Stephan Klasen i Alan Kirman són investits doctors honoris causa per la Universitat Jaume I
La Universitat Jaume I ha investit doctors honoris causa als reconeguts economistes Stephan Klasen i Alan Kirman en un acte que ha sigut presidit pel rector de l'UJI, Vicent Climent, i el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler.
Celestino Suárez, catedràtic d'Economia Aplicada de l'UJI, ha sigut l'encarregat de pronunciar la laudatio del doctor Stephan Klasen, de qui ha destacat que ha dedicat la seua carrera a abordar els problemes més urgents del desenvolupament econòmic, «des de l'educació a la desnutrició infantil, des de l'eradicació de la pobresa fins a la desigualtat de gènere i raça, des de les polítiques d'infraestructures fins a les estratègies de desenvolupament rural».
Suárez ha repassat el currículum de Klasen, graduat en Economia per la Universitat d'Harvard on va realitzar el seu doctorat -sota la supervisió de Amartya Sen- i va consolidar la seua vocació pels temes vinculats a l'economia del desenvolupament i l'estudi de la desigualtat, la pobresa i el retard de regions i països del món. Finalitzat el doctorat, es va integrar com a economista en el Banc Mundial i va iniciar la seua trajectòria com a consultor de les institucions internacionals més rellevants en l'àmbit del desenvolupament econòmic. Aquesta labor ha discorregut paral·lela a una rigorosa trajectòria docent que ha desenvolupat en les universitats d'Harvard, Cambridge, Munic i Göttingen, i a una activitat de recerca i publicació científica del més alt nivell acadèmic. Per a finalitzar, el catedràtic de l'UJI ha afirmat que «ens trobem davant un economista que honra la seua professió des de les talaies ètiques i morals més elevades i que guiarà el futur dels nostres docents i investigadors més joves».
En la seu lectio, el doctor Stephan Klasen, ha analitzat l'estat de les relacions de gènere en el món i ha afirmat que «malgrat els grans avanços que es van produir en el passat, no tenim absolutament cap certesa que el camí cap a la igualtat vaja a continuar. De fet, encara queda molt treball per fer perquè açò ocórrega ja que «en lloc de percebre una imatge de progrés uniforme, el que veiem és una situació caòtica de cert avanç, cert estancament i alguna regressió, depenent del tema i la regió del món».
Klasen ha donat quatre raons que poden explicar aquesta caòtica situació: que existeix una resistència natural al canvi; que els homes no perceben que eliminar la desigualtat de gènere és una situació beneficiosa per a tots; que en els països desenvolupats els salaris d'homes amb baix nivell educatiu s'han estancat, per la qual cosa aquests homes se senten frustrats i envegen a les dones que els va aparentment millor en l'àmbit laboral, i finalment, que potser s'estan considerant algunes bretxes de gènere d'una forma equivocada. Enfront d'aquesta situació, el professor ha apostat per promoure la igualtat de gènere de formes que no es vegen com un atac frontal a una cultura i una forma de vida; defensar la igualtat de gènere de forma activa, ja que no n'hi ha prou amb mostrar els beneficis mutus; fer front al declivi econòmic dels homes amb nivells educatius baixos i finalment, concentrar-se en com crear oportunitats laborals atractives per a les dones i aplicar polítiques que demanden millors salaris en ocupacions i sectors majoritàriament femenins.
Investidura d'Alan Kirman
La padrina d'Alan Kirman ha sigut la catedràtica de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica, Aurora García, qui ha descrit al professor Kirman com una les figures més destacades de la disciplina econòmica a escala mundial, «és un dels estudiosos més importants del que solem denominar teoria econòmica neoclàssica, amb memorables aportacions a l'estudi de l'equilibri general i a altres àmbits de recerca com són l'organització industrial, l'economia experimental i del comportament o fins i tot l'ètica i les emocions, en concret, l'equitat i l'enveja». En aquest sentit, la catedràtica de l'UJI ha destacat que el professor Kirman va obrir el camí a un nou paradigma en economia, les simulacions basades en agents, «que més que una simple innovació metodològica va ser una revolució en la nostra manera de pensar i ser com a economistes».
Per a finalitzar, Aurora García ha explicat que, en aquests últims anys, el professor Kirman estudia la identitat personal com a valor que afecta al comportament econòmic i defensa la idea que les persones puguen triar la seua identitat sense les limitacions que els imposen les seues coordenades de naixement. «És difícil predir en aquest moment la revolució que pot suposar aquesta idea per a l'economia o altres ciències socials en el futur. Però pensar és un arma meravellosa que hem d'honrar en tots els moments de la nostra vida i treball com a acadèmics. I el professor Kirman és un gran mestre en l'ensenyament de com usar aquesta arma de manera innovadora i independent de la quantitat i qualitat de l'oposició».
Alan Kirman ha iniciat la seua lectio afirmant que «és un gran honor rebre aquesta distinció, especialment pels vincles tan estrets que he mantingut al llarg de la meua carrera amb economistes espanyols». En aquest sentit ha indicat que ha tingut el privilegi d'haver dirigit el doctorat de més de 40 estudiants, molts de l'Institut Universitari Europeu, com per exemple Aurora García, i ha lloat el grup que ha format la professora en la Universitat de Castelló. «Ací el grup s'ha centrat en l'economia experimental com un enfocament important per a entendre el comportament econòmic i s'ha convertit en un dels millors d'Europa».
Kirman s'ha mostrat convençut que el futur de la ciència econòmica pansa per reconèixer que l'economia és part d'un sistema evolutiu complex que mai es troba en equilibri, sinó que provoca situacions imprevistes de manera constant. «Sabem molt poc sobre l'evolució de l'economia i ens hem de conformar amb la idea que els òptims són una il·lusió i que el millor que podem fer és intentar trobar maneres de fer aportacions modestes que milloren el benestar de les persones. Si l'honor que em concediu avui suposa un reconeixement de la necessitat d'aquesta modèstia, aleshores el puc considerar com un èxit modest» ha conclòs.
Intervencions del conseller d'Hisenda i del rector de l'UJI
El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha destacat l'excel·lència acadèmica de primer nivell dels nous doctors honoris causa i ha elogiat, especialment, «que cap dels dos ha perdut el contacte amb la realitat, tot el contrari, des de la seua excel·lència investigadora han tingut la suficient humilitat com per a reconèixer també la humilitat de la nostra ciència econòmica, on la realitat, a voltes, sembla tossuda i es resisteix a ajustar-se a allò que pronostiquen els models». El conseller ha donat la benvinguda a la comunitat acadèmica valenciana als dos honoris i els ha demanat col·laboració «en la tasca de transformar el model econòmic valencià per a garantir el que el desenvolupament ha de significar per sobre de tot: benestar per a totes les persones».
Per la seua banda Vicent Climent, que ha sigut l'encarregat de clausurar aquest acte, el seu últim acte acadèmic com a rector, ha explicat que l' ens ha ajudat a avançar cap a un món més just i millor distribuït, encara que siguen moltes les desigualtats, dificultats i els problemes que encara queden per resoldre. El rector ha destacat les aportacions dels professors Kirman i Klasen dels quals ha dit que «han de ser models i exemple per al conjunt de la societat en un temps com l'actual, on són ja excessius els exemples de males pràctiques en l'àmbit públic, on fins i tot l'essencial i els valors es banalitzen i menyspreen, i necessitem, urgentment, més que mai, referents, persones que servisquen de guia i model per al conjunt de la societat, però sobretot per a les generacions més joves, per als quals representen el futur».
En aquest sentit, el rector s'ha mostrat molt crític amb els qui, aquests dies, «han volgut tapar les seues faltes i vergonyes abaratint la cultura de l'estudi i l'esforç, devaluant el valor del coneixement i del talent», i ha reivindicat de manera molt expressa i ferma el valor de la Universitat com a institució, com a espai privilegiat que ha d'estar protegit per a la formació i la generació i transmissió de coneixements, però també com a referent ètic, de comportament, «ja que la nostra missió última no és només la formació de professionals i investigadors, sinó també la de ciutadans i ciutadanes compromesos amb el seu temps».
Per a finalitzar, Climent ha recordat que, per a poder complir amb les seues funcions, les universitats necessiten l'arropament de la societat i el suport d'altres institucions. «Per açò és important comptar amb el suport de la Generalitat Valenciana perquè ens dote del finançament adequat i necessari perquè les universitats públiques siguen finestres d'oportunitats i ascensors socials per a les persones».
