Catedràtics de Dret coincideixen en la falta de mitjans d’investigació com un dels principals obstacles contra la corrupció

Catedràtics de Dret Processal, Constitucional, Administratiu, Financer i Penal han participat en la jornada «Justícia i Corrupció» que s'ha celebrat en la Universitat Jaume I sota la direcció de la catedràtica acreditada de Dret Processal de l'UJI, Andrea Planchadell.

Esther Pillado González, catedràtica de Dret Processal de la Universitat de Vigo, ha iniciat la seua intervenció explicant que «no solament hem de lluitar contra la corrupció pública sinó també contra les corrupteles diàries que existeixen en la nostra societat», i ha afirmat que la millor forma d'acabar amb aquests comportaments és «crear una consciència social». Pillado ha explicat que encara que en l'actualitat s'investiga més i millor hi ha dos fets que provoquen insatisfacció en els ciutadans: que la justícia actua de forma molt lenta i que encara en el cas que hi haja condemnes, els implicats en els casos de corrupció no retornen l'adquirit de forma il·lícita. La catedràtica ha explicat les principals qüestions a resoldre per a agilitar la lluita processal contra la corrupció: els aforaments, que s'han convertit en un privilegi processal; la figura de l'acció popular, que ha sigut molt criticada però també molt eficaç en la lluita contra la corrupció; i els indults, que no haurien d'existir quan es tracta de determinats delictes com la corrupció.

Ricardo García Macho, catedràtic emèrit de Dret Administratiu de l'UJI i president del Consell de Transparència de la Comunitat Valenciana, ha assegurat que «el problema de la corrupció a Espanya no ha acabat perquè és un tema estructural», la qual cosa ha atribuït a la falta de mecanismes de control del mandat representatiu en general. García Macho ha indicat que «si no hi ha mecanismes de participació ciutadana en el procés polític no es podrà millorar ni acabar amb el problema de la corrupció» i ha afegit que per a aconseguir aquesta democràcia participativa fa falta una opinió pública formada i capacitada. El catedràtic emèrit ha ressaltat la importància de dos factors en aquest procés: els mecanismes de transparència –que en el nostre país manquen dels mitjans i les competències suficients- i la potenciació del dret a la informació, ja que en el nostre sistema jurídic preval sobre ell el dret a la protecció de dades.

Germán Orón Moratal, catedràtic de Dret Financer de l'UJI, ha fet un repàs a les normes fiscals que s'han anat incorporant en els últims anys i que han pogut ajudar a l'hora d'atallar la corrupció i controlar el diner negre, però també ha sigut molt crític amb altres mesures com l'aprovació de l'amnistia fiscal de 2012. «No hi ha cas de corrupció a Espanya que no tinga un amnistiat» ha afirmat el catedràtic, qui ha recordat que l'amnistia va ser declarada inconstitucional. Orón ha conclòs explicant que existeix una directiva de la Unió Europea de 2015 sobre el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme que Espanya no està aplicant, per la qual cosa ja ha sigut requerida i fins i tot pot arribar a ser sancionada.

Marisa Cuerda Arnau, catedràtica de Dret Penal de l'UJI i delegada del Rector per a la Inspecció de Serveis, ha abordat les últimes reformes que s'han realitzat en les normes penals, sobretot a l'hora d'ampliar els tipus de delictes de corrupció pública, i ha sigut taxativa en assegurar que aquestes reformes no eren necessàries ni s'han fet de forma eficient. En aquest sentit ha detallat alguns d'aquests delictes com el suborn, el tràfic d'influències, la prevaricació, la malversació de cabals públics, el finançament il·legal de partits polítics, etcètera. «En el Codi Penal hi havia i hi ha suficients mecanismes per a castigar la corrupció, el problema no és una deficient legislació sinó la falta d'un control efectiu, la falta de transparència i de mitjans d'investigació» ha assegurat.

Per a finalitzar, Juan-Luis Gómez Colomer, catedràtic de Dret Processal de l'UJI, ha explicat que, a nivell normatiu, el vertader problema per a acabar amb la corrupció està en el dret processal, i més concretament en la fase d'investigació, tal com reflecteixen dues dades: només el 10% dels investigats per corrupció en el nostre país arriben a judici oral i d'ells només el 6% són condemnats, la qual cosa ha qualificat com «una estadística miserable i vergonyosa». El catedràtic de l'UJI ha volgut destacar que molts grans casos de corrupció s'han descobert per casualitat, arran d'altres investigacions que tenien autoritzades intervencions telefòniques. En aquest sentit, ha defensat la importància de les intervencions telefòniques per a lluitar contra la corrupció, un àmbit en el qual s'ha avançat molt a Espanya, encara que lamentablement no ocorre el mateix en altres països europeus. Gómez Colomer també ha abordat la importància de la figura del informant i ha mostrat la seua preocupació pel fet que els indicis estiguen guanyant força enfront de la prova de càrrec, la qual cosa pot suposar un perill per a la presumpció d'innocència.

Presentació de la jornada

En la presentació de la jornada ha participat el secretari general de l'UJI, José Luis Blasco, qui ha explicat que la corrupció és un dels problemes que més preocupen als espanyols i que totes les institucions públiques tenen la responsabilitat d'exercir tant la lluita, com la prevenció, contra aquesta xacra. El president del Consell Social de l'UJI i advocat, José-Luis Breva, qui ha indicat que Espanya està en un procés de millora encara que falta molt treball i cal avançar en l'educació en valors cívics i ètics. En el mateix sentit s'ha manifestat el president del Consell Social de la Universitat de Vigo i advocat, Ernesto Pedrosa, qui ha defensant que la solució a aquest problema passa per crear una consciència ciutadana en la qual prevalga el servei públic. Finalment, Andrea Planchadell ha oferit algunes dades per a posar de manifest la magnitud del problema de la corrupció a Espanya: fins a 2016 es coneixien 305 casos de corrupció i hi havia un total d'1.378 acusats per casos de corrupció.

En la trobada, que ha sigut organitzat pel Consell Social de la Universitat Jaume I i els grups de recerca Due Process Research Group (DUPRO) i Estudis Avançats de Dret Processal (EADEP) -dirigits per Juan-Luis Gómez Colomer, també van participar magistrats, fiscals i advocats que han analitzat aspectes més tècnics i professionals de la relació entre justícia i corrupció.