"Tot va passar molt ràpid i només pensava en atrapar el lladre sense oblidar que estava sol"
Parlem amb el Policia Nacional i veí de Burriana que fa uns dies, estant fora de servei, va socórrer a una jove a la qual acabaven d'atracar violentament i va donar caça a l'lladre.
Li anem a cridar Joan per mantenir el seu anonimat -així ens ho ha demanat- per poder comptar el valent acte que va realitzar fa uns dies quan tornava a casa estant fora de servei. Joan és veí de Burriana i és Policia Nacional. Actualment està fent pràctiques com a inspector i diumenge passat de matinada es va enfrontar a una gran i inesperada prova, tal com els va explicar elperiodic.com. Joan va evitar l'agressió a una jove al mig del carrer a Burriana i va donar caça a l'agressor i lladre que fugia a la cursa.
El policia relata que tornava a casa sol i estant fora de servei quan va veure que un home corria cap a on ell es trobava: "Vaig escoltar els forts i desesperats crits d'una dona, de manera que em vaig identificar de manera clara i contundent a el crit de "alt policia", ordenant a l'home que es detingués ".
Però el lladre va fer cas omís a l'alerta de Juan i va emprendre la fugida a la cursa cap al carrer Ecce Hommo. "Ni ho vaig pensar", reconeix: "Li vaig perseguir durant uns 150 metres fins que vaig aconseguir donar-li alcanç al carrer Canalejas". Durant la carrera, l'home va llançar una bossa de dona, una cartera i un telèfon mòbil, entre d'altres efectes.
Tot va passar molt ràpid tot i que diversos veïns que havien escoltat els crits de la víctima van baixar al carrer i van tractar també d'arribar a el lladre. Però el detingut estava molt nerviós i violent pel que Juan va demanar a tots a que s'allunyessen de l'actuació policial i cridaren al 062. No van tardar a arribar la Guàrdia Civil i, posteriorment, la Policia Local. La Benemèrita va ser qui es va fer càrrec de la detenció de l'home, un jove marroquí de 19 anys.
Què se li passa pel cap en aquells moments de tensió ?, li hem preguntat: "Quan et trobes amb alguna cosa així, només penses en agafar-lo i que no s'escape, però sense oblidar que estava sol. En qualsevol cas, el nivell d'adrenalina arriba al seu màxim en pocs segons, tot passa molt ràpid però tots els teus sentits estan centrats en el mateix, aconseguir atrapar ".
Joan -recordem que és el sobrenom fictici que hem posat per mantenir la seva anonimat- aconsella que, quan ens trobem davant aquest tipus de situacions, si no som Forces i Cossos de Seguretat, hem d'avisar en primer lloc a la policia i tractar d'atendre a la víctima, que és el prioritari: "No cal intentar dur a terme heroïcitats perilloses que puguin empitjorar la situació", alerta.
