzemar i transportar productes alimentaris. De fet, suggereix als especialistes que durant molt de temps va haver-hi un enclavament comercial en la zona.

    Quan la van trobar estava semienterrada en l'arena, a 18 metres de profunditat i coberta per restes de rizoma i posidònia oceànica. La següent sorpresa la van donar els especialistes després d'analitzar-la: En el seu interior encara albergava el que un dia va ser el seu tap de fusta, la qual cosa «la fa valuosíssima», apunta Ximo Huerta, perquè és la primera vegada que apareix una àmfora ibèrica amb tapa en aigües de la Comunitat Valenciana.

    La pràctica de robar un tros d'història

    Però alguna cosa més els va cridar l'atenció durant les primeres immersions. «Tenia un cordó lligat en una ansa», comenta Horta, un senyal que algú més l'havia trobada i que s'estaven preparant per a portar-li-la. Anava a ser espoliada. «És el pitjor que es pot fer davant d'esta situació», protesta el bussejador: «És emportar-se un tros d'història».

    L'espoli a Espanya és una pràctica que ha suposat la deterioració d'entre el 80% i el 90% de jaciments arqueològics marins, segons l'expert Ignacio Rodríguez, perquè és un mercat molt rendible. No obstant això, «el valor històric és molt superior a l'econòmic, ja que les extraccions il·legals impedeixen investigacions en els jaciments per a ampliar coneixements sobre l'època».

    Una peça com esta, «a casa de qualsevol, perd tot el seu valor», lamenta Huerta, «perquè els qui no som especialistes no som conscients de la seua importància», afig, destacant que és possible comprar rèpliques sense necessitat de desbaratar un jaciment arqueològic.

    Per a evitar que això arribara a ocórrer amb la seua troballa, els afeccionats es van posar en contacte amb el Centre Arqueològic de la Comunitat Valenciana i, després d'una àgil tramitació, van rebre l'autorització de rescatar l'àmfora del fons de la mar. Així que van formar un xicotet equip de membres del club Trotafons: Ximo Huerta i Rafael Barber, encarregats d'extraure-la; i Antonio Sánchez i l'arqueòloga Alicia Gimeno, responsables de documentar el procés.

    En el moment de l'extracció, els bussejadors van introduir la peça en una xarxa per si es poguera trencar, «perquè tot quedara dins», explica Horta. I encara que van anar ascendint «molt, molt a poc a poc», va ser tot un encert: En arribar a la superfície, a causa del canvi de pressió i a xicotetes fissures existents, l'àmfora es va partir en diversos fragments.

    No obstant això, els treballs de restauració als quals s'ha sotmés, des de la seua extracció l'any passat fins fa tan sols unes setmanes, li han retornat una imatge una mica més semblant a la qual va tindre en la seua altra vida, fa més de 2.400 anys. Esta labor s'ha realitzat en el Centre d'Arqueologia Subaqüàtica de la Comunitat Valenciana, a Borriana.

    «La trobe molt diferent», assegura Ximo Huerta mentre la contempla en el Museu Arqueològic de Sagunt: «L'hem visitada tantes vegades en la mar que així pràcticament ni la reconec», afig, fascinat per la gran diferència que presenta respecte a la resta d'àmfores del museu, d'origen romà i menor antiguitat.

    Club Trotafons, 15 anys cuidant de la mar

    Més enllà de contemplar les belleses naturals i arqueològiques del fons de la mar, el Club Trotafons exerceix una labor de conscienciació i cura del medi ambient des dels seus inicis, fa ja 15 anys. «És la nostra xicoteta batalla perquè, a més de gaudir del busseig, ens agrada cuidar el medi ambient», explica Ximo Huerta: primer, evitant que la nostra activitat puga deteriorar el fons marí, per a això «des del principi ensenyem als nostres socis a surar sense tocar res».

    Però també ensenyen com actuar en cas de trobar «alguna cosa fora del normal», comenta el president del club: «El millor és no tocar res i donar part al Centre d'Arqueologia de la Comunitat Valenciana», com en el cas de l'àmfora ibera recentment extreta.

    «I també pertanyem al grup ARCA de la Mar», apunta Huerta: unes instal·lacions del Oceanogràfic que es dediquen al manteniment, estudi i cura de tortugues marines, així com al rescat de mamífers.

    «Quan algun mamífer s'aproxima massa a la costa o queda encallat, ens informen perquè acudim ràpidament», comenta el bussejador: «Així que ens posem els neoprens i intentem mantindre a l'animal amb vida i controlat fins que arriben els veterinaris en una bassa, que ja s'encarreguen de rescatar-lo i curar-lo».

    La pròxima actuació del Club Trotafons està prevista per al Dia Internacional del Medi Ambient i el Dia dels Oceans: una neteja a fons a la platja de Puçol que cada any permet retirar tones de fem de l'arena, les esculleres, la zona dunar i de l'aigua. Tot això, seguit d'unes xarrades divulgatives a càrrec de l'Oceanografic i, per a finalitzar, «el moment favorit dels xiquets», segons Horta: la solta d'una tortuga marina.

    Enguany, l'activitat se celebrarà en gran i amb molta il·lusió amb motiu del XV aniversari del club. Però també per a celebrar la seua gesta més rellevant -fins hui-: el rescat d'una àmfora de 2.400 anys, que, salvada pels pèls de caure en el mercat negre, ha permés retornar al món un xicotet fragment de la seua història.

    Pujar