12 d’agost de 2020 12/8/20
Per José Megias Vergés
La Columna de Jomeve - RSS

N´hi ha prou amb la curiositat per aprendre? Escoles del segle XXI

    Moltes vegades pensem o tenim la impressió que tot aquesta dit. La meva pretensió no és estendre'm en el com i el perquè, però si comentar que tot el que es publica no és realment nou. Segurament ser nou o original s'esta posant impossible.

    Vivim dies amb escassos pensadors originals. Avui dia hi ha milions de persones que pensen al món i milions els que ho escriuen a les xarxes. Això fa pensar que el segle XXI es realitzessin els majors canvis de la història de la humanitat, qualsevol dubte que tinguem podem consultar-la en Internet. El futur de l'aprenentatge segurament serà la “escola del núvol”. La crisi de l'educació coincideix plenament amb una revolució tecnològica que està transformant l'ensenyament en tots els àmbits i cicles formatius, des de la primària fins a la universitat.

    Normalment l'aprenentatge sempre ha estat lligat als llibres, publicacions, anotacions, però la noves tecnologies permeten als professors i alumnes desenvolupar un nou tipus d'ensenyament .El sistema educatiu que se'ns presenta en l'actualitat, a més d'un alt cost, exclou a molts de poder accedir a aquests nivells

    Si no canvia en profunditat, no sembla que el sistema educatiu que coneixem sigui capaç d'oferir tal quantitat i varietat de destreses. I això és la part fàcil del que es necessitaria. És molt més problemàtic aprendre a conviure amb les llargues temporades d'inactivitat laboral de les quals disposarem. I ho és encara molt més aprendre a viure sense certeses.

    El despertar de la intel·ligència és més important que el cultiu de la memòria, tant en la vida com en l'acadèmia. Si donem informació al nen l'agreguem al seu coneixement però la intel·ligència és l'habilitat d'aprendre per si mateix. El que pot ensenyar-se és limitat però l'aprenentatge és infinit. Les coses més grans de la vida són aquelles que no poden ser ensenyades sinó que poden ser apreses.

    El sentiment d'amor, respecte, bellesa, i amistat, no poden ensenyar-se però com la sensibilitat, es pot despertar i això és una part essencial de la intel·ligència. L'habilitat per destriar un de mateixos sobre que és veritable i que és fals és també intel·ligència.

    És important crear una ment que no accepta ni rebutja una opinió o una mirada ràpida, sinó que es queda amb la pregunta, “és veritat?”.Segurament n'hi ha prou amb la curiositat per aprendre.

     3 comentaris
    miguel bataller
    miguel bataller
    23/10/2013 07:10
    Brillante exposición....

    ...para discernir la inteligencia natural, de la memoria sobre los temas que nos enseñan, pero sobre todo dando una importancia especial a la capacidad de la "autoenseñanza", o "autoaprendizaje". Presentas todas las posibilidades, y evidentemente si a un hombre en su infancia le abandonas en un entorno natural solitario, donde tenga que sobrevivir, a no ser que haya bestias hambrientas que tengan la capacidad de matarle, acabara creciendo y aprendiendo todo lo necesario, para salir adelante, aunque difícilmente podrá desarrollar la oratoria, ni aprender nada de lo que el resto de la humanidad ha tardado miles de años en ir asimilando. Todo es importante. Por supuesto que la inteligencia natural es un valor añadido que nos abre un camino en la vida, pero para poder desarrollarla, necesitamos primero tener quien nos oriente y aleccione, y aprender a discernir lo trascendental de lo superfluo. Educar siempre, adoctrinar nunca.

    Pujar