5 de juny de 2020 5/6/20
Per Jordi Bort
Raons i paraules - RSS

El Cardenal Tarancón i el Santuari Santa Maria de Lledó

    El cardenal Tarancón és la gran aportació que va fer Borriana i La Plana al procés de transició democràtica buscant el bé comú i de l’Església. Va ser un retor preocupat per les persones i pel seu benestar, treballant per traure’ls de la foscor, la marginació i les tenebres de la nit. Amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu de Lledó, patrona de Castelló de la Plana del proper diumenge, recordem al nostre paisà, que és Fill predilecte de Borriana des del 10 d’agost de 1954.

    Don Vicente va estar en moltes ocasions venerant Santa Maria de Lledó en la seua basílica. El 10 d’agost de 1977 com a arquebisbe de Madrid-Alcalá i president de la Conferència Episcopal Espanyola va deixar estes paraules escrites en el llibre de cròniques del santuari, com a testimoni del present i futur de les noves generacions: “Lledó es el centro espiritual de Castellón. La Virgen centra la devoción y el amor de todos los cristianos castellonenses. Pido a la Virgen del Lledó que proteja siempre a los hijos de Castellón y afiance su fe y su patriotismo. Con mi bendición afectuosa”. Enrique, cardenal Tarancón.

    Més endavant, Sant Joan Pau II va declarar 1987, Any Marià. El cardenal va ser invitat pel prior de la basílica a inaugurar la apertura amb solemnitat. Ja en la seua etapa de jubilació, va celebrar la eucaristia solemne el dissabte 2 de maig, íntegrament en valencià, amb la participació de l’escolania, interpretant la Missa Pregària, del bisbe castellonenc D. Josep Climent.

    La última visita de Don Vicente al santuari de la Lledonera, va ser el 14 de juny de 1994 amb motiu del VIII Congrés Nacional de Regants que es va reunir en Castelló de la Plana. Ixe dia es va plantar un lledoner en els jardins del santuari. El cardenal, ja afectat per la malaltia, moria el 28 de novembre d’eixe mateix any.

    Però la personalitat del cardenal ha deixat un record inesborrable, que encara perdura hui en dia. La seua personalitat, plena de bohomia, coherència, amor a la terra i lloança a Déu i veneració a Santa Maria Verge, encara té influència en el nostre pensament. La nostra diòcesi de Sogorb-Castelló és relativament jove, si ho veient des de la prespectiva històrica que ens donen els segles i la tradició. Es va crear l’any 1960, i des d’aleshores els seus bisbes, a més del seu treball pastoral, i en la modesta escala de les posibilitats humanes, del seu servei a l’Església, també van voler aportar patrimoni a l’església que peregrina a La Plana. Ho van fer, amb una mitra de cadascú dels bisbes que ha tingut la diòcesi que se conserven en la sala dels mantos de Santa Maria de Lledó.

    Actualment estan exposades quatre mitres. La primera del bisbe Pont i Gol. L’any 1952 va ser nomenat bisbe de Sogorb i amb la reestructuració provincial eclesiàstica, l’any 1960 es creà la diòcesi de Sogorb-Castelló assumint la seua administració. Va ser bisbe de la nova diòcesi des de 1960 a 1972.

    La segona mitra, és la del bon bisbe Josep Mª Cases Deordal, segon bisbe de la diòcesi de Sogorb-Castelló. Un bisbe que amb fina intel·ligència, comentava que era l’únic bisbe residencial, que tenia com a auxiliar a un cardenal!! I és que quan el bisbe Cases no podia anar a alguna parròquia a confirmar, o qualsevol altre menester de l’apostolat, delegava en el cardenal Tarancón que, molt a gust, acceptava l’encàrrec. El bisbe Cases va ser el pastor de la diòcesi de Sogorb-Castelló, des de 1972 a 1996, recordat per la seua bondat i pacificador d’esperits. Va ser per petició del bisbe Cases, que la Santa Seu atorgà el títol de basílica, al Santuari de Lledó l’any 1983.

    La tercera mitra que hi ha en Lledó, és la del bisbe D. Juan Antonio Reig Pla, pastor de la diòcesi des de 1996 a 2005.

    A la tercera mitra dels bisbes, el dissabte 4 de maig de 2013, s’afegí una mitra del cardenal Tarancón, petició formulada pel prior de Lledó, Mossèn Josep Miquel Francés. Ixe any se celebrava l’Any de la Fe, amb motiu dels 50 anys del Concili Vaticà II, del qual el nostre cardenal va participar i col·laborar activament. L’ofrena de la mitra i de la medalla del centenari del naixement del cardenal, editada per l’Ajuntament de Borriana, la va fer Juanjo Enrique-Tarancón amb els seus néts. En aquell moment sonaren els Goigs de la Puríssima, que va compondre en 1930 el “vicariet” de Vinaròs, que en aquell moment era coadjutor organista de la Parròquia de l’Assumpció, amb lletra del borrianenc Juan Bautista Tejedo Beltran.

    L’ofrena de la mitra del cardenal Tarancón a la basílica del Lledó, va ser una prova de generositat i d’amor de la família del cardenal de Borriana. I amb la mitra de Tarancón, l’eclesiàstic més important del segle XX a l’Estat espanyol i pare de la pàtria valenciana, el nostre cardenal va entrar a formar part del patrimoni museístic de la basílica de la patrona de Castelló, per a signe de perpetuïtat i gratuïtat, com a lloança i glòria a Déu i Santa Maria, honor del nostre poble.

     

    Pujar