elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La Trobada d'Entitats del Maestrat estableix "La Declaració de Xert" com a manifest per la comarcalització valenciana

La Trobada d'Entitats del Maestrat estableix "La Declaració de Xert" com a manifest per la comarcalització valenciana
  • Les associacions del Maestrat es constituiran com a coordinadora per a enfortir la comarca i per a oferir una agenda comuna i moderna

MÉS FOTOS
La Trobada d'Entitats del Maestrat estableix "La Declaració de Xert" com a manifest per la comarcalització valenciana - (foto 2)

El passat dissabte 10 de setembre es reuniren a Xert més de vint-i-cinc associacions en el marc de la Primera trobada d’entitats del Maestrat, convocades per Maestrat Viu i pel Centre d’Estudis del Maestrat, amb el suport de l’entitat xertolina Associació Cultural Font de l’Albi, de l’Ajuntament de Xert i d’Onada Edicions. La trobada, convocada per abordar la coordinació de les entitats locals en l’àmbit cultural, aporta la Declaració de Xert com a document marc que manifesta les inquietuds de les associacions i que estableix com a objectius específics, com ara la creació d’una Coordinadora d’Entitats Culturals del Maestrat que ha de contribuir a “estudiar, divulgar i defensar la cultura del Maestrat i al Maestrat en totes les seues formes i continguts, sense restriccions ni ideologies, i amb especial rellevància pels productes culturals moderns, defensant tot allò que dóna identitat i uneix com a comarca, especialment la llengua, la història, la natura, l’art i l’etnologia”.

La Declaració de Xert

La Declaració de Xert denuncia la inexistència de facilitats per part de l’administració per al treball de les entitats de la comarca i la manca d’infraestructures que puguen permetre la coordinació de les accions locals. També es reclama la necessitat d’un marc comarcal, que representaria una administració més pròxima, per a la difusió de les activitats culturals que permeta visibilitzar la comarca a fi d’afavorir el desenvolupament del Maestrat. L’escrit també reclama el compromís ferm de l’administració pública amb competències perquè la cultura contribuïsca a superar la paràlisi socioeconòmica actual. I, finalment, el document també reclama la nedessitat d’augmentar les relacions amb els territoris de cruïlla de què forma part el Maestrat en la frontera dels límits administratius d’Aragó, Catalunya i el País Valencià.

La Trobada d’Entitats del Maestrat, una jornada de treball i festiva

La jornada començà amb les paraules de benvinguda de l’Alcalde de Xert, José Rosendo Segarra, i les paraules d’apertura del president de Maestrat Viu, Joan Ortí Voltas, i del del Centre d’Estudis del Maestrat, Ximo Roca Albalat. A continuació, Joan Carles Membrado, professor del departament de geografia de la Universitat de València, va abordar des de diversos punts de vista l’especificitat del Maestrat en l’organització territorial valenciana, tot comparant-la amb altres realitats territorials peninsulars, establint un perfecte punt de partida per a la reflexió que plantejava la jornada. Tot seguit, la taula redona va abordar “la comarcalització i l’activitat cultural” amb l’exemple aragonès del president de l’Associació Cultural Matarranya, Juan Luis Camps, l’exemple català del conseller d’ensenyament del Consell Comarcal del Montsià, Francesc Lavega Serra, i l’exemple valencià del tècnic de cultura de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, Josep Talens Martínez. Les intervencions dels tres ponents exposaren en diferents sentits exemples de com l’organització comarcal ofereix serveis de proximitat que una organització territorial superior no ofereix en detriment de la qualitat de vida dels ciutadans. A continuació tingueren lloc els tres grups de debat de què va sorgir la Declaració de Xert i altres iniciatives específiques que la futura Coordinadora d’Entitats Culturals del Maestrat durà avant de manera immediata i a mig termini.

La Primera trobada d’entitats tingué una vessant festiva que va començar a les cinc de la vesprada amb una visita guiada al Xert retrospectiu amb imatges de l’arquitectura i de l’art urbà de la primera meitat del segle XX que els membres de l’Associació Cultural Font de l’Albi de Xert s’encarregaren de mostrar de manera molt amena i divertida per als assistents. A continuació, la mateixa entitat local tenia preparada la inauguració del mural de la dissenyadora de Canet lo Roig Anna Romeu Pla que va estampar l’artista Isidoro Fernández Iglesias, manxec establert a la ciutat de València que és conegut com Eazy. En el mural es podia llegir “La Barcella. La llavor d’un país. Commemoració del 825è aniversari de la carta de donació (1192-2017)”, en referència als orígens més remots de la constitució del País Valencià modern i que es remunten a totes les campanyes prèvies a la conquesta de Jaume I del segle XIII. Per cloure la trobada d’entitats, l’associació cultural de Xert, i en el marc de la commemoració que abastarà el bienni 2016-2017, va organitzar un concert de l’acordionista Carles Belda, acompanyat de Rafaelito Salazat i de Joan de Mataró, per oferir l’espectacle “24 rumbes per diatònic”, molt ben rebut pels centenars d’assistents que acabaren al carrer amb una actuació improvisada per garrotins.

Les més de 25 associacions presents

A la convocatòria de les dues associacions culturals d’àmbit comarcal, Maestrat Viu (Col·lectiu en defensa de la llengua i de la Cultura) i el Centre d’Estudis del Maestrat, s’hi adheriren entitats d’arreu del territori de la comarca, com són: l’Assegador d’Albocàsser, Amics de Mainhardt d’Alcalà de Xivert, les 4 denes d’Ares del Maestrat, la Rabera Eclèctica d’Ares del Maestrat, la Fundació Carles Salvador, l’Associació Cultural Aigua Clara de Benassal, el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica (GRMH) de Benassal, l’Associació Cultural Alambor de Benicarló, l’Associació Cultural Pere de Thous de Benicarló, el Centre de Cultura Pere de Balaguer de Càlig, l’Associació Cultural Canetana ‘lo suabe’ de Canet lo Roig, l’Associació pro-restauració ermita sant Sebastià de Cervera del Maestrat, l’Associació Janenca de Cultura de La Jana, l’Associació Cultural Serra de Biarach de la Serratella, l’Associació Cultural Tossal Gros de les Coves de Vinromà, el Grup d'Estudis "Rossell 750 Aniversari" de Rossell, l’Associació de Jordiencs Absents de Sant Jordi del Maestrat, l’Associació Cultural "La Tella" de Sant Mateu, el Grup de Catalogació "Los Taulons" de Sant Rafel del Riu, els Amics de la Valltorta-Gassulla de Tírig, la Comissió del Patrimoni de Vilanova d’Alcolea, l’Associació Cultural Jaume I de Vinaròs, la Muixeranga de Vinaròs i l’Associació Cultural Font de l’Albi de Xert.

Pujar