5.000 espectadors avalen la segona edició del Festival d’Improvisació Vila d’Onda
Un total de 5.000 espectadors –el doble que en la seua estrena en 2017- han avalat els espectacles i l'oferta formativa que han integrat la graella escènica del Festival de Teatre d'Improvisació Vila d'Onda (FIVO). El certamen ha tancat aquest diumenge en la localitat castellonenca la seua segona edició amb xifres que ho eleven al podi de les cites 'impro' més destacades a nivell estatal. Catorze jornades maratonianes –del 10 al 23 de setembre; 25 espectacles i 20 companyies en cartell i 14 tallers per a actors i actrius amateurs i professionals ratifiquen la bona deriva del FIVO i d'un gènere teatral encara nou però que demana pas. Un gènere que té entre les seues virtuts la capacitat d'implicar al públic amb els seus suggeriments en el desenvolupament i desenllaç de l'obra, treballar l'espontaneïtat i l'enginy al màxim per part del repartiment, idear xous irrepetibles i plasmar amb tot açò "en cada interpretació la il·lusió de la primera vegada", com deia el propi impulsor d'aquest mètode escènic, Lee Strasberg.
"El que es fa a Onda és quasi increïble. El fet que una localitat amb aquests habitants de sobte siga capaç d'albergar a les millors companyies d'improvisació de tota Espanya és al·lucinant, i que s'aposte tan fort per la 'impro' em sembla que té moltíssim mèrit. Olé Onda", explicava aquest passat dissabte Ignacio López, d'Impromadrid, minuts abans d'eixir a escena en el Teatre Mònaco de la localitat amb la comèdia improvisada del Segle d'Or A nadie se le dio veneno en risa.
L'edició de 2018, la segona per al FIVO, ha suposat un pas de gegant en l'evolució del certamen, l'únic de teatre improvisat, al costat de València Improv Festival, que se celebra a la Comunitat Valenciana i el primer en la província de Castelló. Enguany la cita impulsada pel col·lectiu local Arteatre i la Regidoria de Cultura d'Onda ha duplicat companyies i espectacles. Ha potenciat la seua projecció internacional –amb l'argentina Global Impro i la suïssa Imkubik-; i comptat amb rostres mediàtics com el de l'actriu i humorista Ana Morgade, que amb Jamming va omplir el primer divendres el Teatre Mònaco.
El festival ha reforçat a més les seues propostes formatives i incorporat disciplines noves al seu ja variat ventall. A la graella del FIVO han saltat per primera vegada les modalitats 'd'impro màgia' i 'impro clown'; el 'letring catch' (escriptura improvisada en directe); o el 'soundpainting', la composició multidisciplinària en viu. Al costat d'elles, la dansa improvisada, el teatre gestual, la improvisació musical, la dirigida a públic infantil i familiar i els xous en espais oberts i poc convencionals han tingut també el seu marcat protagonisme, sense oblidar el talent valencià de les nou companyies de la terreta participants.
"Estem molt satisfets amb el resultat. Esgotats, perquè el ritme és frenètic, però molt contents", expliquen entre riures els directors del FIVO, Amadeo Llach i Augusto Teruel. "El millor aval és el que et trasllada el públic i les pròpies companyies, que ens han repetit en diverses ocasions aquests dies que és el millor festival 'impro' del país; als qui no havien vingut encara els ha sorprès molt el format, i ens quedem amb açò", afigen. "El resultat és gran en tots els sentits i l'exemple és haver creat un festival diferent, únic; així que gràcies al públic, als voluntaris, a l'organització i les companyies, que no han aportat sinó bon ambient i més qualitat al FIVO", ha indicat per la seua banda Lluís Pastor, tinent d'alcalde de Cultura i Dinamització Lingüística d'Onda.
El festival d'Onda ratifica, amb el teló ja baixat, el bon estat de salut de l'escena 'impro' nacional. "El panorama a Espanya ha millorat moltíssim. Hi ha companyies que estan començant a cuidar molt la seua posada en escena, que de debò estan pensant que açò és teatre. Que no és solament jugar i divertir-se, sinó que jugues, diverteixes i a més expliques històries preocupant-te per l'acte teatral en sí. Perquè la 'impro' és teatre, sí, i els improvisadors hem de ser ambiciosos", ha reivindicat "des de l'autocrítica" Ignacio López, d'Impromadrid.
Amb la mirada posada en 2019, des del sector coincideixen: "Hauria d'haver-hi una tercera edició del festival. És necessària", sostenen entre riures des de diverses de les companyies. El FIVO respira i posa ja el seu comptador a zero.
