14 de desembre de 2019 14/12/19
Per Roger Mira
A barlovent - RSS

Tombuctú no queda lluny

    El seu nom és Haizam, té la pell bruna i hui ha hagut de ficar-se unes botes d’aigua de color roig que li arriben fins als genolls. Com cada matí després de desdejunar i de preparar-li la motxilla la seva mare l’ha acompanyat en el trajecte de poc més d’un quilòmetre que separa el maset que ocupen a l’horta de Benadressa del col.legi públic del barri. Hui és un dia diferent i a primera hora no tenen classe, la qual cosa no acaba de fer-li massa gràcia primer, perquè ell és un xiquet aplicat, i segon, perquè Coneixement del Medi ha estat sempre la seva assignatura favorita. Així i tot té clar que ha de fer costat als seus companys i corre ràpid a buscar la presidenta de l’Ampa per tal de demanar-li un xiulet. Com la resta dels seus quasi dos-cents companys, ell també n’està fart. Fart de passar fred a classe, de patir els efectes de la humitat o de tindre un solar plé de brossa, fang i pedres com a pati i lloc d’esbarjo. Al gener el seu amic Marc va estar dues setmanes sense anar al col•le per causa d’un principi de pneumònia i només fa uns dies va vore com la directora va haver d’emportar-se la seva amiga Inés a l’ambulatori després d’enganxar-se amb la tanca rovellada que els separa dels tarongers. Li van ficar una antitetànica que li va fer molt de mal i va passar mitja vesprada plorant. I és que el Haizam, el Marc, la Inés i tots els demés xiquets del centre porten vora a quatre anys esperant a que els facen l’escola nova. Al 2008 fou enderrocat el seu col•legi per greus problemes d’al•luminosi i, mentre rebien la promesa de la construcció del nou edifici, els van instal•lar provisionalment en uns barracons de colors vius i sostre de metacrilat on els van prometre que passarien només un curs escolar. Però passen les setmanes, els mesos i els anys, i allà només han arribat uns cabirons de fusta que algú va deixar junt a l’entrada del centre. Els pares, després de molt d’investigar, han sabut que algú els ha estat mentint de forma reiterada i que el Consell no ha licitat la construcció de cap centre a la provincia de Castelló des d’aquell mateix any. El darrer mes d’octubre la Conselleria d’Educació els va prometre novament que enguany hi haurien diners per a –finalment- dur a termini l’obra però no fa molt han vist com el Partit Popular a Les Corts tombava l’esmena de Compromís que demanava la licitació dels 3,8 milions d’euros que costava la construcció del nou col•legi. Es senten enganyats, decebuts i impotents davant unes administracions que, en lloc de vetlar per a que els seus fills tinguen un centre digne, es dediquen a malbaratar els diners de tots en obres inútils i milionàries com ara un aeroport ruinós des del moment de la seva concepció, un projecte virtual de Palau de Congressos “calatravià” o un Tram que ben poc millorarà el transport per La Plana. Mentre el temps passa i mentre els alumnes fan classe a un centre més propi de l’Àfrica subsahariana, tots, xiquets, pares i iaios han decidit dir-ne prou, organitzar-se i protestar amb les escasses eines de que disposen, encara que tenen un greu handicap: són habitants de l’extraradi i estan amagats; ocults allà on no els veu ningú. Potser per això mateix, o perquè la crisi al teixit industrial de la comarca està colpejant fort i moltes families hauran de marxar, algú haja decidit ja que el nou Col•legi Públic “Benadressa” no es farà mai. I això ells no ho saben, però és el que podem intuir.

    ocultar
    Tombuctú no queda lluny
    Pujar