Vicent Climent aposta per construir "una Europa de les persones que garantisca els drets individuals"

El rector de la Universitat Jaume I, Vicent Climent, ha participat a Madrid en la presentació del llibre «Los males de la Europa social. Buscando soluciones», un llibre que ha sigut coordinat pel propi rector al costat de Francesc Michavila, rector honorari de la Jaume I i director de la Càtedra INCREA, i María Ripollés, professora de l'UJI i sotsdirectora de la Càtedra Increa. L'acte, que ha servit com a reivindicació de la unió dels europeus, arreplega les intervencions dels participants en el curs d'estiu del mateix títol que es va desenvolupar l'any passat a Benicàssim.

Vicent Climent va iniciar la seua intervenció agraint la seua participació en el llibre a tots els autors i, de manera molt particular, al professor Francesc Michavila, «pel seu treball infatigable per Europa i per la Universitat, dos conceptes inseparables des dels seus mateixos orígens». El rector de l'UJI va recordar com «el professor Michavila va començar a treballar en aquest problema de la construcció d'aqueix espai comú de convivència al que cridem Europa molt abans que el fantasma del Brexit es convertira en un malson real i, després, en l'estiu, ens trobem ja amb aqueix esquinçament que hem viscut els europeus i especialment els britànics, que tenen davant sí el gran repte de recompondre un país dividit en múltiples parts». Climent va abordar en el seu discurs la situació que ha viscut França en les últimes eleccions, amb un alt percentatge de vots per al Front Nacional, partidari d'abandonar la Unió Europea, i va advertir sobre la dificultat d'acabar amb els perills que aguaiten la unitat europea. «El repte que ha de marcar-se Europa és abolir les polítiques austericides i promoure una espai comú de benestar en el qual hi haja unes polítiques socials comunes, un projecte transnacional en el qual tots els ciutadans tinguem els mateixos drets i beneficis independentment del país de residència».

El rector de l'UJI va explicar que aquest llibre no solament cerca solucions a la problemàtica europea, sinó que a més les troba, perquè planteja clarament una qüestió cabdal: Europa serà social o no serà. «El nostre projecte comú ha de tornar als seus orígens, que és el de construir una Europa de les persones, una Europa que garantisca els drets individuals i també el benestar dels seus ciutadans» ha explicat Climent, qui ha afegit que «enfront de l'auge dels populismes xenòfobs, hem de reivindicar Europa com a territori d'hospitalitat cosmopolita, com encertadament ens mostra la nostra doctora honoris causa Adela Cortina. Europa ha sigut sempre un cresol de cultures, llengües, races... Aqueixa diferència, aqueixa hibridació, és el que ha permès que Europa es convertisca en el territori de progrés i benestar que és en l'actualitat, i aqueixa diversitat plural, solidària, generosa, és la que hem de seguir defensant com a europeus».

Quant al paper de les universitats en la construcció d'Europa, Vicent Climent ha destacat que «el nostre paper, avui més que mai, ha de ser el de formar no solament els millors professionals, sinó també els ciutadans més compromesos. És fonamental que la universitat, com a centre superior d'educació, actue com a corretja de transmissió a la ciutadania de tots els grans valors europeus, tant des del punt de vista del coneixement, com des de la perspectiva de la garantia dels drets individuals». El rector va parlar de la importància dels programes de mobilitat i intercanvi, i va destacar especialment l'aportació que ha realitzat la universitat a Europa a través del concepte de ciència oberta, lliure, «en la qual el coneixement que es genera amb fons públics, especialment europeus, ha de revertir al públic en general, i no solament a l'europeu, sinó al món».

Per a finalitzar, el rector va afirmar que «Europa no pot, ni vol, competir amb Estats Units pel poder de potència militar, ni amb Xina pel poder de la producció en massa, sinó que la seua voluntat és la de ser i seguir sent el territori de les idees i dels valors, l'espai de justícia en el qual tots els ciutadans puguen veure's amb orgull».