Castellano

Juan José Badía, un valencià en la banda de música de la Guàrdia Real

Juan José Badía, músic de la banda de la Guardia Real
Juan José Badía, músic de la banda de la Guardia Real

    Juan José Badía, natural d'Alfondeguilla (Castelló), porta 32 anys en la banda de música de la Guàrdia Real. Aquest músic valencià ha actuat en els escenaris més importants d'Espanya i del món, i ha acompanyat a caps d'Estat, presidents de Govern i Monarques en les recepcions oficials.

    En les tres dècades que porta en la banda de música de la Guàrdia Real, Juan José Badía, que pertany a una família de músics, ha tingut l'ocasió de saludar a l'actual Rei Felip VI i a la seua família; i també al Rei Emèrit.

    Casado i amb dos fills, aquest professor superior de Tuba, ha estudiat en els Conservatoris Superior sde Música de València, Barcelona i Madrid; ha treballat com a músic en les bandes dels Governs Militars d'Osca, Bilbao i Girona; a més ha col·laborat alguna vegada de la Banda Municipal de Castelló i Madrid; en les orquestres Simfònica de València, Simfònica de Bilbao i Fundació Chamartín de Madrid, i ha col·laborat amb l'ONG ‘Veus per a la pau’ en un concert a l'Auditori Nacional d'Espanya.

    Aquest músic valencià va ingressar en la Unitat de Música de la Guàrdia Real el 21 de setembre de 1988, primer sota la batuta del Coronel Francisco Grau Vergara, després amb el Coronel Antonio Sendra Cebolla, posteriorment amb el Coronel Enrique Damián Blasco Cebolla i en l'actualitat sota les ordres del Coronel Armando Bernabeu Andreu.

    Com és el dia a dia d'un músic en la Unitat de Música de la Guàrdia Real?

    Amb la pandèmia, les coses són ara molt diferents per les mesures d'higiene que hem de respectar. Tots els concerts que normalment es fan per al públic s'han anul·lat, a més de la majoria d'actes fixos en el calendari com el dia de les Forces Armades, el dia 12 d'Octubre o l'eixida que anualment fa la Guàrdia Real a alguna província espanyola com a entrenament i per a mostrar-se davant la ciutadania. O s'han suprimit o s'han minimitzat a un nivell testimonial.

    No obstant això, en el nostre dia a dia hi ha dos tipus de jornades: les que hi ha assaig i manteniment, i les jornades que hi ha actuació, que pot ser concert, desfilada, formació, recepció o honors.

    Els dies d'assaig tenim un temps de manteniment individual, que dediquem principalment a estudiar les partitures, manteniment tècnic i manteniment de l'instrument, o algun tràmit burocràtic. Després tenim l'assaig col·lectiu que pot ser en dues o tres fases intercalades per xicotets descansos i en aquests assajos preparem i conjunyim les peces musicals que després s'han d'interpretar en les actuacions.

    Els dies que hi ha actuació, si tenim en compte la varietat de formats que poden tenir (concert en un teatre o auditori, concert a l'aire lliure, relleu de guàrdia, cartes credencials, recepció de Les seues Majestats els Reis o d'un mandatari estranger en visita oficial a Espanya), si tenim en compte que molts actes es desenvolupen en entorns diferents, en diversitat d'horaris i també diferents uniformitats, sense oblidar-nos de la música a interpretar del repertori, quasi podríem dir que cada acte és únic i requereix d'assajos específics, que, si és possible, es fan in situ, almenys l'últim per a agafar posicions i referències ja que en les actuacions de tipus formació, a part del repertori que s'assaja a la sala d'assajos, estan els moviments d'incorporació, el dels homenatges o en les desfilades i no pot haver-hi improvisacions o indecisions, ha d'estar ajustat i coordinat al màxim. El nivell és alt però l'exigència també.

    On teniu el vostre espai de treball?

    La Música de la Guàrdia Real té les seues dependències en els terrenys del Palau Real d'Orient, als jardins del Camp del Moro en un edifici rehabilitat que era l'antic museu de carruatges. La Unitat de Música està separada físicament de la resta d'unitats de la Guàrdia Real que estan repartides en tres aquarteraments amb seu en El Pardo.

    Quants valencians hi ha en la Unitat de Música de la Guàrdia Real?

    La Unitat de Música de la Guàrdia Real està formada per 100 homes i dones. D'ells, 45 són músics de la Comunitat Valenciana inclosos el director-cap, l'oficial subdirector, 42 sotsoficials i un soldat.

    Pense que és una proporció important. En les bandes municipals de tota Espanya es donaran casos similars, en unes més i en altres menys però sempre amb representació valenciana. Sense oblidar-nos del professorat dels conservatoris de música espanyols.

    El que és clar és que la Comunitat Valenciana és una important exportadora de músics professionals d'excel·lent qualitat no sols a la resta de comunitats espanyoles, també a països de quasi tothom. La música és una dels nostres senyals d'identitat des de fa ja molt temps.

    Quines són les obligacions com a músic de la Guàrdia Real?

    En general les obligacions de la Unitat de Música són rendir honors a qui presidisca l'acte amb la interpretació de l'himne o dels tocs reglamentaris i estipulats per a cada autoritat, siga el Rei, el president del Govern, autoritats militars, mandataris estrangers en visita oficial a Espanya, o ambaixadors en la presentació de cartes credencials davant el Rei. I depenent de la naturalesa d'aqueix acte, s'interpreta la música per al desenvolupament de les diferents fases de la cerimònia.

    Quins concerts realitzeu cada any?

    Al llarg de l'any hi ha una sèrie de concerts que són fixos i es repeteixen anualment. Els primers dimecres de cada mes, a excepció de gener, agost i setembre, es desenvolupa el Relleu de la Guàrdia que consta de diverses fases i conclou amb un concert a l'aire lliure al costat del Palau Real.

    El dijous anterior al de la Setmana Santa, és el Concert de Marxes de Processó a l'Església Castrense del carrer Major de Madrid.

    Tots els dissabtes del mes de maig a la vesprada, hi ha concerts del Cicle “Primavera Musical” organitzat per Patrimoni Nacional.

    Dins del programa d'actes del dia de les Forces Armades, es realitzen dos concerts en el teatre Lope de Vega, un al matí, que és un concert didàctic per a joves en edat escolar; i un altre a la vesprada amb temàtica més lírica, encara que sense oblidar-nos de les arrels de la música militar i per a aquesta ocasió, comptem amb la col·laboració d'una parella de cantants.

    El dijous següent al Corpus Christi, és el concert “Vuitena del Corpus” en el Palau Real de la Granja de Sant Ildefons, a Segòvia. Cada any la Guàrdia Real es desplaça a una província espanyola durant uns dies per a realitzar exercicis d'instrucció i exhibició per a donar-se a conèixer a la ciutadania. La Banda de Música realitza un concert, normalment, en la capital de província. Per exemple, a Castelló actuem a l'abril de 2018.

    A part es fan molts altres concerts que ,en ocasió d'algun aniversari, celebració o un altre motiu, es poden realitzar en qualsevol punt de la geografia espanyola, normalment en auditoris i teatres, però hem actuat en poliesportius, places de bous, paranimfs, templets, places, avingudes o carrers. Som “tot terreny”.

    Si ve un Monarca o President d'algun govern estranger en visita oficial a Espanya, s'interpreta un concert coincidint amb el sopar de gala que els Reis ofereixen a aquest mandatari. La temàtica d'aquest concert és variada però fonamentalment és música espanyola i música del país visitant interpretades alternativament.

    També hi ha una sèrie de concerts bastant nombrosos que es realitzen dins de l'àmbit privat de la Guàrdia Real per a celebrar Patrons de les diferents armes i cossos de l'exèrcit, com a Santa Cecilia per a la música, o en ocasió del comiat d'algun comandament, sense oblidar-nos del concert de Nadal.

    Hi ha hagut anys que hem realitzat més de 50 concerts.

    Quina música interpreteu en els concerts?

    Depèn de la temàtica del concert, del motiu o celebració però, en general, interpretem pràcticament tot tipus de música que estiga composta o arreglada per a banda de música: obres com a simfonies i obertures, fragments típics de sarsuela amb o sense cantants, els típics pasdobles, bandes sonores, música pop. Però té un enorme protagonisme la música militar, no sols les marxes, també les obres de concert d'inspiració militar. Per citar algun exemple, El Lloc de Saragossa de Cristóbal Oudrid o la Fantasia Militar d'Eduardo López Juarranz. També mereix especial esment la música de Setmana Santa, les marxes de processó.

    On has actuat?

    És difícil recordar cadascun dels llocs d'Espanya en els quals he actuat amb la música de la Guàrdia Real. En la gran majoria de les capitals de província i en un bon nombre de ciutats o fins i tot xicotetes poblacions, bé siga amb algun concert o amb alguna parada o desfilada. Per citar alguns dels millors i més significatius auditoris d'Espanya, estan l'Auditori Nacional d'Espanya, Palau de la Música de València, Palau de la Música Catalana, Teatre monumental de Madrid, Auditori Manuel de Falla de Granada, Auditori de Tenerife, Teatre de Mèrida, Auditori de Castelló o Teatre Principal d'Alacant.

    Algunes de les actuacions més significatives serien la inauguració de l'Expo de 1992 a Sevilla i mesos després en la seua clausura; participació en els actes de celebració del 750è aniversari de Castelló i interpretació de la Marxa Commemorativa de l'Aniversari composta pel llavors director de la banda el coronel Francisco Grau; la participació com a banda convidada en el Certamen Internacional de Bandes de Música de València, en la plaça de bous. Totes les actuacions són importants però algunes pel seu significat tenen una rellevància especial.

    Fora del nostre país és més fàcil de recordar perquè els viatges han sigut més escassos i també perquè solen deixar un record més marcat. Hem actuat a Lisboa, Londres, Niça, París, Lorda, Torí, Nàpols, tres ocasions en Mons, Colònia, Praga, Oslo, Bucarest i Moscou, l'any 2011, últim viatge d'eixida a l'estranger fins al moment.

    La duració normal d'aquests viatges sol ser de 3 a 5 dies, però en el cas de Nàpols, vam fer el viatge per a tocar un concert i tornem en el mateix dia. I en l'altre extrem, al juliol de 1989, vam estar a Londres 28 dies entre assajos i actuacions al costat d'altres 10 agrupacions en uns festivals del Royal Tournament.

    Has conegut al Rei i a la seua família?

    “Conèixer” no seria la paraula adequada, però alguna encaixada o encreuament d'unes breus paraules, sí, en algunes ocasions, sobretot al Rei emèrit.

    Al Rei Felip VI no he tingut l'ocasió de saludar-lo personalment des que va assumir la corona però sí que el vaig saludar quan era Príncep. Espere poder saludar-ho personalment abans de la meua passada a la reserva i deixar la Guàrdia Real.

    Com són en les distàncies curtes?

    La fama de ‘trempat’ de Sr. Juan Carlos no és en va. En les recepcions anuals o en algun altre moment en què l'ocasió el requeria, Sr. Juan Carlos i tots els membres de la Família Reial anaven recorrent l'estada departint amb els rogles que per unitats s'havien format. Ho feien separats, no junts, per a així cobrir més espai i maximitzar tant la salutació com el contacte amb la major quantitat del personal. Era difícil no coincidir amb un o dos membres de la Família Reial que després de les salutacions s'interessaven per la teua destinació dins de la Guàrdia i comentaven amb molta proximitat alguns detalls de la teua activitat. Sr. Juan Carlos, era més obert, més simpàtic, era difícil que no soltara alguna riallada. Dª Sofia sempre molt atenta, amable, exquisidament educada i expressió màxima del ‘saber estar’.

    Felip VI ha canviat d'estil i és una mica més reservat. En les recepcions, que són més escasses, sol saludar i dirigir-se al personal de manera col·lectiva i a més aquests moments són més breus. Podria dir-se que Felip VI espacia aquestes recepcions amb el personal del seu Guàrdia Real a l'imprescindible per a centrar-se més en el seu treball de Cap de les Forces Armades i Cap de l'Estat.

    Podia contar-nos alguna anècdota?

    En els sopars de gala oferides als mandataris estrangers en el Palau Real, la Banda de Música fem un concert en una sala contigua al menjador de gala separats per una porta que roman oberta tot el temps. Quan acabava el sopar, també acaba el concert. Normalment Sr. Juan Carlos solia passar a la sala del concert i ens felicitava per la interpretació. El Rei emèrit sempre deia coses com “cada dia tocau millor” però el deia amb el mateix entusiasme que si es tractara d'un simpatitzant seguidor nostre.

    En una ocasió, en un dia calorós d'estiu estàvem fent el concert i la calor era sufocant. En finalitzar el concert va venir a felicitar-nos i es va adonar de la calor que feia allí i ens va dir “Uf! ací teniu molta calor. Això cal solucionar-ho”. Al concert següent ja havien instal·lat uns aparells d'aire condicionat portàtils, i en acabar el concert, va entrar com altres vegades i ens va dir “Ara molt millor nooo?!” i tots els músics contestem a una “Síiiii” i ens va contestar amb un gest de victòria alçant els braços amb els punys tancats a l'estil de Fernando Alonso en el podi després de guanyar una carrera. Els riures de tots es van escoltar per totes les sales contigües.

    L'última anècdota és de fa uns anys durant l'arriat solemne en el Palau de la Zarzuela a l'hora de l'ocàs. Anem només la meitat de la banda i una secció de soldades. Entre les autoritats estan el Cap de la Casa Reial, el Cap del Quart Militar i el Coronel Cap del Regiment de la Guàrdia Real, a part d'altres autoritats. En la majoria de les ocasions està present el Rei o algun representant de la família reial. Una vegada, Sr. Felipe va venir acompanyat de les seues dues filles, la Princesa Leonor i la Infanta Sofía amb dues amigues més. En acabar la cerimònia de l'arriat amb l'Himne Nacional i el toc d'oració, totes dues seccions es retiren al ritme d'una marxa efectuant un recorregut de menys de 100 metres per a trencar files i pujar als autobusos per a tornar a les seues unitats. En aqueix moment ens adonem que les quatre xiquetes havien d'haver seguit a la formació i es van acostar a la banda a interessar-se pels tambors i els van tocar durant uns segons.

    Pertanys a una família de músics, qui et va animar a ser músic o si ha sigut vocacional des de xicotet?

    Vocació des de xicotet, no, però ambient musical o de músics a casa, sí, de tota la vida. El meu pare ja era músic de la banda d'Alfondeguilla abans de nàixer jo. Per tant des de xicotet veia per casa aqueix gran instrument que és la tuba, però no era l'únic. La meua tia Carmen vivia a la nostra casa mentre va estar soltera i tocava l'acordió. I el meu germà major, Vicente, prompte va ingressar en la banda amb el clarinet. Després li van seguir Edilberto i Javier amb la percussió. Em vaig quedar l'últim perquè no tenia interès per aprendre música, però un dia estant jugant en la plaça amb un grup d'amics observem com acudien a classes de música un grup bastant nombrós de xics i xiques i un del grup d'amics va dir alguna cosa així com “Vaja ambient que hi ha en la música ens apuntem?” tal dit tal fet. Ací va començar tot. No es pot dir que fóra un començament molt vocacional. La vocació va venir després, quan vaig començar a conèixer la música.

    Trobes a faltar la ‘terreta’?

    Sí, per descomptat. A Alfondeguilla, a part de nàixer, és on m'he criat i he passat la meua infantesa, he tingut els primers amics, he après i viscut les experiències típiques d'aqueixa època i també alguna entremaliadura típica d'aqueixa edat. A Alfondeguilla viu la meua mare i dues dels meus germans, el tercer viu a la Vall d'Uixó.

    Però no sols és la família, és la banda de música i els seus músics, els assajos i les actuacions, és el poble, els seus carrers, les seues cases, la seua gent, els seus costums i tradicions, i és el seu meravellós entorn de la Serra Espadán.

    En definitiva, és tot. Tot es valora molt més, fins a les coses senzilles i aparentment insignificants perquè no puc gaudir d'elles sempre que vull. A més, un poble xicotet i tranquil com Alfondeguilla és un contrast radical respecte a una gran ciutat com Madrid i aquest canvi suposa un bàlsam per a contrarestar l'estrès que es pot generar en aquestes grans urbs per les presses, la bullícia, el trànsit o les aglomeracions.

    Quan estic a Alfondeguilla procure gaudir al màxim tot el temps que puc, i un bon exemple pot ser un simple passeig tranquil pel poble o els seus voltants.

    Què és el que més t'agrada del teu treball?

    La Música. Sóc ací per la música. Gaudisc tocant o fent música, i no m'estic referint només als concerts, també gaudisc en els assajos, en la preparació de les peces del repertori. A cada moment és de manera diferent, però en general gaudisc cada vegada que estic tocant amb el grup i, lògicament, sempre que les coses estiguen eixint bé, que no sempre ixen les coses com volguérem.

    Tota la resta, la qual cosa és la destinació en la Guàrdia Real, les nostres actuacions en actes rellevants per a Espanya o per a l'exèrcit, davant personalitats, autoritats i representants de moltes institucions nacionals i internacionals, és un afegit bonic, enlluernador a vegades, i suposa un complement al gaudi amb la música. És un orgull per a mi el treball que estic fent a qui no li agradaria?

    Com vas arribar i quan a la banda de la Guàrdia Real?

    Em vaig presentar en la Guàrdia Real el 21 de setembre de 1988. La banda de música es nodreix de sotsoficiales del Cos de Músiques Militars que estan destinats i prestant els seus serveis en les diferents bandes militars de tota Espanya. Tots sotsoficials hem fet unes oposicions per a Sotsoficial músic del Cos de Músiques Militars que forma part dels Cossos Comuns de les Forces Armades i significa que poden prestar els seus serveis en qualsevol exèrcit (Terra, Armada, Aire, Guàrdia Civil o la Legió) ja que la música és comuna a tots els exèrcits.

    Aprovades les oposicions, es passa per l'Acadèmia de Sotsoficiales i l'Escola de Música de la Defensa per a adquirir els coneixements de caràcter militar i quan se supera aquest període es destina a cada sotsoficial a les vacants que hi haguera en les músiques segons la seua especialitat instrumental i antiguitat en l'escalafó. L'ingrés en la música de la Guàrdia Real es fa per lliure designació, i no per antiguitat com en les altres bandes. Quan es crea una vacant d'un instrument concret, es publica en el Butlletí Oficial de Defensa i els instrumentistes d'aqueixa especialitat interessats a venir destinats a la Guàrdia Real demanen la vacant mitjançant una instància. Una vegada tancat el termini d'admissió, el Cap i director de la Música fa l'elecció sobre la base del full de serveis de cada instrumentista on es reflecteixen aspectes rellevants de la seua trajectòria, participació en determinats esdeveniments, cursos obtinguts, qualificacions anuals o correctius i la seua elecció es publica en el Butlletí Oficial de Defensa. Als pocs dies el nou component es presenta en la Música de la Guàrdia Real.

    I així és cada vegada que es produeix una vacant, bé siga per passada a la reserva o perquè un component haja demanat destinació a una altra banda de música.

    En el meu cas degué ser així. Només sé que vaig demanar la vacant i després vaig eixir destinat a la Música de la Guàrdia Real, i fins avui.

    MÉS FOTOS
    Juan José Badía, músic de la banda de la Guardia Real
    Juan José Badía, músic de la banda de la Guardia Real
    Juan José Badía, músic de la banda de la Guardia Real
    Juan José Badía, músic de la banda de la Guardia Real
    Juan José Badía, músic de la banda de la Guardia Real
    Juan José Badía, músic de la banda de la Guardia Real
    Pujar