elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Querol: «Per tornar a fer respirable l’aire de les ciutats cal reduir dràsticament els automòbils convencionals»

Querol: «Per tornar a fer respirable l’aire de les ciutats cal reduir dràsticament els automòbils convencionals»
  • L’investigador del CSIC ha sigut invitat per la Càtedra Ciutat de Castelló

MÉS FOTOS
Querol: «Per tornar a fer respirable l’aire de les ciutats cal reduir dràsticament els automòbils convencionals» - (foto 2)
Querol: «Per tornar a fer respirable l’aire de les ciutats cal reduir dràsticament els automòbils convencionals» - (foto 3)
Querol: «Per tornar a fer respirable l’aire de les ciutats cal reduir dràsticament els automòbils convencionals» - (foto 4)

El professor investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC i Premi Rei Jaume I 2013 en protecció del Medi Ambient, Xavier Querol Carceller, ha enumerat, durant la conferència impartida en el cicle organitzat per la Càtedra Ciutat de Castelló, algunes de les accions del manual d'instruccions per a tornar a fer respirables les ciutats. Un camí que, ha afirmat, passa per reduir dràsticament els automòbils convencionals que circulen pels seus carrers.

La idea semblava utòpica a Espanya fa una dècada. Però ja no ho és, ha comentat el professor, com proven els canvis que estan experimentant les seues grans ciutats, malgrat reculades puntuals com la de Madrid. També ha destacat la necessitat d'elaborar plans estratègics metropolitans de millora de la qualitat de l'aire, perquè la política de mobilitat ha d'involucrar a la ciutat i la seua àrea d'influència. Londres, París, Barcelona i altres grans conurbacions dissenyen ja la política d'emissions a aquesta escala.

Finalment ha assenyalat que les ciutats han d'aprofitar l'espai que guanyaran amb la desaparició de milers de cotxes per a llançar ambiciosos projectes d'augment de carrils bici, zones per als vianants i verds, Holanda i Copenhaguen són exemples.

Querol Carceller és doctor en Ciències Geològiques per la UB, especialista en geoquímica ambiental. Dirigeix un grup d’R+D de 25 persones que treballa en temes ambientals, especialment qualitat de l'aire i va estar guardonat amb el Premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya 2009.

És vicedirector del Bureau Científic d’EMEP de Nacions Unides per a la contaminació transfronterera. Membre de diversos grups d'experts per a redacció de directives europees de qualitat de l'aire i de diversos projectes d’assessorament a MAGRAMA i a diverses CCAA i ajuntaments.

Membre del consell assessor per a la Unió Europea en el programa ‘Clean Air for Europe’, de les Nacions Unides i del comité científic assessor sobre qualitat de l'aire de l'Organització Mundial de la Salut en l'àrea de la Unió Europea, ha destacat pels seus treballs en l'avaluació de l'impacte de l’accident en la mina d’Aznalcollar i el disseny de mesures per a pal·liar-lo.

Pujar