La probabilitat de contagiar-nos de coronavirus en la mar o les piscines és molt baixa
Segons acaba d'aclarir el CSIC, la infecció per contacte amb l'aigua és "molt poc probable"
Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), pertanyent al Ministeri de Ciència i Innovació, han redactat un informe que recopila l'estat actual de coneixement sobre com és la transmissió del virus SARS-CoV-2, causant de la malaltia COVID-19, en espais destinats al bany i altres activitats aquàtiques.
L'informe ha sigut elaborat a petició de la Secretaria d'Estat de Turisme en el marc dels protocols d'actuació que està elaborant el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme per a la represa de l'activitat del sector turístic, tal com han informat en un comunicat.
Com a introducció, els autors subratllen que entre les possibles vies de contagi en els ambients als quals es refereix l'informe (piscines, platges, rius, etc.), la principal via de transmissió del SARS-CoV-2 és a través de secrecions respiratòries que es generen amb la tos i els esternuts i el contacte de persona a persona, per la qual cosa han de mantindre's les recomanacions generals relatives a qualsevol altre lloc.
A més, les aglomeracions que poden donar-se en les piscines i platges, així com els objectes d'ús comú, poden continuar servint de mecanisme de contagi. Altres possibles vies de contagi revisades són les derivades de la presència del virus en aigües residuals que puguen arribar a masses d'aigua de bany i la supervivència del virus provinent dels banyistes en aigües, arenes i superfícies limítrofes.
L'informe ha sigut redactat per set investigadors de centres del CSIC: Ana Allèn, del Centre d'Edafologia i Biologia Aplicada del Segura (ENCEBES-CSIC), Alicia d'Andrés, de l'Institut de Ciències Materials de Madrid (ICMM-CSIC), Antonio Figueras, de l'Institut d'Investigacions Marines (IIM-CSIC), Gloria Sánchez, de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA-CSIC), Joan Grimalt i Teresa Moreno, de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC), i Carlos Prieto, Vicepresidència Adjunta d'àrees Cientificotècniques del CSIC.
Els investigadors s'han basat en la literatura científica disponible fins hui per a donar una sèrie d'indicacions i recomanacions per als espais destinats a activitats aquàtiques recreatives.
Consideracions en els espais aquàtics recreatius
L'informe assenyala que en activitats recreatives, la infecció per SARS-CoV-2 per contacte amb l'aigua de condicions estàndard per al bany és molt poc probable. No obstant això, aquestes activitats generalment impliquen una pèrdua de les mesures recomanades de distanciament social. En piscines i spa, l'ús d'agents desinfectants està àmpliament implantat amb la finalitat d'evitar la contaminació microbiana de les aigües per l'afluència d'usuaris, i aquesta mesura hauria de ser suficient per a la inactivació del virus.
Els aerosols generats en un balneari o en una instal·lació d'aigües medicinals tindran les mateixes característiques de desinfecció que les aigües de bany d'aquestes instal·lacions. En aquells casos en els quals l'ambient de les instal·lacions es manté a temperatures elevades, com en el cas de les saunes i els banys de vapor, s'espera que, a causa de l'alta temperatura (> 60 °C), la supervivència del virus es reduïsca.
Per part seua, quant a l'aigua la mar, l'informe sosté que, encara que actualment no existeixen dades de la persistència del SARS-CoV-2, l'efecte de dilució i la presència de sal són factors que probablement contribueixen a una disminució de la càrrega viral i a la seua inactivació per analogia al que succeeix amb virus similars.
No obstant això, la supervivència del SARS-CoV-2 en aigua de rius, llacs, gorgs d'aigua dolça i no tractada és superior en comparació amb les piscines i l'aigua salada i, per tant, han d'extremar-se les mesures de precaució per a evitar aglomeracions, sent aquests els mitjans aquàtics més desaconsellables en relació amb altres alternatives.
Uns altres dels factors que poden preocupar és la prevalença del virus en l'arena present en platges o riberes. Encara que no existeixen estudis experimentals sobre aquest tema, l'acció conjunta de la sal de l'aigua de mar, la radiació ultraviolada solar i l'alta temperatura que pot aconseguir l'arena són favorables per a la inactivació dels agents patògens.
L'informe també posa l'accent que qualsevol forma de desinfecció de l'arena de la platja ha de ser respectuosa amb el medi ambient i no és recomanable la seua desinfecció amb els procediments habituals per a espais públics urbans.
