Xavier Rius visita el jaciment arqueològic de la Lloma de Betxí
El diputat de Cultura, Xavier Rius, va visitar ahir el jaciment arqueològic de la Lloma de Betxí, un poblat de l'Edat de Bronze situat en La Vallesa de Mandor, a Paterna. La Diputació de València, a través del Museu de Prehistòria i del Servei de Recerca Prehistòrica (SIP), duu a terme excavacions en aquest jaciment des de 1984, sota la direcció de Maria Jesús de Pedro.
Xavier Rius ha assenyalat que “la consolidació de les estructures del jaciment de la Lloma de Betxí, en la qual s'ha estat intervenint en l'última campanya, permetrà millorar la seua difusió”, Després d'acudir a l'ajuntament de Paterna per a conèixer i saludar als nous membres de l'equip de govern del consistori, encapçalat per Juanma Ramón, el diputat es va desplaçar al jaciment acompanyat de la directora del Museu de Prehistòria, Helena Bonet, i representants de la corporació municipal. Les peces més emblemàtiques del jaciment es poden observar en el Museu de Prehistòria. L'any 2015, aquest museu depenent de la Diputació, va organitzar l'exposició “Viure al costat del Turia fa 4.000 anys”, en la qual s'arreplegaven una bona part d'aquestes peces. L'última intervenció l'any 2015 ha permès la consolidació de les estructures del jaciment i la millora de l'accessibilitat al mateix.
Excavacions i estructura
La Lloma de Betxí té forma allargada i la part baixa del turó aconsegueix una extensió total de 3.750 metres quadrats. Es coneix des de 1928, però no va ser fins a 1984 quan la Diputació va començar les excavacions, i des d'aqueix moment, el SIP ha dut a terme 27 campanyes arqueològiques.
La primera ocupació data d'inicis de l'entre 1800 i 1300 abans de Crist, quan es va construir el gran edifici superior i una sèrie d'infraestructures d'accés, circulació i manteniment. Va ser construït sobre un turó d'escassa altura i conserva les restes d'una gran edificació amb tres habitacions i un passadís lateral, i murs de pedra que conserven una altura entre 1 i 2,5 metres. L'incendi que ho va destruir, fa 3.500 anys, va afavorir la conservació del seu aixovar domèstic compost per ceràmica, falçs de fusta i sílex, molins de mà, objectes metàl·lics, contrapesos de teler i elements d'adorn, com a botons d'ivori. La seua distribució assenyala diverses àrees d'activitat, com el magatzem, la zona de mòlta o el teler. Els vessants del turó han sigut aterrazadas amb grans murs en talús i en els seus extrems s'han trobat dues cisternes i el camí d'accés des del sud, el costat més pròxim al Túria. També van aparèixer dos enterraments humans: un individu senil al costat de l'esquelet d'un petit cànid, i un altre delimitat per una estructura de pedres de forma circular, en posició fetal amb cames i braços doblegats.
