20 de novembre de 2019 20/11/19
Per Roberto Roselló
Parotets i Xuplamel·los - RSS

L´endogàmia dels llibrets de falles

    Probablement enguany siga l’última volta que compre el llibret oficial de falles. O potser caldria dir “llibrot”: he anat col•leccionant-los religiosament des de fa molts anys, i ja no em caben a les prestatgeries. Però el desencant i la fatiga em venen, principalment, per un altre costat. Després de fullejar l’edició d’enguany, al capdavall et queda una decepcionant sensació de dejà vu.

    Des del punt de vista de qui no forma part directa d’alguna família fallera del poble, sempre s’ha criticat que les falles siguen una festa “poc oberta”, i crec que eixa endogàmia també es reflecteix als llibrets de falles, prova de càrrec d’eixe diagnòstic.

    El que més m’agrada des de sempre és la portada amb el cartell. També valore la curada edició a què Gràfiques Ventura ens té acostumats. Quant als continguts, a banda dels discursos de les autoritats, del pregoner i mantenidors, dels versets de F. Redondo i de les entrevistes a les reines (aprofite per a reivindicar els noms de mon pare i E. Safont Martínez com a creadors d’un estil que posteriorment ha servit de model i inspiració als successors), el llibret és un voluminós registre notarial de noms i fotografies de gent de falles, sens dubte imprescindible per a eixa nombrosa minoria de protagonistes de la festa, sobretot per a les falleres immortalitzades i els seus pares, mares, iaios, etc. Durant molts, molts anys, per culpa de l’immobilisme innovador dels seus responsables, ni apareixien els fallerets acompanyants: tota una discriminació de gènere —masculí en aquest cas!— feliçment superada.

    Accepte que algunes limitacions venen imposades per l’ordre temporal dels aconteiximents: la crònica de falles que podria tindre algun interés per al lector, per força ha de fer-se a posteriori. El producte editorial tindria major valor documental si els monuments pogueren reproduir-s’hi fotografiats, si hi haguera alguna crònica social, anecdotaris, etc., la qual cosa és impossible per raons evidents: “Regrés al Futur” només és el títol d’una pel•lícula de ciencia ficció.

    Qui busque algun article d’opinió, o potser alguna secció innovadora o novedosa que facen el llibre més proteïc, més fresc, que et convide a alguna cosa més que a oblidar-te’n amb indiferència després de fullejar-lo, acabarà decebut. Per si fóra poc, els texts passen per mans d’un corrector que revisa l’ortografia, i ja no et queda ni el morbo de descobrir vergonyes en els discursos oficials. Tot queda molt correcte i asèptic, molt institucional, molt endogàmic, molt … dessaborit!

    I ací apleguem on jo volia. Eixa faceta cultural que trobe a faltar, l’han assumida feliçment els llibrets de les diverses societats falleres del poble, on hi ha estudis i treballs monogràfics ben interessants sobre gastronomia, història, fotografia, folclore, etc., borrianencs. És sabut que alguns d’aquestos llibrets fins i tot han guanyat primeríssims premis editorials en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

    Per desgràcia, si el llibret oficial de falles és endogàmic quant als continguts (encara que assequible per a tot lo món), molts dels llibrets que editen les societats falleres són endogàmics per altres raons. Alguns d’aquestos, portadors d’estudis interessants d’interés general, per a aconseguir-los has de patir “Déu i ajuda”. Ací no valen els diners, has de demanar favors, buscar-te estranyes influències entre els poders fàctics de la societat borrianenca … i ni així! En realitat he aplegat a la conclusió que els fallers saben tot açò perfectament, i que en el fons els agrada que els seus llibrets siguen pràcticament inaconseguibles: mola molt que esdevinguen peces bibliogràfiques buscades i de culte.

    Des d’ací vull dirigir-me als regidors de festes i de cultura senyors Sancerni i Safont, per a demanar-los ja mateix un catàleg on figuren totes les publicacions sobre aspectes culturals de Borriana apareguts a aquestos llibrets de falles durant els últims 20 anys. És imprescindible indexar aquestos estudis per posar-los a l’abast de qualsevol estudiós interessat, bé siga a través d’internet o de la biblioteca municipal (no diré del Museu Faller perquè no parega ironia). De què ens serviria una biblioteca sense ordre, index ni catàlegs? De què ens serviria internet sense buscadors?

    Un altre suggeriment: seria convenient que d’ara endavant, el llibre faller oficial incloguera la relació de temes borrianencs que van a tractar els llibrets de cada falla, amb un resum de continguts i el nom del/la seu/a autor/a. El calendari editorial supose que serà suficient per impedir que es produesquen casos d’espionatge i plagi: un estudi i un treball de qualitat no s’improvisa a última hora.

    Per últim, seria bo que l’ajuntament incentivara econòmicament aquells llibrets de falles que a més del contingut fester en tinguen també de cultureta local, mitjançant algun suplement pressupostari adequat, per tal d’ampliar les edicions que puguen considerar-se d’interés general per als borrianencs, i fer possible que els llibrets fallers es puguen adquirir a les llibreries del poble, amb la investidura de noblesa que tot això implica.

    Bones festes, xim pum tracatrà.

     

     

     2 comentaris
    RR
    RR
    21/03/2010 09:03
    en resposta a Joanet

    Segurament pensem igual o paregut. En allò que respecta als temes de protecció ambiental n’hi ha dos temps, i no sé quin és pijor: si el d’abans (quan cal sensibilitzar la societat, lluitar perquè hi haja un marc de protecció legal) o el de després (quan es pensa que tot està fet, però el gestor polític ‘de turno’ només s’enrecorda de l’ecologia en període electoral). Espere que almenys les màquines hagen respectat el tram de dunes (també són Paratge Municipal protegit, com el Clot) que hi ha al començament del passeig marítim. De no haver-ho fet, sí que estariem davant d’un tema gravíssim, mereixedor fins i tot d’accions legals contra els responsables!

    ocultar
    L´endogàmia dels llibrets de falles
    Pujar