17 de febrer de 2020 17/2/20
Per Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

La Quaresma

    FOTOS
    La Quaresma - (foto 1)

    Amb el dimecres de Cendra, el passat dia 10, vam començar el temps anomenat de Quaresma, que acaba el Dijous Sant abans de la missa vespertina, ja que amb esta celebració en memòria de l’últim sopar del Senyor, iniciem l’anomenat Tridu Pasqual.

    Els quaranta dies de la Quaresma ens recorden per una banda els quaranta dies que Moisès, en dejuni, va passar a la muntanya del Sinaí, i també els quaranta dies de dejuni de Jesús al desert, abans d’iniciar el seu ministeri públic pels camins de Galilea. És per això que els cristians celebrem cada any la Quaresma, que, com un preludi de sis setmanes, ens portarà a la Pasqua.

    El temps quaresmal comença amb la imposició de la cendra el dimecres abans del primer diumenge de Quaresma, com una crida a la conversió a través del dejuni, la pregària i l’almoina, en solidaritat amb els qui ho passen malament. En la Quaresma, Déu ens crida a la conversió, és a dir, a un canvi de vida, a tornar a Déu, del qual ens apartem pel pecat. Déu, sempre ple de misericòrdia, ens espera perquè ens estima, i per això ens dóna l’oportunitat de retornar a ell, com el fill pròdig que, després d’anar-se’n de casa, va ser acollit amb afecte per son pare.

    El primer diumenge de Quaresma l’Evangeli ens presenta el passatge de les temptacions de Jesús al desert, cada any segons un evangelista: Mateu, Marc i Lluc. Jesús ens vol comunicar que per damunt de tot, Déu no abandona mai els hòmens.

    El segon diumenge, també cada any, l’Evangeli ens presenta el passatge de la Transfiguració de Jesús, on acompanyat dels apòstols Pere, Jaume i Joan, el Mestre mostrà la seua divinitat, al costat de Moisès i d’Elies.

    A partir del tercer diumenge, l’Evangeli ja és propi, segons l’any litúrgic. Enguany, que ens acompanya l’evangelista Lluc, pel fet que estem en el cicle C, l’Evangeli ens parla de la paràbola de la figuera que no donava fruit, per mostrar-nos la misericòrdia de Déu que sempre dóna una altra oportunitat.

    El quart diumenge l’Evangeli ens presenta la paràbola del fill pròdig, que abandona a son pare, però que després torna a sa casa, on és acollit per son pare amb una gran alegria. L’Evangeli ens vol fer vore que tots els qui tornen a Déu, són perdonats i estimats. I per això ens posa, en contraposició al pare, el germà del jove que havia deixat la casa, que en compte d’alegrar-se, no acull el seu germà amb estimació.

    Enguany el diumenge cinc de Quaresma, l’Evangeli ens mostra el cas de la dona adúltera, acusada, sense pietat, pels Mestres de la Llei pels fariseus i presentada davant de Jesús, que en compte de condemnar-la, la va absoldre.

    Finalment, l’últim diumenge de Quaresma és el diumenge de Rams, on comencem la Setmana Santa, que ens portarà a la Pasqua i on l’Evangeli ens convida a entrar, a través de la lectura de la Passió del Senyor, en el misteri Pasqual, que és la celebració de la Mort i de la Resurrecció de Crist.

    En l’Any de la Misericòrdia, la Quaresma és un temps per estar atents a les necessitats dels qui patixen, ja que és un temps de pregària i d’obertura a Déu, perquè purificats, arribem a la Pasqua.

    Pujar