«La posada en escena del desig en un passatge eròtic d’un llibre de ficció reflecteix com a metàfora l'anhel de l'escriptor de ser llegit»
L’escriptora Rosario Raro assegura que «la posada en escena del desig en un passatge eròtic d’un llibre de ficció reflexa com a metàfora la intenció general de l'escriptor» que no és més que «l'anhel de ser llegit i que les seues línies apleguen al lector a través de tots els sentits». En aquest sentit, Raro pensa que «els recursos de seducció i enganxament que s’utilitzen en la composició d’una història poden equiparar-se amb els de la descripció eròtica».
L’escriptora de Sogorb ha participat avui en la segona jornada del curs «L’erotisme en la literatura» de la Universitat d’Estiu de l’UJI que se celebra a Benicàssim, en la qual ha parlat de com provocar l’ànsia de llegir i de llegir erotisme a partir de la premissa que, «a més de química, els éssers humans som electricitat i, per tant, el desig, en tant que impuls nerviós d’aquesta naturalesa, també es pot activar mitjançant l’escriptura». En aquest sentit, Rosario Raro ha explicat que el fet de «què dir i què no dir a l’hora de manejar l’expressió té molt a veure amb el conegut joc de taula Tabú» i ho ha comparat amb les seues regles.
L’autora de Volver a Canfranc i El cielo sobre Canfranc ha comentat alguna de les escenes eròtiques que apareixen en els seus llibres i considera necessari plasmar aquelles relacions que no segueixen l'esquema de «xic coneix xica», lluny de consideracions morals i puritanes perquè es tracta d'una anàlisi estètica i, per tant, vital.
La segona jornada del curs també ha comptat amb la participació d’Eugenia Rico, qui ha oferit la ponència «El nou erotisme i la nova dona en la literatura contemporània. Deesses i vampires». La popular escriptora asturiana considera que «tot va de sexe, menys el sexe, que va de poder». Quant a la història de la literatura, l’autora assegura que «tota la gran literatura és eròtica, però no tota la literatura eròtica és gran literatura».
Una altra de les conferències ha sigut a càrrec del Premi Planeta 2018 i director del curs Santiago Posteguillo, qui ha aprofundit en la temàtica del sexe a la Roma imperial, un espai situat entre l'amor i el poder. L’autor ha argumentat durant la seua intervenció que «és molt difícil explicar Roma sense sexe». Per a acabar, l'escriptor Antonio Penades ha dissertat sobre la libido en la literatura de l’Antiga Grècia.
