Compromís pregunta per l'antena d'Altura i proposa una moció al Senat per unes telecomunicacions 'segures i saludables'

Compromís ha presentat de nou una moció al Senat que busca sumar a la cambra en el rebuig a la Llei General de Telecomunicacions per atemptar contra l'autonomia municipal i autonòmica i eleva al Govern central la proposta que "qualsevol reforma que afecte les entitats locals i autonòmiques haja de comptar amb la participació de les mateixes". La coalició mostra així el seu total suport a les mobilitzacions de la Plataforma veïnal No a l'Antena d'Altura contra la ubicació d'una gran antena de telefonia mòbil camuflada en ple centre d'aquesta localitat de l'Alt Palància quan se li ofereixen altres terrenys alternatius fora del nucli urbà.

La nova Llei de Telecomunicacions permet a les companyies telefòniques l'ocupació de terrats i, per un suposat interès general, no atenir-se a cap criteri raonable com l'existència en les seues proximitats de centres escolars o persones amb problema per sensibilitat a les ones electromagnètiques.

"Des de Compromís proposem avançar cap a una nova que obligue a les companyies a situar-se en les afores dels municipis, que siga realment efectiva a l'hora de fer compartir antenes a les companyies per evitar la proliferació, però sempre primant les que estiguen en punts amb menor risc potencial", ha assenyalat el senador territorial Carles Mulet.

Així, la moció presentada de nou després d'haver caducat per la nul·la acció política del PP l'anterior legislatura, insta comunicar igualment al Govern central la necessitat que qualsevol reforma de la Llei de Telecomunicacions tinga en compte la salut i la vida per sobre dels beneficis econòmics i no atendre només als interessos de la indústria. Així mateix demana al Govern que promoga un desplegament de les telecomunicacions segur i saludable escoltant a tots els actors afectats per la llei, atenent les recomanacions de la Resolució 1815 de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa (maig del 2011) sobre "Perills potencials de els camps electromagnètics i els seus efectes sobre el medi ambient", així com als convenis internacionals relacionats (Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 2006, i el Conveni d'Aarhus de 1998, sobre l'accés a la informació, participació pública en la presa de decisions i accés a la justícia en temes mediambientals). Finalment reclama donar trasllat d'aquest acord als Governs central i autonòmic Valencià, als grups polítics del Congrés de Diputats, a la Junta de Govern de la FEMP (Federació espanyola de Municipis i Províncies), així com a la Plataforma veïnal No a l'Antena d'Altura (Castelló).

Efectes sobre la salut

En els últims 15 anys s'ha donat un augment exponencial d'una nova contaminació ambiental, provinent dels camps electromagnètics artificials d'alta freqüència, fàcilment constatable en l'expansió de les radiofreqüències per la implantació de les xarxes de telefonia mòbil i una interminable llista de dispositius de tecnologia sense fils.

Especialment rellevant és l'impacte local provocat per les antenes base de telefonia mòbil, visible en la preocupació ciutadana reflectida en el "Eurobaròmetre especial sobre camps electromagnètics" de 2010, en les nombroses denúncies de conglomerats de càncer a l'entorn de les antenes i en les innombrables mobilitzacions i peticions veïnals manifestades a nivell municipal en tot el territori espanyol.

Aquesta preocupació ciutadana va d'acord amb les nombroses trucades des de diferents àmbits (científics, institucions europees i internacionals, jurídics), que insten a les administracions públiques a aplicar el principi de precaució (recollit en la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, General de Salut Pública), davant d'aquests contaminants ambientals alertant-nos del seu risc potencial per a la salut de les persones, especialment en la infància, la joventut, les dones gestants i altres grups sensibles.