Podem reclama protocols perquè es respecte la identitat de gènere a les persones trans que encara no tenen DNI que la reflectisca
El grup parlamentari Podemos-Podem en Les Corts Valencianes ha presentat una proposició no de llei en la qual insta al Consell perquè al seu torn, reclame al Govern central que assegure protocols i bones pràctiques dins de l'Administració de Justícia, "de tal forma que siga respectat el dret a la identitat i expressió de gènere d'aquelles persones trans que encara no disposen d'un document d'identitat que reflectisca la seua identitat i expressió de gènere desitjada", segons ha explicat la diputada de Podem i autora d'aquesta iniciativa, Cristina Cabedo.
Cabedo s'ha referit al cas de la jove Cassandra Vera, que ha sigut sentenciada a una condemna d'un any de presó i set d'inhabilitació per considerar-la culpable d'un delicte d'humiliació a les víctimes del terrorisme per 13 tuits publicats entre novembre de 2013 i gener de 2016.
Aquesta condemna, ha advertit la parlamentària, "és fruit de les últimes reformes del Codi Penal Español com la de l'article 578, on dins dels delictes de terrorisme s'engloba el tipus referit a enaltiment del terrorisme, desdibuixant-se d'aquesta forma el propi delicte de terrorisme, ja que, segons opinen associacions judicials com a Jutges per a la Democràcia, el delicte ha de caracteritzar-se per elements com l'aspecte organitzatiu i la possessió d'armes o explosius, trets molt allunyats que una persona escriga 13 tuits en xarxes socials".
La diputada ha remarcat que "l'actual redacció està portant al fet que l'Audiència Nacional jutge a persones que gens tenen a veure amb organitzacions terroristes per proferir manifestacions que s'engloben en el denominat 'humor negre' i que si bé poden ser de mal gust o fins i tot ofensives, no poden titllar-se d'acte terrorista".
Paral·lelament, no obstant açò, adverteix Cabedo, "les reformes legislatives o les accions de Govern, encara no s'han preocupat per actuar de la mateixa forma àgil en la garantia del dret d'identitat i expressió de gènere de les persones trans en totes les facetes de la seua vida, inclosos els procediments judicials".
D'aquesta forma, ha lamentat, "Cassandra Vera, una xica transgènere, que no s'identifica com a home, ni es nomena com a tal, ni desitja ser reconeguda amb una identitat masculina, va haver de veure's tractada com a tal durant el seu pas per l'Audiència Nacional, per la qual cosa al tràmit d'estar sent interpretats els seus tuits com una qüestió vinculada a delictes de terrorisme, va haver de sumar la humiliació de no ser respectada en la seua identitat de gènere, la qual conforma la seua dignitat com a persona".
En la pròpia sentència , recorda la parlamentària, "fins a mig centenar de vegades es dirigeixen a ella com l'acusat, el declarant, el 'dicente', el detingut o l'autor, no havent-se-li dirigit mai durant la vista oral com a dona" i ha explicat que fins que no es va escoltar en la vista del judici als diferents actors dirigir-se a ella com si fóra un home i no com a dona, ningú l'havia relacionat amb una identitat de gènere diferent a la desitjada per ella" i , lamenta, "no obstant açò, els insults i comentaris transfóbics han anat augmentant des de llavors".
Al seu judici, "ens trobem amb un assetjament a través de les xarxes socials cap a ella amb comentaris sobre el timbre de la seua veu o del seu aspecte físic, arribant fins i tot a ser aquests per part de representants polítics, com la regidora de Paiporta, Amparo Císcar, que, a més de tractar el seu aspecte físic, va tractar a la jove com a "cosa".", ha conclòs.
