18 de novembre de 2019 18/11/19
Per Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

El rosari de Pau VI

    Juanjo Enrique-Tarancón Muñoz, nebot del cardenal de Borriana, ha lliurat la seua ànima a Déu. Va ser el maig de 2014 quan Juanjo va patir una arrítmia maligna que va descompensar el seu cor i per això va ser ingressat a la UCI de l'Hospital General de Castelló. Una hora abans del succés vaig estar parlant amb ell amb tota normalitat. Res feia pensar el desenllaç. Però ara ha estat un càncer, que Juanjo ha suportat amb enteresa i amb pau interior, que se l'ha emportat. La vida ens colpeja quan menys ho esperem. Com diu Jesús a l'Evangeli: "Esteu atents i vigilants perquè no sabreu quan arribarà la vostra hora". Esta noticia de la seua malaltia final me va ser comunicada per la seua filla Maria el passat 25 de juliol. Només podia estar al seu costat i que sentira que l'estimava. Juanjo, des del primer moment em va explicar el seu procés amb serenitat i coherència. Amb una forta creença en Déu, que era com un bastó que l'ajudava a caminar. L'últim dia que vaig vore a Juanjo en vida va ser el passat dissabte i em va dir: "Estic preparat per a lo que ve".

    La meua amistat amb ell i la seua família ve per la meua passió sobre la figura de son tio, el cardenal Tarancón. Vaig conèixer a Juanjo en la comissió que va crear l'Ajuntament de Borriana per organitzar els actes del centenari del naixement del cardenal. Des d'aleshores conviure amb Juanjo ha segut una història apassionant: viatges, telefonades, reunions, maldecaps, disgusts, però també moltes alegries, treballant per la figura més universal que ha infantat Borriana. El camí no ha segut fàcil. Però conèixer a Juanjo m'ha ajudat a conèixer més al cardenal. I això per a mi ha estat un regal que m'ha fet Déu. Pense que no estic ací per casualitat.

    D'entre moltes històries que he sabut sobre el cardenal, Juanjo ha segut un confident lleial i absolut. Dels molts records que ell va compartir amb mi, vos contaré una anècdota.

    El cardenal Tarancón era l'home de confiança de papa Sant Pau VI a Espanya. La relació i la confiança entre el papa i el nostre cardenal era absoluta. Molt directa. Confiaven l'un amb l'altre i s'estimaven com autèntics amics. Juanjo i el seu germà Vicent van assistir amb son tio a la missa que el Papa Pau VI oficiava tots els dies en la capella privada, als apartaments papals. Pau VI li va regalar al cardenal un rosari. Este rosari el cardenal el venerava, i el considerava com una prova de l'amistat que tenia amb el papa. Tarancon sempre el portava a la butxaca. I és eixe rosari, el qui ha acompanyat a tots aquells de la família de Juanjo, a ell mateix, i a amics quan estaven malalts: penjat al col, al caixonet de la tauleta de l'hospital o a la tauleta de nit. Juanjo em deia que eixe rosari l'havia salvat de moltes calamitats.

    Durant el seu ingrés a l'Hospital General de Castelló, fa quatre anys, vaig visitar a Juanjo en la UCI i també ara l'he visitat a sa casa, on ell ha passat els seus últims dies envoltat d'estimació i apreci. I el rosari de Pau VI ha estat sempre present. En el llit de la UCI de l'hospital estava al capçal del seu llit. Fins i tot l'últim dia que vaig vore en vida a Juanjo el portava a la butxaca. En esta ocasió el rosari no l'ha salvat de truncar-li la vida i poder viure uns anys més amb la seua dona, els fills i els nets. Però si que l'ha acompanyat a la vida eterna, on segur que l'han rebut amb campanes de glòria, Pau VI, el cardenal Tarancón i tota la seua família i amics que l'han precedit. Segur que des del cel es veu tot d'una altra manera.

    Ara Juanjo ja descansa eternament en pau. Ara ja viu el Nadal on veu a Déu cara a cara. On la Pasqua li dona la llum que salva.

    ocultar
    El rosari de Pau VI
    Pujar