elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano
Per Javier Navarro Andreu
Tots a una veu - RSS

Lo Rat Penat pilar fonamental de les nostres tradicions

    Actualment la Societat d'Amadors de les Glòries Valencianes esta sent marginada per part dels polítics que nos governen, intentant apartar a la societat valenciana d'esta centenària institució.

    Lo Rat Penat sempre ha estat al servici dels valencians a través dels Cursos de Llengua Valenciana, Jocs Florals, Conferències, Cursos de Cultura i Danses Valencianes... i un sense fi d'activitats, que realisen en l'únic objectiu de que els valencians coneguen la seua identitat.

    Pero sense cap dubte, Lo Rat Penat ha jugat un paper rellevant en les costums i festes populars, iniciant i potenciant la gran majoria d'elles, encara que sembla que els nostres polítics ho han oblidat, per això ho recordaré molt breument.

    Les Falles, son les festes per excelència de la ciutat de Valéncia i els primers premis fallers foren concedits per l'entitat ratpenatista en l'any 1895, baix la presidència del senyor Honorat Berga i Gracías. El Concurs de Llibret de Falla en llengua valenciana que fins a l'actualitat realisa Lo Rat Penat, es va començar a realisar a proposta del membre de la Junta de Govern de Lo Rat Penat, el senyor Cebrián i Mezquita, i 3 anys més tart, la Societat va convocar també el concurs de Llibrets Infaltils, que per cert guanyà la Falla de l'Olivereta.

    La Batalla de Flors que es realisa en la Fira de Juliol, que per cert, es podria dir que és l'activitat estrela de dita Fira, fon proposta en l'any 1891, pel Baró Cortes de Pallás, president de Lo Rat Penat en aquella época.

    Les Creus de Maig, tradició en la nostra ciutat des del Sigle XV, començà a permiar-se gràcies al primer concurs de creus, organisat per el president ratpenatiste Francesc Almarche en l'any 1925 i que contà en la colaboració de l'Ajuntament de Valéncia des dels seus començos fins fa poc, ya que enguany no tindran premis els participants, per la falta de subvencions institucionals, encara que per a subvencionar el catalanisme d'Escola Valenciana no falten diners.

    La processó del 9 d'Octubre, la festa gran de tots els valencians, és tal i com la coneixem hui en dia, gràcies a Lo Rat Penat. Fon esta entitat quí a finals del sigle XIX començà a organisar les ofrenes florals a l'estàtua de Jaume I que es troba en el Parterre, i en l'any 1924 i a petició dels ratpenatistes, fon la primera volta que acodiren les autoritats polítiques, oficialisant aixina este gran acte.

    Per molt que vullguen llevar protagonisme a Lo Rat Penat, el valencianisme i el ratpenatisme, esta en l'ADN de les costums valencianes i això serà sempre aixina, per molt que vullguen borrar o canviar les nostres festes i tradicions.

    Elperiodic.com ofereix aquest espai perquè els columnistes puguen exercir eficaçment el seu dret a la llibertat d'expressió. En ell es publicaran articles, opinions o crítiques dels quals són responsables els mateixos autors en tant dirigeixen la seua pròpia línia editorial. Des d'Elperiodic.com no podem garantir la veracitat de la informació proporcionada pels autors i no ens fem responsables de les possibles conseqüències derivades de la seua publicació, sent exclusivament responsabilitat dels propis columnistes.
    comentari 1 comentari
    Vigorhumus
    Vigorhumus
    28/04/2017 08:04
    Conociendo nuestra identidad

    A principios del siglo XX en la R.A.E había 5 escaños para las lenguas que representaban a diferentes regiones de España. Valenciano (1), gallego (1), vasco (1) y catalán (2). Estas lenguas estaban reconocidas como tales y tenían derecho en la Real Academia. Ni qué decir tiene que para el reconocimiento del Valenciano la aportación de Lo Rat Penat fue fundamental. Estos escaños fueron abolidos durante la guerra civil y ya nunca más se han vuelto a ceder. Sin embargo, si España y sus eruditos en aquella época reconocían el Valenciano como lengua española, ¿cómo es posible que hoy se la niegue?. Evidentemente el adoctrinamiento al que hemos estado sometidos los últimos 40 años ha conseguido que muchos valencianos desconozcan su identidad.

    Pujar